Ducats, comtats i marquesats creats per Franco, en el punt de mira de PSOE i Podem

Aquest dimecres al migdia s'ha acabat el termini per presentar esmenes al projecte de llei de Memòria Democràtica que el govern espanyol va enviar el juliol al Congrés.

També els partits que formen aquest govern, el PSOE i Unides Podem, n'han presentat en concret una per eliminar tot un seguit de títols nobiliaris creats i atorgats durant el règim franquista.

La redacció del projecte de llei, iniciada sota el mandat de l'exvicepresidenta Carmen Calvo, contemplava que aquesta llista la fes a posteriori el govern espanyol.

El ducat de Franco

Segons ha avançat eldiario.es, entre els títols que l'esmena proposa eliminar directament hi ha el ducat de Franco, atorgat pel rei Joan Carles I a la viuda del dictador el 26 de novembre del 1975.

També els ducats de Primo de Rivera, de Calvo Sotelo, de Mola i de Carrero Blanco, a més dels marquesats de Queipo de Llano i d'Arias Navarro, i el comtat d'Alcázar de Toledo.

"Incorren en causa de supressió"

En total, 33 títols que deixarien d'existir perquè, segons diu l'esmena presentada, es consideren basats en "comportaments que atempten contra la dignitat humana".

"És possible determinar en aquest moment els títols nobiliaris i grandeses d'Espanya que incorren en causa de supressió per exaltar el cop d'estat, la guerra i la dictadura."

Mola i Queipo de Llano van ser dos dels generals que van organitzar el cop que va permetre que Franco fundés el seu règim, i Arias Navarro i Carrero Blanco vn ser dos dels principals col·laboradors del dictador durant els gairebé 40 anys que va durar.

30 esmenes conjuntes

En total, PSOE i UP han presentat 30 esmenes conjuntes, entre altres per ampliar el cens de víctimes del franquisme amb les persones vives, i per crear un centre de memòria democràtica.

Una de les esmenes proposa canviar el nom del Valle de los Caídos pel de vall de Cuelgamuros, el nom anterior d'aquest lloc.

Suprimir el títol de rei d'Espanya

Per la seva banda, ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i BNG han presentat fa dies un paquet d'esmenes conjuntes a aquesta llei en què reclamen anar molt més enllà.

En concret, volen la derogació dels articles de la Llei d'Amnistia del 1977 que han fet impossible jutjar cap responsable del franquisme per crims comesos durant la dictadura.

També que se suprimeixi el títol de rei d'Espanya i tots els privilegis de la monarquia amb l'argument que va ser concedit a Joan Carles de Borbó per un "règim il·legal".

El PSOE ho rebutja

Unides Podem han donat suport a algunes d'aquestes esmenes, però El PSOE s'ha negat a qüestionar la monarquia argumentant que és plenament constitucional, i que no hi ha marge per al debat.

Per això aquest partit ha obert aquesta setmana negociacions amb Ciutadans per aconseguir el seu suport en l'aprovació de la llei, en previsió que ERC i Bildu finalment hi votin en contra.

La Llei d'Amnistia i el dret internacional

Finalment, unes quantes de les esmenes presentades per PSOE i UP han abordat la Llei d'Amnistia, proposant que se li apliqui el dret internacional pel que fa als crims de guerra i genocidis, que no prescriuen i no es poden amnistiar.

PP i Vox ja van anunciar al juliol que el seu objectiu és derogar aquesta llei quan arribin al govern i tinguin marge per fer-ho.