D'una crisi a l'altra: els canvis que hi ha en joc si es deroga la reforma laboral

La situació econòmica derivada del coronavirus fa encara més difícil decidir aspectes tan importants com la indemnització per acomiadament o les raons per justificar-lo

Actualitzat

La reforma laboral del PP es va justificar per treure Espanya de la crisi. Es va aprovar el 10 de febrer del 2012 i el més destacat va ser que acomiadar un treballador era més fàcil i més barat. Vuit anys després, cal afrontar una altra crisi, que ha arribat sobtadament amb la Covid-19 i totes les mesures per fer-hi front, amb conseqüències nefastes per a l'economia.

La derogació de la reforma laboral formava part de l'acord que van firmar el PSOE i Podem per a la investidura de Pedro Sánchez. Ara han aparegut les interpretacions polítiques, arran de l'acord del PSOE amb Bildu per derogar la reforma, a canvi d'abstenir-se per facilitar la pròrroga de l'estat d'alarma, aquest dimecres al Congrés.

Pla obert on es pot veure una taula de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Mollerussa amb la mampara de seguretat, el 5 de maig de 2020. (Horitzontal)
 

Pablo Iglesias assegura que la derogació serà íntegra, però el comunicat de rectificació del PSOE no diu res de mesures importants incloses a la reforma que encara està en vigor, com són la reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent, l'ampliació de les causes de l'acomiadament objectiu o l'eliminació de la necessitat d'autorització administrativa per fer expedients d'acomiadament.

 

De 45 a 33 dies d'indemnització

Anul·lar la reforma laboral del PP no necessàriament implica tornar a la situació anterior. Està per veure com quedarà, sobretot pel que fa als costos d'indemnització per acomiadament.

Al 2012, es va reduir la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat amb un límit màxim de 42 mensualitats, a 33 dies per any de servei i un límit de 24 mensualitats.

 

Un altre canvi important va ser permetre que una empresa faci fora un treballador perquè li baixen els beneficis. Abans, només es podia si l'empresa tenia pèrdues. L'acomiadament per raons econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció permet la indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. La disminució persistent d'ingressos durant tres trimestres consecutius és motiu suficient per recórrer a l'acomiadament objectiu per causes econòmiques.

A més, la reforma també contemplava la previsió de pèrdues com a possible causa justificada per a la reorganització de les plantilles.

 

La rectificació del PSOE sobre l'acord amb Bildu es va fer amb tanta precipitació que recollia la voluntat de derogar l'article 52 que permetia acomiadar treballadors amb baixes llargues o recurrents per malaltia. Es va derogar fa només tres mesos. Acumular baixes justificades ja no pot ser motiu d'acomiadament.

Els socialistes i Unides Podem també destacaven, en el seu acord, tornar la prioritat al conveni sectorial sobre el conveni d'empresa i recuperar la ultraactivitat dels convenis col·lectius, és a dir, que tinguin una vigència indefinida mentre no se'n pacti un de nou i que la reforma de l'PP va limitar a un any.

 

ARXIVAT A:
Drets laborals
Anar al contingut