D'uns papers amagats darrere la paret al banc dels acusats: les claus del judici a Zaplana

El judici del cas Erial, segurament el més mediàtic d'aquest any a la Ciutat de la Justícia de València, asseurà al banc dels acusats Eduardo Zaplana.

Va ser alcalde de Benidorm, president del govern valencià, ministre de Treball i portaveu del govern de José María Aznar. Ara la Fiscalia li demana 19 anys de presó per haver liderat, presumptament, un entramat que cobrava comissions il·legals i les amagava per després blanquejar-les.

Estava previst que el judici comencés aquest dijous, però finalment s'ha ajornat fins al 21 de març per un problema de salut de l'advocat de Zaplana.
 

19 anys de presó i 40 milions de multa: què jutja el cas Erial?

La vorera de davant de casa de Zaplana, aquell 22 maig del 2018 al matí, estava plena de càmeres, periodistes i algun curiós que s'aturava a preguntar què passava. La informació començava a circular. El cas Erial ja feia més de dos anys que s'investigava, però aquell dia se'n sabria l'existència.

Zaplana tenia poder i estava tan ben connectat que l'escorcoll de casa seva, al carrer Pascual i Genís de València, va sorprendre, i no. S'explicava que durant la investigació el telèfon de Zaplana no va ser mai intervingut, era alt càrrec de Telefònica, i la jutge i el fiscal van nugar el cas ben curt. 

Uns documents trobats per un ciutadà sirià darrere d'una paret d'una casa on havia viscut Zaplana haurien estat l'espurna. En aquells documents, suposadament, es dibuixava el full de ruta que seguirien unes comissions cobrades il·legalment per tal de ser blanquejades. 

Segons la investigació, quan Eduardo Zaplana era president del govern valencià, es van apanyar concursos de concessions d'ITV i parcs eòlics a canvi de comissions. Les mateixes ITV que el govern del Botànic va tornar al sistema públic fa un any. 

Per això, s'haurien fet gestions a tots els nivells i creat una sèrie de societats a l'estranger, sense cap activitat mercantil, per recollir els suposats suborns. En concret, 23 empreses situades en catorze països que haurien mogut 20,6 milions d'euros. Sembla que Zaplana és qui ho dirigia i al seu costat hi havia polítics, empresaris i persones de la seva màxima confiança.

Per tot això, la Fiscalia li demana 19 anys de presó i una multa de 40 milions. L'acusa de blanqueig de capitals, suborn, falsedat documental, pertinença a organització criminal i prevaricació. També hi ha 15 acusats més i quatre societats immobiliàries. Entre ells, un altre expresident valencià, José Luis Olivas, que va rellevar Zaplana en el càrrec i va ser president durant menys d'un any. La Fiscalia li demana sis anys de presó.

Zaplana, de Benidorm a Panamà 

Quan només feia un any que era a les files del PP, Eduardo Zaplana va ser elegit alcalde de Benidorm. Ho va ser gràcies al vot d'una trànsfuga, Maruja Sánchez. Després d'estar una setmana amagada en un xalet, el vot de la socialista li va donar l'alcaldia. Va ser l'anomenat "marujazo". 

D'alcalde va passar a ser president del govern valencià i, d'ací a ministre de Treball. Va aconseguir la primera majoria absoluta del PP valencià a les Corts fagocitant Unió Valenciana. Va pactar secretament amb Jordi Pujol un intent de "pau lingüística", la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i va aconseguir una bona basa davant de José María Aznar.

Per les mans li van passar centenars de contractes. Els de les ITV i parcs eòlics són el que el fan seure al banc dels acusats.   

Un dels periodistes que més coneix el cas és Francesc Arabí. Als seus llibres "Ciudadano Zaplana" i "Los tentáculos del truhan", Arabí explica l'auge i la caiguda d'un president que, segons diu, "va aconseguir salvar-se de tots els casos de corrupció" durant dècades.

