Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves

"La societat t'està dient constantment que estudiïs una carrera, que treballis, que miris pel teu futur... Però és que nosaltres no tenim futur!"

Aquesta frase me la va dir fa un parell d'anys una jove de 17 anys, la Marta. Ella coneixia alguns dels efectes de l'escalfament global, havia llegit algun llibre científic amb dades esfereïdores que parlava de molts més fenòmens meteorològics extrems cap al 2050: de més onades de calor, de sequeres més llargues i més freqüents.

És clar, cap al 2050 ella tindria 48 anys, encara tota una vida al davant. Tenia angoixa a causa del que sabia sobre el canvi climàtic, però, sobretot, perquè veia que no s'estava actuant en conseqüència. I no es referia només als governs, també a la societat. El que més l'estressava era veure com tot el seu entorn continuava igual, com els seus amics estaven més pendents de l'Instagram i altres assumptes que ella considerava banals i que es moguessin al seu voltant com si habitessin planetes diferents del seu.

Va ser la primera jove que em va confessar que tenia el que la mateixa ONU ja anomena "climate anxiety", és a dir, angoixa climàtica o ecoansietat. Però, des d'aleshores, malauradament, n'he conegut moltíssims més, de joves que ho pateixen. I també algun científic. Dic "malauradament" perquè aquesta angoixa els porta a patir fins a extrems que els afecten la vida i la salut.

De fet, un estudi recent de la plataforma Avaaz, amb la col·laboració d'investigadors de sis universitats de tot el món, va revelar que el 75% de joves enquestats, d'entre 16 i 25 anys, veien el seu futur com a aterridor, el 65% pensaven que els seus respectius governs els estaven fallant perquè no actuaven contra l'emergència climàtica i, fins i tot, el 39% dubtaven de si tenir fills o no.

Des d'aleshores, de joves que no volen tenir fills a causa del canvi climàtic, n'he conegut força. Una d'elles, l'Alba de Diego de Haro, de 20 anys i estudiant d'antropologia, també em va llançar aquesta frase, constructiva i que alhora fa reflexionar molt:

"Tant de bo tots tinguéssim angoixa climàtica. Aleshores, actuaríem i no estaríem en aquesta situació."

En Leo Arriola Meike té 22 anys i estudia enginyeria informàtica. Ens explica que durant molt temps va llegir molta literatura científica i es va deprimir molt. "Em costava dormir, era un tema que tenia molt present al cap i em va afectar fins i tot a la universitat. Vaig suspendre algunes assignatures."

Al seu costat, en una sala d'un local social on es reuneixen els joves de Rebel·lió o Extinció, hi ha en Pol Puig Biosca, de 19 anys, estudiant de dret:

"Fa uns mesos vaig agafar molt estrès, molta ansietat. He hagut d'anar a una psicòloga i a un psiquiatre. M'estic medicant amb pastilles, i tot per solucionar un problema, una angoixa que tinc, a causa de l'escalfament global.

El Pol assegura que no només l'angoixa molt "veure que no tenim futur totes les generacions futures i els efectes que patirem". "També que no s'estigui fent res --es lamenta--, haver sortit tant al carrer a manifestar-me, i veure que no tira la cosa, que des de la classe política tot són promeses buides, que no se'ns escolta."

Sentiments que comparteix l'Alba de Diego. "Aquest estiu em vaig estar informant a sac, llegint, mirant docus... I quan em capfico en el tema, m'agafa una por enorme! Aquells mesos em costava aixecar-me i no entenia el sentit de la meva existència. És quan comença a afectar-te a aquests nivells, que dius: "D'acord, està passant alguna cosa."

L'Alba, el Leo i el Pol tenen en comú que tots tres van trobar ajuda a la seva angoixa entrant a formar part de Rebel·lió o Extinció, un moviment per la justícia climàtica present a tot el món (amb el nom d'Extinction Rebellion) i, també, a Catalunya. En aquesta organització no només hi van trobar altres joves amb la mateixa ansietat que ells, sinó que també hi van trobar un lloc on actuar contra allò que els provoca aquella angoixa.

Adonar-se'n i actuar és que el que més els ha ajudat a combatre l'angoixa. Tots tres han participat en moltíssimes accions de protesta d'Extinction Rebellion, però també han canviat alguns aspectes de la seva vida per intentar ser més conseqüents amb la lluita climàtica, per actuar de manera més sostenible. Han sabut canalitzar la seva angoixa i, de fet, han decidit explicar-ho precisament per ajudar altres joves.

Roger Ballescà és psicòleg de Salut Mental infantil i Juvenil de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, i creu que cada cop veurem aquest patiment en més i més noies i nois:

"El canvi climàtic ens espanta. De fet, tots hauríem d'estar una mica més espantats i generar un canvi més positiu. Però el que no hem de deixar és que la por ocupi espais de la nostra vida i que això no ens permeti fer una vida normal."

Una recepta que l'Alba expressa en la mateixa via, però en primera persona: "Jo el que els diria a tots els joves que senten el mateix que jo i que no saben on trobar ajuda és que han d'aprofitar aquesta ansietat per dir: "Com puc actuar jo per canviar les coses?"