El Pingüí i l'Ou vistos pel Hubble (esquerra) i el Webb (NASA/ESA/CSA/STScI)

Dues galàxies que ballen: el telescopi James Webb celebra dos anys amb imatges espectaculars

És el més gran i potent llançat mai a l'espai, i ha obert noves possibilitats d'estudiar l'univers
Actualitzat
TEMA:
Ciència

Fa entre 25 i 75 milions d'anys, el Pingüí i l'Ou van començar a interactuar. Des d'aleshores, continuen oscil·lant entrellaçats, i ho continuaran fent durant centenars de milions d'anys, fins que es fusionaran en una sola galàxia.

Aquesta dansa còsmica i els "focs artificials" que ha causat, la formació de noves estrelles, ha estat observada i retratada pel telescopi James Webb, el més gran i potent que s'ha llançat mai a l'espai.

Les imatges resultants s'han divulgat aquest divendres, coincidint amb el segon aniversari de la publicació dels primers resultats científics obtinguts pel Webb.

"Veiem dues galàxies, cadascuna un conjunt de milers de milions d'estrelles. Les galàxies estan en procés de fusió", explica Jane Rigby, científica de la NASA que treballa amb el Webb.

"Aquesta és una manera habitual en què les galàxies com la nostra s'acumulen amb el pas del temps, per créixer a partir de galàxies petites --com les que el Webb va trobar poc després del Big Bang-- fins a ser galàxies madures com la nostra pròpia Via Làctia", afegeix Rigby.

El Pingüí i l'Ou en una imatge conjunta de la càmera NIRCam i el dispositiu MIRI del telescopi James Webb (NASA/ESA/CSA/STScI) (NASA/ESA/CSA/STScI)

Especialitzat a capturar llum infraroja, indetectable per a l'ull humà, el telescopi James Webb combina la captació realitzada per la NIRCam, càmera d'infraroig pròxim, i pel MIRI, instrument d'infraroig mitjà.

És així, per exemple, com pot mostrar-nos la boirina blava que envolta el Pingüí i l'Ou, una barreja d'estrelles i gas causada per la interacció entre les dues galàxies, conegudes conjuntament com a Arp 142.

O també els arcs ataronjats formats pel material que envolta les noves estrelles, que inclou molècules amb carboni conegudes com a hidrocarburs aromàtics policlínics.

Llançat el desembre del 2021 per les agències espacials dels Estats Units (NASA), la Unió Europea (ESA) i el Canadà (CSA), el James Webb ja havia captat imatges sorprenents de l'espai, entre les quals els Pilars de la Creació, una massa de gas i pols on neixen nous estels.


Interacció a 100.000 anys llum

El Pingüí (catalogat més prosaicament com a NGC 2936) i l'Ou (NGC 2937) són a la constel·lació Hydra, a 326 milions d'anys llum de la Terra.

Un any llum són 9,46 bilions de quilòmetres, la distància que la llum recorre en aquest temps.

El Pingüí, una galàxia espiral, ha alterat la seva aparença a causa de la trobada còsmica.

Com totes les galàxies espirals, és rica en gas i pols, i el gas i la pols de les àrees més primes han estat atrets gravitacionalment per l'Ou, cosa que ha fet que xoquessin en onades i formessin estrelles.

Es calcula que se'n formen entre 100 i 200 cada any, com a resultat d'aquesta dansa còsmica. Moltes més, per exemple, que les sis o set que es formen cada any a la nostra Via Làctia.

El Pingüí i l'Ou vistos pel Hubble (esquerra) i el Webb (dreta) (NASA/ESA/CSA/STScI)

Com a resultat d'aquests "focs artificials", el centre del Pingüí brilla ara com un ull, i sembla que desplegui una cua amb plomes.

La interacció amb el Pingüí, per contra, no ha alterat gaire la forma compacta de l'Ou, una galàxia el·líptica, plena d'estrelles envellides i que té molt menys gas i pols susceptibles de ser arrossegats i formar estrelles.

La interacció entre les dues galàxies té lloc tot i que estan separades per uns 100.000 anys llum, cosa que en astronomia vol dir que són bastant a prop.

És una distància molt inferior, per exemple, als 2,5 milions d'anys llum que separen la galàxia d'Andròmeda, la més pròxima a nosaltres, de la Via Làctia.


Veure el passat

El Pingüí i l'Ou no són les úniques galàxies que apareixen en la imatge captada pel James Webb. A la part superior dreta s'hi pot veure PGC 1237172, bastant jove, plena de noves estrelles blaves, uns 100 milions d'anys llum més pròxima a la Terra.

També són visibles diverses galàxies distants. Es pot apreciar que n'hi ha d'espirals i d'ovalades. I encara d'altres que només apareixen com a punts informes.

El Webb, de fet, ha pogut captar galàxies molt més distants, més vermelles i més polsoses que els seus predecessors, un fet que fa pensar que continuarà ampliant el nostre coneixement i comprensió de l'univers.

De fet, en el seu segon any de funcionament ha aportat noves dades sobres nous mons, sobre el cicle de la vida de les estrelles i sobre l'univers primitiu, per exemple.

Cal tenir present que el Webb mira --i ens mostra-- un passat distant, de manera que permet als astrònoms fer una mena de viatge en el temps.

ARXIVAT A:
Ciència Tecnologia Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut