Dues setmanes sense escola: com lluiten els mestres contra la bretxa digital?

Avui, quan ja fa dues setmanes del tancament de les escoles, la majoria d'alumnes fan deures o activitats que els docents els fan arribar via telemàtica. Però què passa amb els alumnes que no tenen accés ni a ordinadors, tauletes o Wifi?

L'anomenada "bretxa digital" obliga els docents a establir noves maneres de contacte amb els estudiants. A Catalunya hi ha 300 centres educatius on hi ha moltes famílies vulnerables que no disposen de mitjans per poder seguir el curs.

En molts casos, els mestres fan un acompanyament telefònic, perquè ningú quedi fora del camí. N'és un exemple l'escola Rubén Darío del barri del Raval, a Barcelona. Tots els mestres truquen periòdicament als alumnes per tenir-ne un "feedback" constant. També els fan arribar les tasques a través de la web de l'escola, però no totes les famílies disposen d'ordinador i s'han d'adaptar les feines a cada situació.
 

El que més preocupa el professorat, però, va més enllà dels aspectes acadèmics. Les "condicions d'habitabilitat extremes" d'algunes d'aquestes famílies fa que el confinament encara sigui més dur, diu David Suriñach, director de l'escola Rubén Darío:

"Moltes de les famílies es troben compartint pisos amb dos o tres famílies i havent de viure aquest confinament en una habitació. Per això, els tutors van trucant de manera individual a cada un dels alumnes per fer-los unes orientacions acadèmiques personalitzades, però sobretot per fer-los un acompanyament emocional".

Al mateix barri, a l'escola Drassanes, també fan un seguiment telefònic per mantenir el vincle i estan acabant de fer un diagnòstic de l'accés a la tecnologia que té cada família. D'aquesta manera, segons explica Alfons Espinosa, director de l'escola, podran garantir que tots els seus alumnes disposin de l'aprenentatge de manera equitativa:

"És un moment molt crític on hem de vetllar molt per l'equitat; hem de vetllar fins a l'últim infant que pugui accedir a aquests recursos o pugui seguir aquests aprenentatges des de casa si es dona el cas".

Actualment, pràcticament el 100% de les famílies de l'escola Drassanes disposa de mòbil i la comunicació la fan via Telegram. Aquesta aplicació els permet mantenir l'escriptura de dreta a esquerra en els casos de llengües com l'urdú o el bengalí, ja que tradueixen els missatges a 7 llengües per arribar a totes les famílies.

Per altra banda, el claustre de l'escola Marià Fortuny de Reus, també de màxima complexitat, reclama ajudes per a aquelles famílies sense connexió a internet ni cap mena de dispositiu per connectar-s'hi, en el seu cas, una quarantena. Sobretot si després de Setmana Santa es reprèn el curs de forma no presencial, com va apuntar el conseller d'Educació.

En aquest sentit, la directora del centre, Núria Sabaté, opina que "seria bo que empreses i el Departament d'Educació ens donessin un cop de mà":

"Per una banda, cedint de manera gratuïta algun dispositiu, tauleta, ordinador portàtil... a aquestes famílies, que ara mateix no en tenen. Però, per altra banda, sobre el tema de la connectivitat, a veure si hi hagués la possibilitat que alguna empresa fes un pas endavant i oferís, de manera gratuïta, la connexió a aquells que avui en dia no la poden tenir mentre duri el confinament".

Per la seva banda, l'Institut Escola La Mina, de Barcelona, també penja les feines a la web. En aquest cas, per comprovar que arriben a tothom aprofiten la figura del promotor escolar, un enllaç entre les escoles i les famílies que els ajuda tot l'any.

La seva directora, Marta del Campo, defensa la importància dels centres educatius, els quals creu que "en aquesta situació de confinament extraordinària, el que no podem fer és desaparèixer":

"Hem de continuar sent propers, oberts i fer un tractament personalitzat a cada família i, a cada cas, acompanyar-los amb tot el que necessitin".

Tots aquests centres, a més, intenten proposar feines que no estiguin condicionades, sempre, a l'ús d'internet o d'un ordinador.

"La infància és un vector de transmissió del virus"

Aquest divendres, el síndic de greuges ha demanat que, en la mesura del possible, es puguin deixar sortir els nens i adolescents a l'exterior si el confinament s'allarga. Rafael Ribó creu que els menors podrien fer alguna activitat a l'aire lliure o d'exercici físic, sempre que es mantinguin les distàncies de seguretat.

Tanmateix, poques hores després, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha descartat l'opció que hi pugui haver un permís especial que els permeti sortir al carrer en moments puntuals del dia. Ho ha fet després del consell de ministres, on ha explicat que segueixen les mesures recomanades pels experts, ja que:

"La infància és un vector de transmissió del virus. Sabem que les mesures alteren molt la quotidianitat de les famílies, però, si no penséssim que són absolutament necessàries, no les faríem".

Illa ha reconegut que les mesures de distanciament social són "dures", però ha animat la població a complir-les per vèncer el coronavirus, mantenint "la disciplina" i "l'exemplaritat" que considera que estan tenint els ciutadans espanyols.