El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida.

Duran: "Ens abstenim perquè ens han exclòs de la història d'Espanya"

El líder de CiU al Congrés ha criticat els que els acusen de fer política petita i ha recordat les paraules de Cambó l'any 1918: "Monarquia o república? Catalunya."
Victòria Miró Actualitzat

El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha explicat sobre la criticada decisió d'abstenir-se en la votació de la llei d'abdicació que, havent estat un partit compromès amb la formació de l'Espanya moderna, se senten exclosos de la història. Duran ha dit que això no era així l'any 78, però que darrerament "ens han exclòs de la història d'Espanya", i ha enumerat alguns greuges acumulats com ara la LOAPA.

Duran ha citat les paraules de Miquel Roca, quan va afirmar que "el pacte constitucional està liquidat", per criticar els qui aquests dies han pressionat perquè votessin afirmativament. "Vostès busquen l'adhesió a un nou pacte. I no només això, sinó que ens acusen de fer política petita" [per l'abstenció].

El líder democristià ha respost aquestes acusacions recordant el recurs contra l'Estatut català del PP per interessos electorals o l'afirmació "Endesa abans alemanya que catalana" pronunciada durant el procés de privatització de l'elèctrica.

"No és una abstenció a una institució concreta, ni molt menys a una persona concreta, però és l'abstenció a un model d'Estat i a una confiança que ja veurem si es pot recuperar".

Duran ha elogiat el príncep, de qui ha dit que està molt ben preparat, però ha repetit que CiU no pot votar a favor de la llei tot recordant unes paraules de Cambó, pronunciades el desembre del 1918: "Monarquia o república? Catalunya."

El PNB també ha defensat l'abstenció tot recordant que "fa 36 anys el nacionalisme basc va ser exclòs del procés constitucional". A diferència de Duran, el portaveu del grup al Congrés, Aitor Esteban, ha situat l'exclusió dels nacionalistes bascos de l'anomenat pacte constitucional des dels inicis de l'actual democràcia espanyola.

Esteban, però, ha esgrimit també el caràcter republicà de la formació que representa per justificar el seu vot. "La república és la forma d'Estat més d'acord amb els nostres temps", ha indicat.

I després que Duran i Lleida demanés al futur rei Felip VI que permeti una consulta sobiranista a Catalunya, Esteban s'ha afegit a la petició. El líder dels nacionalistes bascos ha advertit al príncep que Felip VI "no podrà ser una figura de cera, haurà d'expressar la seva idea d'Estat".

Els últims a defensar l'abstenció ha estat el grup Coalició Canària (CC). La seva diputada, Ara Oramas, ha demanat ser valents i "obrir les portes del Congrés als ciutadans" per "permetre que el poble es pronunciï sobre una reforma constitucional que pugui decidir el país que vol".

L'argument ha coincidit amb la petició d'alguns grups que han votat "no", com IU, però finalment CC ha argumentat que no s'oposa al projecte de llei orgànica perquè és el tràmit que estableix la Constitució i perquè, a més, el rei ha estat "més comprensiu" amb la realitat insular que el mateix govern espanyol.

NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut