Economia blava: motor de la recuperació amb accent en la sostenibilitat marina

La crisi de la pandèmia ha forçat a diversificar l'economia. Més enllà de la seva concepció com a desenvolupament sostenible, l'economia blava pot servir com a palanca per impulsar la recuperació. I és que l'economia blava és la que reconeix la importància dels mars i oceans com a motor econòmic. Un sector en creixement, que té un gran potencial i que a Catalunya dona feina a unes 15.000 persones. El programa "Valor afegit" li ha volgut dedicar una sèrie de reportatges i ha seleccionat tres casos d'economia blava a casa nostra.  

Elixsea, el vi submarí

La Mariona Alabau i el Gueri Borbely són parella, a casa i a la feina. Ella és ambientòloga. Ell, hongarès, és professor de submarinisme i gran amant de l'enologia. Junts han creat un projecte innovador: fan vi submarí, amb la marca Elixsea.

La Mariona recorda que van veure una notícia sobre un vi enfonsat amb diverses ampolles de cava, i van pensar donar forma a un somni que pogués fer realitat totes les seves passions.

No a l'atzar, han escollit el port de Roses, per les condicions que els ofereix aquest punt, protegit dels vents pel cap de Creus.

Les ampolles de vi s'introdueixen en grans gàbies i s'enfonsen al mar, a 14 metres de profunditat. S'introdueixen unes 450 ampolles per gàbia, que arriba a pesar uns 800 quilos.

Allà, s'hi estaran envellint durant 6 mesos. La Mariona explica que sis mesos sota el mar equival a 3 o 4 anys envellint a la terra.

El vi va envellint, explica el Gueri, amb unes condicions ideals: elevades pressions, silenci a les profunditats, temperatures constants, absència de llum i soroll, corrents i canvis de marees... El mar és únic per a aquest procés. Amb aquestes condicions, els vins evolucionen més ràpid que en terra.

Amb els mesos, el celler submarí es va convertint també en un escull de vida, un refugi ideal per a diferents espècies que es poden protegir dels depredadors. Un negoci al mar prioritzant la sostenibilitat i la conservació de l'ecosistema marí, el que es coneix com a economia blava.

Un cop les ampolles tornen a la superfície, surten ben diferents, explica la Mariona. El vi ha anat evolucionant al seu interior, i a l'exterior, la vida marina ha anat colonitzant les ampolles, que presenten algues, ous i sobretot poliquets, que són uns cucs filtradors que deixen un esquelet calcari.

Aquest any Elixsea ha comercialitzat 1.800 ampolles de vi submarí, que ha venut sobretot a l'estranger. Il·lusionats amb el projecte, continuen investigant amb nous vins, sempre conscients i fidels al regal que els dona el mar.

MB92, compromís per la sostenibilitat

Marina Barcelona (MB92), ubicada al Port Vell de Barcelona, dedicada a la reparació i manteniment de iots de superluxe, continua apostant fermament per la sostenibilitat i per reduir l'impacte de la indústria al mar. La drassana, líder mundial, dona feina a un miler de persones, en un sector en creixement i amb un increment de contractació.

Per donar servei als iots més sofisticats tècnicament del món, disposa de diversos tallers.

En un d'ells, es treballa per folrar tubs d'escapament, per on passen els fums que es generen dins les sales de màquines de les embarcacions, i que van a l'exterior.

Es treballa amb materials ecològics. Alexander Sanmartín, gerent d'INFE, explica que amb aquests materials s'aconsegueix reduir l'escalfor dins les sales de màquines i prioritzar la seguretat dels treballadors, i també que els vaixells circulin molt més amb menys consum.

Un altre dels tallers és el de pintura. Matt Campi, director general de Pinmar, explica que les grans embarcacions s'han de pintar cada cinc anys. És un projecte molt gran, que requereix retirar de servei el barco durant almenys sis mesos.

En els darrers mesos, MB92 ha fet diverses millores a la drassana per afrontar la sostenibilitat. Marc Hervás, coordinador de sostenibilitat d'MB92, explica que, entre d'altres projectes, han treballat en l'electrificació dels molls que permet a les embarcacions connectar-se al corrent, sense fer servir combustibles fòssils. Un altre dels projectes han estat les Seabin: són papereres flotants fixades a la paret del moll que succionen residus. L'objectiu és millorar la qualitat de l'aigua, i han aconseguit tancar l'any 2020 amb 570 quilos de residus recollits amb dues papereres.

L'empresa MB 92 també actua com a hub, fomentant la formació professional i generant llocs de treball de qualitat.

L'empresa ressalta la importància d'innovar en la indústria nàutica catalana. Cada any, noves empreses demanden els serveis d'MB92, i, per tant, és important fer més formació i especialització, per fomentar millors llocs de treball i amb millors condicions per a empreses, al port i a la ciutat.

El mar com a espai de competitivitat impulsa el sector nàutic perquè hi jugui un paper clau l'economia blava, per la seva capacitat d'innovació, adaptació i especialització.

El nou hub al Port Olímpic

Els locals ara buits i tapiats a Barcelona esperen aviat aixecar de nou la persiana. A l'antiga zona de restauració i oci del Port Olímpic s'hi ubicarà aviat un hub d'innovació d'economia blava. S'hi instal·laran empreses, sobretot start-ups, vinculades a l'aigua i als ecosistemes marins. Barcelona treballa per centralitzar la capitalitat mediterrània de l'economia blava, un sector destinat a la gestió sostenible dels mars i oceans. Un sector en creixement, que dona feina a Catalunya a unes 15.000 persones.

Ignasi Ferrer és el conseller delegat de Seastainable Ventures. Lidera aquesta plataforma que impulsa projectes i start-ups d'economia blava. Segons l'Ignasi, Barcelona pot ser líder en economia blava al Mediterrani, perquè pot aportar un teixit científic consolidat, una gran cultura d'emprenedoria i un port que és un referent global al món marí.

Seastainable Ventures treballa en l'impuls d'una setantena d'empreses del Mediterrani, entre elles una quinzena de catalanes, identificant tecnologies i desenvolupant i donant forma a projectes i models de sostenibilitat marina, aprofitant els 600 quilòmetres de costa que hi ha a Catalunya i l'alt potencial competitiu del sector.

Un d'aquests projectes treballa transformant economia grisa en economia blava. Mireia de Mas és la cap de projecte d'Ocean Ecostructures. Explica que el projecte es basa a detectar espais sense vida, sobretot en espigons de platges o pantalans de ports. I hi instal·len estructures de carbonat càlcic que mimetitzen la natura i permeten que peixos i algues es vagin acostant a aquestes peces formant esculls de vida marina. Tot això permet generar activitat econòmica com el submarinisme, l'snorkeling o la pesca recreativa sostenible.