Despesa sanitària vs. despesa militar en una pandèmia que destapa comparacions incòmodes
- TEMA:
- Coronavirus
Dues organitzacions dedicades a la cultura de la pau a casa nostra, el Centre Delàs i Fundipau, han presentat informes crítics amb la despesa militar al món.
El 2019 va registrar el major increment anual de l'última dècada: gairebé 2.000 milions de dòlars. I a Espanya, Pedro Sánchez s'ha compromès a continuar augmentant-la. Unes dades que, en temps de coronavirus, resulten controvertides.
S'ha debatut molt sobre les escenes de la lluita contra la pandèmia del coronavirus a Espanya. Com la dels militars hissant banderes, desfilant i sentint himnes a tot drap. El govern espanyol va decidir que hi tinguessin un paper actiu. Era inevitable, doncs, que la seva cultura acabés impregnant la crisi sanitària: al cap i a la fi, siguin quines siguin les circumstàncies, els militars fan el que saben fer: coses de militars.
Mar Gimena és metgessa i té clar que la sanitat no necessita soldats.
"Legionaris paracaigudistes van hissar la bandera. Quina feina tenen els legionaris paracaigudistes en un centre sanitari? Un malbaratament de recursos que no és necessari. A més, per lluitar contra un virus no necessitem gent armada."
Ina Robles, bomber i candidat de Podem a Guetxo, opina que la feina que fan els militars no surt a compte econòmicament.
"S'està fent servir l'exèrcit d'una manera que jo crec que no és eficient amb un consum de recursos realment gran, brutal. No té cap mena de sentit que per una cosa que poden fer dues persones ho facin trenta."
No només és una qüestió de cultura, sinó de xifres. El conjunt d'Espanya gasta el doble en educació que en defensa, i tres vegades més en sanitat que en despesa militar. Tot i així, la pandèmia ha destapat les bretxes del sistema de salut i ha revelat comparacions incòmodes. Com la quantitat d'hopitals, llits d'hospital i d'UCI i tests de Covid-19 que es podrien pagar amb el que es destina a segons quin material bèl·lic.
Pere Ortega, president del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau, es decanta per destinar el pressupost militar a les persones.
"Vindrà una greu crisi econòmica que afectarà totes les societats mundials. És molt encertat que avui es cridi 'Despeses militars per a despeses socials'."
N'hi ha que rebutgen les comparacions per demagògiques. L'etern debat que potser és l'arbre que amaga el bosc. Realment tots els països de la terra tenen amenaces exteriors tangibles que justifiquin la tinença d'un exèrcit? O es tracta d'això, d'una simple qüestió cultural que cal repensar?
La ministra de Defensa, Margarita Robles, però, ha lloat el paper de les Forces Armades durant la pandèmia, l'anomenada operació Balmis. Ho ha fet en la seva compareixença al Senat.
"Donar-los les gràcies a tots i cadascun dels 120.000 homes i dones que han participat en aquesta operació Balmis, que tenia un únic i exclusiu objectiu: salvar vides. És una de les pàgines més glorioses que les nostres forces armades poden haver escrit."
Robles ha informat que només un 2% del personal militar que ha participat en l'operació Balmis s'ha infectat i ha explicat que, finalment, Espanya no rebrà tota l'ajuda que a l'inici de la pandèmia es va demanar a l'OTAN, perquè no caldrà.
- ARXIVAT A:
- Coronavirus Exèrcit espanyol