D'un Nacional Pescara a Mónica Rikić: els nous reclams de la Col·lecció d'Art de la Generalitat

La Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat s'ha ampliat amb més de 23.000 objectes i fons per valor de 3,5 milions d'euros.

El Departament de Cultura va fer el 2024 un total de 431 adquisicions que inclouen més de 23.000 peces: béns mobles, fotografies, còmics i il·lustracions, art de postguerra, segones avantguardes i també art contemporani. A més, s'han sumat a la Col·lecció 152 donacions amb 11.840 objectes.

En els darrers anys hi ha hagut un increment progressiu del Fons Nacional per a l'Adquisició de Béns Culturals. En concret, del 2023 al 2024, aquest creixement ha estat de 422.900,67 euros.

Tanmateix, cal tenir present que l'any 2023 es va adquirir de forma extraordinària el fons Català-Roca per un import de 2 milions d'euros.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, subratlla el valor d'aquestes adquisicions:

"El patrimoni ens explica com a comunitat i la Col·lecció Nacional té com a objectiu preservar el patrimoni cultural català representatiu de les diferents disciplines i, alhora, enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya."

Un Nacional Pescara únic

Una de les cireretes de les adquisicions del 2024 és un automòbil Nacional Pescara del 1929, un vehicle històric, l'únic que es conserva d'aquesta marca catalana de fabricació de cotxes.

L'automòbil, que es va adquirir per 585.348 euros en una subhasta a Brussel·les, formarà part de la col·lecció de ciència i tecnologia del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), a Terrassa.

"És la primera vegada que es fa una aposta per adquirir objectes d'història científica i tècnica industrial del país", explica el director del MNACTEC, Jaume Perarnau, que afegeix: "La Generalitat té un topall de despesa i va anar de 10 euros perquè aquest Nacional Pescara se l'emportés un col·leccionista anglès."

Aquesta setmana s'inaugura al museu l'exposició "La revolució de l'automòbil. Els inicis de la indústria del motor a Catalunya", una mostra representativa dels vehicles fabricats a Catalunya entre 1890 i 1936.

A més d'aquest automòbil, el MNACTEC incorporarà des de bicicletes BH a un mesurador de corrent altern de Marchesi, fulles d'afaitar de les marques Iberia i Orion i una màquina de cosir Santasusana del primer quart del segle XX, entre d'altres.
 

Un retrat de Torres-García i un incunable de les "Constitucions de Catalunya"

El 2024 s'han invertit 1,6 milions d'euros en béns mobles. S'han fet 316 adquisicions amb 21.482 objectes, que van des del segle VI aC fins a l'actualitat.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ja fa lluir a les seves sales d'art modern el "Retrat de Manolita Piña", una pintura de Joaquim Torres-García del 1912.

La compra coincideix amb el 150è aniversari del naixement d'aquest artista uruguaià tan vinculat a Catalunya. Tot i que el MNAC compta amb altres obres de Torres-García, tenia pocs retrats i cap de la seva esposa.

Així mateix, el Museu d'Art de Girona compta amb la pintura "La família", d'Olga Sacharoff, una peça del 1920. "Era com una espina que teníem clavada, diu la directora del museu, Carme Clusellas, "perquè va ser en aquest museu on es va fer l'exposició central de l'Any Olga Sacharoff i no teníem cap obra en dipòsit ni pròpia d'aquesta artista."

Aquesta compra mostra l'interès per incorporar l'obra de dones artistes a les col·leccions públiques.

Altres pintures que s'incorporen a la Col·lecció Nacional són:

> "Exorcisme de la princesa Sofia davant el cos de Sant Antoni Abat", de Ramon de Mur (1430). Es podrà veure al Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega. És l'exemplar més antic conegut en terres catalanes que reflecteix aquest episodi del sant, que habitualment no es retrata.

> "Miracle de Sant Martí", del Mestre de Son (finals del segle XV). Aquest fragment del retaule es podrà veure a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu.

