Dues de cada tres llars d'infants privades es plantegen tancar i reclamen més subvencions

Aquest mes de febrer el tancament de dues escoles bressol a Barcelona va agafar per sorpresa un bon grapat de famílies al barri de Sant Andreu, i l'endemà, a Hostafrancs. En tots dos casos, motivat per raons econòmiques; els negocis ja no són viables.

Aquesta situació no és puntual sinó que va en augment, tal com mostra l'enquesta elaborada per l'Associació Catalana de Llars d'Infants, l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya i la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya:

"Dues de cada tres llars d'infants privades catalanes es plantegen tancar a curt termini."

L'enquesta apunta que el 75% de centres han hagut de reduir la plantilla els últims anys a causa de les dificultats econòmiques per la davallada de matriculacions.

Per conèixer la situació del sector a Catalunya, es va enviar, entre gener i febrer, un qüestionari als centres que ofereixen el cicle d'infantil i que estan adherits a aquestes associacions i a altres llars d'infants privades.

De fet, els últims 20 anys, han tancat un 38% de les llars d'infants privades, segons dades del Departament d'Educació. Han passat d'haver-n'hi 588 el curs 2004-2005, a 400 actualment. Gairebé 4 de cada deu han tancat.

Les organitzacions atribueixen aquesta situació a la implantació de la gratuïtat de l'infantil 2 (I2) als centres públics que, sumat a la baixada de la natalitat, fa que no hi hagi prou matriculacions per garantir la viabilitat dels centres privats, que representen el 40% de la xarxa.

I hi afegeixen també la càrrega burocràtica que suposa la tramitació de les subvencions que demanen les famílies i gestionen els centres. Unes subvencions de 800 euros per alumne i any que consideren insuficients i que reclamen que s'equiparin a les que reben els centres públics, de 3.200 euros.

Davant d'aquesta situació, les associacions han anunciat mobilitzacions al maig per reclamar "un finançament just" i la gratuïtat universal del primer cicle d'educació infantil, tant públic com privat. El 70% dels centres considera que el just seria equiparar l'import que l'administració paga tant a les escoles bressol privades com a les escoles bressol públiques.

La gratuïtat d'I1 pública, "l'estocada final"

Alerten que la situació s'agreujarà de cara al curs que ve, quan s'estén la gratuïtat a l'infantil 1 (I1) de la pública, i que al comunicat qualifiquen d'"estocada final" per a les llars d'infants privades.

"L'I1 és quan la majoria d'infants inicien la seva escolaritat a les llars, per tant, si aquest curs també esdevé gratuït, un volum significatiu d'alumnes anirà directament a la pública."

Davant d'aquesta opció, afegeix, "és molt complicat competir encara que tinguis un bon projecte educatiu, més flexibilitat horària, més serveis i obrir més mesos l'any", diu Pericó.

La presidenta afegeix que també hi haurà molts alumnes que no podran accedir a aquest primer cicle: "Es quedaran sense el dret fonamental a l'educació en una etapa tan important com és el 0-3, pel fet de quedar-se sense plaça en una escola bressol pública i no poder costejar la privada".

Igualar la subvenció amb la de la pública

Davant d'aquesta situació, el 70% de les enquestades creu que igualar la subvenció de l'I2 a la que rep la pública és una solució justa, i un 80% considera que garantiria la seva viabilitat.

Això vol dir passar dels 800 euros per infant i any que reben actualment, --que representa uns 70 euros al mes--, als 3.200 que l'administració paga a les escoles bressol públiques pel mateix concepte. De manera que s'igualarien les condicions amb les llars d'infants públiques per poder competir.

Càrrega burocràtica en el tràmit de les subvencions

Precisament la tramitació d'aquestes subvencions representa també un augment de la càrrega de burocràcia, que "ha complicat encara més l'escenari", diuen des de les associacions.

"Moltes titulars, que també exerceixen de mestres, han hagut d'endur-se tota aquesta feina de gestió administrativa a casa amb el desgast que això suposa", denuncia Conxita Pericó.

De fet, afegeix "en el cas de la subvenció a l'I2, les llars només fem d'intermediàries entre l'administració i les famílies".

Per exemple, aquest curs almenys 600 famílies n'han quedat fora perquè, quan els seus centres van fer els tràmits, el termini per demanar l'ajut ja s'havia acabat.
 

Gratuïtat del primer cicle, públic i privat

L'enquesta revela també que el 100% de les enquestades creu que les polítiques seguides pels governs ni les respecten ni les valoren.

"Ens sentim discriminades pels governs del nostre país. Esperem que l'administració s'adoni d'una vegada del nostre valor i no ens deixi morir."

Les associacions destaquen que a "altres comunitats autònomes dels Països Catalans, com les Illes Balears o la Comunitat Valenciana, tenen una gratuïtat universal" del primer cicle d'educació infantil, que també inclou la xarxa de llars privades.

Reivindiquen que es pugui posar "a disposició de les famílies tots els recursos educatius públics i privats existents, i possibilitar, així, una varietat més gran de projectes i opcions entre les quals escollir, sense el greuge comparatiu que suposa que unes places siguin gratuïtes i d'altres no", assenyala la presidenta de l'Associació Catalana de Llars d'Infants.

També fa valdre el bagatge professional de molts anys, "molt arrelades al barri, a la gent, amb equips molt consolidats i expertesa acumulada", de les treballadores d'aquests centres, que són sobretot dones.  

El 94% de les titulars de les llars d'infants privades són dones d'una edat mitjana de 51 anys. A més, les dones representen el 98% de les plantilles d'aquests centres.