Duran i Lleida, el gran valedor de la tercera via dins de CiU
A la web de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida diu que el millor moment de la seva carrera política va ser la presa de possessió com a regidor del primer ajuntament democràtic de Lleida. Des d'aquest primer càrrec públic, fa trenta-cinc anys, Duran no ha abandonat la primera línia política... i no té previst fer-ho ara: malgrat la seva renúncia com a secretari general de la federació, Duran continuarà sent el líder d'Unió i el portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.
La carrera política de Duran va començar a finals del franquisme, quan va entrar a militar a Unió Democràtica. L'any 1976, amb 24 anys, va entrar al consell nacional del partit i, l'any següent, va esdevenir el primer president de la Unió de Joves i membre del Comitè de Govern d'UDC.
Amb la recuperació de les institucions democràtiques, després de les primeres eleccions municipals Duran va ser tinent d'alcalde a Lleida, però poc temps. L'any 1980 va passar a ser el director general d'Afers Interdepartamentals del primer govern de Jordi Pujol i, l'any 1982, primer delegat territorial de la Generalitat a Lleida. Aquell mateix any també va ser escollit diputat al Congrés.
Després d'una primera etapa com a president del comitè de govern de la formació democristiana, entre 1982 i 1984, Duran va tornar al capdavant del partit el 1987 i, des de llavors, no se n'ha mogut. Els intents del sector crític d'Unió per rellevar-lo, el darrer dels quals protagonitzat per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, han topat sempre amb l'ampli suport que té Duran al partit.
Conseller de Governació i Relacions Institucionals entre el 1999 i el 2001 va dimitir quan Jordi Pujol va nomenar com a successor Artur Mas en comptes d'ell. Aquell mateix any va ser nomenat secretari general de la federació, a la pràctica, número dos de CiU, un càrrec que ha ostentat durant tretze anys.
Els darrers anys, com a portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, ha estat el principal valedor del diàleg entre Catalunya i l'Estat i, en ocasions, ha criticat durament l'independentisme. President de la Comissió d'Afers Exteriors de la cambra baixa, en diverses ocasions ha sonat com a ministre d'un hipotètic govern de PP o PSOE, amb el suport de CiU. Ell, però, públicament sempre ha dit que no vol ser-ho, malgrat haver-ne tingut l'oportunitat.
Adéu insinuat després de les europees
Poc després de les darreres eleccions europees, Duran va fer públic que havia obert un període de reflexió sobre la seva continuïtat a CiU. El seu desacord amb algunes decisions, especialment en les relacionades amb el procés sobiranista, fa mesos que el situen com una veu discordant dins de CiU, on la tercera via que Duran creu que està "més viva que mai", té cada cop menys partidaris. Quan, fa poques setmanes, Duran va defensar la necessitat de recuperar la centralitat política, el vicesecretari general de CDC, Lluís Corominas, va respondre que precisament era en "el procés sobiranista" on es trobava la centralitat.