> El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) tindrà tres escultures d'Ismael Smith (1905-1909) i el tapís "Pájaro-Cometa", d'Aurèlia Muñoz (1982), entre d'altres obres.

> La Biblioteca de Catalunya disposarà del gravat de "Sant Jeroni en una habitació fosca", de Rembrandt; la còpia de luxe del manuscrit de les Ordinacions de Cort de Pere III, rei de Catalunya-Aragó (1450-1514), i l'incunable de les "Constitucions de Catalunya", del 1495, que conservarà l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es tracta de la primera compilació publicada de les Constitucions de Catalunya i un dels exemplars més complets.

De les pioneres del feminisme al tecnoart

El govern ha comprat per un milió d'euros obres de 41 artistes que es dipositaran en nou museus de tot el país. Es tracta de la inversió més alta en art contemporani fins ara, un 40% més que el 2023.  

La tecnoartista Mónica Riki?, Premi Nacional de Cultura 2021, s'incorpora a la Col·lecció Nacional, com també ho fan artistes com Lara Fluxà, Gerard Ortín i les digitals Anna Carreras i Mònica Planes.

Entre les compres cal destacar, per exemple, les obres d'artistes com Eulàlia Grau o Marga Ximénez, pioneres del feminisme. Una aposta clara per omplir els buits de dones artistes en la nostra història patrimonial.

Alhora, se sumarà obra del poeta Joan Brossa, l'escultora Susana Solano, la videoartista Eugènia Balcells i el pintor Joaquim Chancho.

També artistes de generacions posteriors com Ignasi Aballí, Perejaume, Jordi Colomer, Isabel Banal, Dora Garcia, Francesca Llopis i Tere Recarens.  

"Tenim un relat fet, però tenim llacunes. Hi ha autors que poden estar ben representats, però no totes les seves etapes", explica la consellera de Cultura, que afegeix:

"Hem de tenir una doble mirada i un dels casos més clars és que ens hem adonat que hi falten les dones, en la nostra Col·lecció Nacional; no les havien incorporat històricament."

Consolidació de l'art de postguerra i segones avantguardes

La Col·lecció Nacional compta amb una línia específica d'art de postguerra i segones avantguardes per reforçar aquest període i ajudar a entendre per què Catalunya va ser important durant aquests anys, a través d'artistes que van treballar al marge de la dictadura franquista.

Les 23 adquisicions són de 20 artistes destacats d'aquest període, com Joan Furriols i Alfons Borrell, obres que ja s'estan restaurant al MNAC.

També és destacable l'obra d'Esther Boix, Isabel Garriga, Joan Rabascall, Josefa Toldrà, Josep Guinovart o Mari Chordà.

Al MNAC es conservarà l'obra de Marika Vila "Dossier Amparo Torrego", clau per haver estat una artista que va transgredir els continguts tradicionals dels còmics.

La fotografia, un puntal

Després de l'adquisició, l'any passat, del fons Català-Roca, del qual aviat se n'exposarà una selecció, es consolida l'aposta per un dels puntals artístics del nostre país: la fotografia.

Amb una inversió de 350.000 euros, destaquen les fotografies de Ramon Masats, un dels fotògrafs catalans més reconeguts, que tot just fa un any que va morir. S'ha comprat una selecció de 10 fotografies de la seva obra (1955-1962), que s'han dipositat al MNAC i al Museu de Valls.

Destaquen també les obres fotogràfiques de caràcter documental com, per exemple, les de Lleonard Delshams (1982-2019), que retraten el territori lleidatà i que s'han dipositat al Morera, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida.

La sèrie "Los Salazar. Una història de dones gitanes" (2001-2007), d'Adriana Sanfeliu López, es diposita al Museu d'Art de Cerdanyola. I el treball de fotoperiodisme i documentalisme (1970-1980) d'Anna Turbau, i de Paco Elvira, al MNAC.