Dues universitats privades no exigiran prova d'aptitud per accedir a graus d'Educació

La Universitat Blanquerna-Ramon Llull (URL) i la Universitat Internacional Catalunya (UIC) s'han plantat i, a partir del curs que ve, no exigiran les Proves d'Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d'Educació, una decisió que els podria comportar quedar fora del programa MIF, per a la millora de la formació de mestres, on hi ha totes les universitats catalanes.

Des de fa 8 anys, a Catalunya els alumnes que volen cursar aquests estudis han de passar uns exàmens, a banda de la selectivitat.

La decisió de la Ramon Llull i la UIC, dos centres privats, topa amb l'oposició frontal de totes les universitats públiques catalanes , que consideren que suposa un greuge entre estudiants i un desprestigi per a la professió de mestre.

La UVic, que és concertada, manté l'aposta per les PAP, però demana que es redissenyin les proves i que hi hagi acord entre tots els centres, mentre que la Universitat Abat Oliba està d'acord amb el plantejament actual, perquè considera que ha ajudat a elevar el nivell dels futurs mestres.  

Catalunya és, juntament amb les Balears, l'únic territori de l'Estat on s'apliquen les PAP, però a Espanya hi ha uns 80 degans --entre els quals els de totes les facultats d'Educació de les universitats públiques-- que demanen igualment aplicar-les. 
 

URL: "És un filtre que manlleva oportunitats" 

A les Proves d'Aptitud Personal els aspirants a mestres s'examinen de dues competències: comunicatives i raonament crític, i lògicomatemàtiques.

Per primera vegada una universitat, la Blanquerna Ramon Llull, no demanarà les PAP per accedir als graus, sinó que les hauran de passar durant el primer curs.

 
Jordi Riera Romaní, degà de la Facultat d'Educació de la URL, ho argumenta així: 

"Hem plantejat la flexibilització de l'exigència d'aquest nivell PAP durant els estudis i no abans d'entrar. Creiem més a posar el focus en el procés que no pas en un filtre que manlleva oportunitats."

Riera Romaní al·lega que han optat per aquest canvi per "la dificultat de superació de la prova per part de nois i noies que venen de cicles formatius de grau superior", o també perquè hi ha estudiants que han marxat a estudiar fora de Catalunya per haver-se trobat amb aquesta barrera.

"Que la universitat sigui font d'oportunitats i no un àmbit educatiu on abans d'accedir-hi trobem més filtres que els que regula la mateixa llei", manifesta. 

La Ramon Llull veuria bé que els exàmens fossin "a posteriori, com passa en àmbits com la psicologia clínica, l'advocacia o els MIR". 

La URL va anunciar lfa uns mesos que substituiria les PAP per una prova pròpia.

Ara la UIC s'hi ha afegit. Al·lega que l'acord que hi havia ja no és unànime i, malgrat que encoratgen a passar la prova, deixarà de ser un requisit. "Animem que es presentin a les PAP, però no és un requisit d'entrada per estudiar Educació a la nostra universitat", expliquen. 

Des de la UIC defensen un model com el de les Balears, que es basa en una entrevista personal que valori "la idoneïtat i la vocació".

Les universitats públiques defensen les PAP: "S'han de replantejar, però s'han de quedar" 

Aquesta decisió ha topat amb l'oposició en bloc de totes les universitats públiques. La UB, la UAB, la UdL, la URV, la UdG i la UOC fan front comú a favor d'unes proves selectives i demanen unitat. 

Roser Boix, degana de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i presidenta de la Conferència de Degans d'Educació de Catalunya, considera que les PAP són necessàries, encara que calgui redissenyar-les: 

"Són unes competències que nosaltres no podem treballar a les facultats, a les facultats ens hem de centrar en els temes vinculats a la didàctica, a la pedagogia, a la psicologia evolutiva, etc... Les PAP s'han de quedar. S'han de replantejar, però s'han de quedar."

Boix assegura que la valoració de les PAP és molt positiva perquè cal que els futurs ensenyants "tinguin una cultura general sòlida". "Volem mestres que estiguin molt ben formats, que siguin molt competents, perquè amb la vocació no n'hi ha prou", afirma. Per això rebutgen que es pugui plantejar la prova un cop ja s'ha accedit als estudis. 

La representant dels degans d'Educació remarca que fa un any i mig que s'està treballant per buscar una solució "per anar tots a l'una" en la millora de la qualitat. "Hem de tenir una prova específica perquè els futurs mestres tinguin un nivell cultural més alt, més significatiu", comenta, en tant que és una professió "de molta responsabilitat i molt compromís amb la societat". 

Universitats prendrà mesures 

Des de la Conselleria de Recerca i Universitats es demana a Blanquerna que abandoni el programa MIF, per a la millora de la formació de mestres i on hi ha la resta d'universitats catalanes.

El conseller del ram, Joaquim Nadal, creu que, encara que la Ramon Llull hagi dit que farà les proves a finals de primer curs, l'enfocament és diferent i això la invalida per continuar al programa MIF: 

"Queda clar que la Universitat Ramon Llull surt del sistema i, per tant, surt del MIF. I haurà de sortir del MIF. Perquè és en l'àmbit del MIF on es defineixen les condicions generals del sistema acordades per tothom. Si algú surt de l'acord, encara que sigui parcialment, surt de la voluntat del sistema. I, naturalment, espero que l'exemple de la URL no sigui seguit per cap altra universitat." 

Per la seva banda, el ministre d'Universitats, Joan Subirats, apunta que hi ha un problema d'excés d'oferta i que cal intervenir d'alguna manera: , però ha prioritzat regular la sobreoferta a promoure unes proves d'aptitud: 

"Hi ha 40.000 places d'oferta de graus d'Educació, quan en necessitem 4.000. Primer ens hem d'aclarir si cal posar proves d'accés o si hem de redimensionar l'oferta."

Tot i la negativa del ministeri, la Conferència de Degans d'Educació continua treballant per unes proves que considera imprescindibles per a la millora de la qualitat dels futurs mestres.

L'Agència de Qualitat Universitària va donar el vistiplau al canvi que va plantejar la Ramon Llull, però des d'aquest organisme matisen que la valoració és tècnica i que és la Conselleria d'Universitats qui ha de valorar la supressió de les PAP. 

Aquest any, les proves d'aptitud seran el 15 d'abril. Es calcula que un 30% dels aspirants no superen els exàmens.