E. coli: què és i com actua el bacteri que esquitxa de polèmica els Jocs de París pel Sena
La seva presència és habitual al nostre organisme, però alguns casos d'infecció poden tenir conseqüències negatives per a la nostra salut
Purificació Barceló
Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència
@pjbarcLa malaltia de la triatleta belga Claire Michel després d'haver competit a les aigües del riu Sena ha encès, encara més, el debat sobre la idoneïtat de les seves aigües per acollir proves de natació durant els Jocs Olímpics de París 2024. L'esportista hauria tingut una infecció d'E. coli, un bacteri estès i potencialment perjudicial per a la salut que se sospita que estaria present al curs fluvial de la capital francesa.
A la vista de la polèmica que ha generat aquesta situació, han sorgit alguns dubtes sobre aquest bacteri i sobre les conseqüències que pot tenir entrar-hi en contacte. N'hem parlat amb Àlex Soriano, cap de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona, i amb Sílvia Cermeño, infermera de malalties infeccioses de l'Hospital de Sant Pau de la capital catalana.
Què és l'E. coli?
L'Escherichia coli (E. coli) és un bacteri molt freqüent que forma part de la flora normal de l'intestí humà i dels animals de sang calenta. Prové de les femtes i, de fet, és un dels bacteris més abundants al nostre cos.
Com el podem contraure?
Més enllà de la seva presència habitual a l'organisme, ens podríem encomanar d'E. coli per ingesta tant d'aigua com de verdures o qualsevol aliment contaminat, però en el nostre entorn no és habitual que passi.
Cermeño assenyala que sí que és més probable entrar-hi en contacte, per exemple, "quan viatgem a altres països on les mesures d'higiene puguin ser més deficitàries, sobretot si mengem aliments crus o poc cuinats o que no han estat manipulats amb seguretat".
Mesures de prevenció
A nivell preventiu, la infermera destaca que "el més important és el rentat de mans abans i després d'anar al lavabo i de manipular aliments". I també parar atenció a determinats col·lectius:
"Hem de tenir una cura especial amb la gent gran i també amb els nens, que solen agafar objectes de terra i se'ls posen a la boca."
Assenyala que també és important "assegurar-nos que mengem aliments ben cuinats, evitar aliments crus o que no puguem saber en quines condicions han estat rentats o manipulats i que ingerim aigua i begudes embotellades. Cal evitar l'aigua de l'aixeta, els sucs naturals, els gels...".
Com podem saber si en tenim?
Més enllà de les proves que ens puguin fer els professionals, Cermeño recomana estar atents a "si hi ha un augment abrupte de les deposicions, si sentim un dolor intens a l'abdomen, si estem molt marejats, si tenim una disminució del nivell de consciència, si tenim febre o si detectem la presència de moc o sang a la femta".
En aquests casos, es recomana assistir a un centre sanitari.
Quin impacte té en la salut?
Majoritàriament, l'E. coli no causa malaltia. Al nostre país, la freqüència d'aquesta infecció és baixa i es detecta en casos esporàdics, però se'n poden trobar algunes soques que provoquen diarrees, especialment quan visitem altres indrets. És la coneguda com a "diarrea del viatger".
El doctor Soriano matisa que, normalment, aquestes són malalties lleus que es resolen en pocs dies i sense necessitat d'hospitalització.
"Habitualment, aquestes gastroenteritis o diarrees solen ser limitades. En algun cas poden ser més greus, amb alguna lesió al tub digestiu, poden fer que la persona es deshidrati... Però, normalment, es curen per si soles."
Aquest mateix bacteri també es relaciona amb infeccions del tracte urinari que, ocasionalment, es poden complicar, sobretot en el cas dels infants i les persones d'edat avançada.
Com es tracta?
A diferència de quan tenim una diarrea vírica --les més habituals en el nostre entorn--, contra l'E. coli hi ha tractament antibiòtic, com assenyala el doctor Soriano:
"Tenim antibiòtics per tractar-ho. No és un problema de manca de tractament. Pot haver-hi resistències, però tenim opcions terapèutiques."
A més, la infermera Cermeño recomana "assegurar la hidratació, o bé amb aigua embotellada o amb sèrums de rehidratació oral" i seguir "una dieta astringent: arròs bullit, poma... i una mica de repòs".
El precedent de "la crisi dels cogombres"
L'any 2011, les autoritats alemanyes van afirmar que havien detectat E. coli en cogombres provinents d'Espanya, fet que va provocar la indignació tant dels agricultors com del govern espanyol, en un episodi de tensió comercial i diplomàtica entre tots dos països.
El pànic es va estendre tant entre els consumidors alemanys com d'altres països europeus i el bloqueig a la importació d'aquest producte va produir pèrdues milionàries en el sector primari espanyol. Finalment, es va demostrar que l'origen del brot no eren els cogombres provinents d'Espanya, i es va traslladar el focus a uns cultius de soja dins del mateix territori alemany i a productes importats d'altres estats.
El doctor Soriano explica que aquella va ser una situació excepcional: "Va ser un cas molt particular, d'un coli molt concret i invasiu, que pot produir aquestes afeccions". Finalment, el govern d'Hamburg va ser condemnat a indemnitzar dues de les empreses espanyoles perjudicades.
El riu Sena, focus d'infecció?
El doctor Soriano indica que la presència d'E. coli "és un marcador que aquella aigua està bruta", però es mostra prudent a l'hora d'establir conclusions sobre el cas concret de París.
"Per poder establir una relació entre l'E. coli que pugui haver ingerit a l'aigua del Sena i la malaltia que tingui, necessitem més informació, perquè no és habitual. No és un causant freqüent de gastroenteritis o diarrea en el nostre medi."
En les darreres hores, s'ha fet públic que un segon atleta, el suís Adrien Briffod, també té una afecció gastrointestinal després d'haver competit al Sena, tot i que el seu equip mèdic diu que no pot assegurar que aquesta afecció estigui relacionada amb la qualitat de l'aigua del riu parisenc.