Va estar vinculat al cas Terra Mítica pel suposat cobrament de comissions il·legals. Figurava entre la seixantena d'investigats del cas Lezo i es va escapolir dels casos Naseiro i Ivex. Però un "error fruit de les presses", segons Arabí, el va acabar imputant i portant, com a acusat, a la Ciutat de la Justícia de València.

La seva malaltia, leucèmia, l'hauria dut a repatriar el patrimoni que tenia a l'estranger des de mitjans del 2015. Això, unit al document que va trobar el sirià, a la diligència d'una jutge instructora i un fiscal implacable, i la minuciositat de la investigació policial, podrien posar molt difícil la situació a Zaplana.

El cas és complex i, quan comence el judici, serà clau el testimoni del seu suposat testaferro a Panamà, Fernando Belhot. És la persona que ajudaria a entendre com funcionava l'entramat d'empreses que va moure els més de 20 milions d'euros a través de societats radicades a Luxemburg, el Regne Unit o Hong Kong, i la gestió de comptes bancaris a Suïssa, Andorra i Panamà.

Dels anys que hauria tingut relació amb Zaplana, no n'hi ha cap constància escrita. Belhot, però, va col·laborar durant la investigació amb la justícia i va passar d'investigat a testimoni. Va explicar que Zaplana tenia un rol protagonista en la presa de decisions, decidia què es feia amb els diners i va lliurar 6,7 milions d'euros que eren, suposadament, de Zaplana.

Les claus del judici d'una era política

A la Ciutat de la Justícia el cas Erial es jutja quasi al mateix temps que el judici d'una peça separada del cas Taula. Aquest últim cas mira d'esclarir si les campanyes electorals del 2007 i el 2011, que van portar a majories absolutes de Rita Barberá, haurien estat pagades amb diners en B.

Entre els acusats, el nucli més arrimat a la que va ser alcaldessa, com el seu el vicealcalde, Alfonso Grau. La coincidència porta davant la justícia una època, aquella que, segons va dir José María Aznar, no hi havia ciutat o poble valencià que no estiguera governat pel PP. Tot sense oblidar que Francisco Camps està pendent de sentència pel cas Gürtel. En concret, per si hauria afavorit set empreses de la trama de Francisco Correa.

El judici del cas Erial, però, és el macrojudici de l'any, ja que hi ha dos presidents valencians acusats. Serà un judici mediàtic, i llarg: quaranta sessions i quasi 200 testimonis.

Fa un any, quan Francesc Arabí va publicar "Los tentáculos del truhán", explicava la corrupció que es va conrear durant la primera dècada del 2000 al País Valencià.

Una corrupció que afectava tots els nivells, segons deia, i que, en el cas de Zaplana, pel que explicava el periodista, es va poder dur a terme perquè el llavors president controlava el seu entorn, des de les caixes d'estalvi, fins al moviment veïnal o l'ecosistema mediàtic.
 

Eduardo Zaplana sempre ha defensat la seva innocència

"No tinc cap compte ni cap bé fora d'Espanya --ha explicat Zaplana als mitjans--. No he participat mai en cap adjudicació il·legal. Estic desitjant declarar i aclarir tot el que siga necessari."

I això és el que podria passar a partir del dia 1. La seva defensa previsiblement intentarà invalidar el "full de ruta" amb l'argument que tot plegat és un muntatge polític i judicial amb documents falsos.

També és previsible que intente negar la relació entre Belhot i Zaplana, ja que no hi ha cap contracte ni document firmat entre ambdós. Davant d'això, l'acusació tindrà els extensos informes policials que rastregen els diners, que dibuixen l'entramat d'offshores, la relació dels implicats i el seu suposat paper en la trama. Un entramat que el testimoni de Belhot ajudaria a verificar.

El calendari establert preveia que Zaplana declarés el dia 8 de febrer. La seva defensa havia demanat un ajornament i, a més, la setmana passada, el seu advocat, Daniel Campos, va ser operat. Això fa que tot vagi amb retard. 

El judici arriba quasi sis anys després d'aquells escorcolls al carrer Pasqual i Genís i gairebé tres dècades després que Zaplana arribara a la presidència de la Generalitat valenciana.