Eduard Fernández, Oriol Pla i Estopa, en l'onze titular de la cultura d'aquest 2024
Ens fixem en alguns dels noms que han destacat en el món de la cultura aquest 2024 en àmbits com la música, l'arquitectura o la interpretació
Ara que s'acaba l'any i és temps de fer balanç, ens fixem en alguns dels noms que han destacat en àmbits molt diferents del món de la cultura aquest 2024.
Els portem al terreny de joc convertits en l'onze titular que tanca una alineació de luxe. Cadascun en la seva posició estratègica:
Eduard Fernández, de porter
Sota els pals, o on faci falta, amb el número 47, l'actor de les mil cares, Eduard Fernández.
Aquest any s'ha convertit en el president de l'Amical de Mauthausen que va fer creure a tothom que havia estat presoner d'un camp de concentració nazi, a "Marco". Mentrestant, compartia cartellera amb l'èpica reivindicativa d'"El 47", transformat també en Manolo Vital, el conductor d'autobús que va segrestar durant unes hores l'autobús a Torre Baró.
Abans va ser José Millán-Astray, el fundador de la legió, o Òscar Camps, l'alma mater de l'ONG Open Arms. O el religiós Pere Casaldàliga, el que més l'ha marcat.
Un actor camaleònic que en quaranta anys de carrera ha fet multitud de papers que li han suposat canviar el físic d'una manera sorprenent. Quaranta anys de carrera prolífica, camaleònica i ascendent que el situen en el millor moment.
Anna Rosa Cisquella, al centre de la defensa
A l'eix de la defensa, una central experimentada, Anna Rosa Cisquella. Garantia, durant cinc dècades, al capdavant de Dagoll Dagom.
En aquests cinquanta anys, la companyia liderada per Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel ha signat 34 espectacles i 5 sèries de televisió, alhora que han incentivat desenes de vocacions.
Aquest any han anunciat el seu comiat definitiu, però abans l'han feta grossa. Aquest estiu van omplir el Teatre Grec amb un espectacle per celebrar l'aniversari i ara representen al Teatre Victòria, amb èxit total, "Mar i cel", el seu musical més icònic i també una exposició sobre els seus 50 anys de trajectòria.
Dagoll Dagom és responsable d'un intangible impagable: haver fet aficionar al teatre diferents generacions.
Joana Marcús, defensa lliure
Veterania i també planter. Joana Marcús, amb només 24 anys, escrivint per a joves, ja és una autora supervendes.
La jove escriptora mallorquina és èxit de vendes internacional amb més d'un milió d'exemplars, i aquest 2024 s'ha convertit, a més, en l'autora més venuda a l'Amèrica Llatina amb la seva saga "Trilogia foc".
Amb una fórmula que barreja romanticisme, fantasia i ciència-ficció, Marcús ha conquerit milions de lectors arreu del món i sol generar cues estratosfèriques per signar llibres tant a Barcelona com a Madrid.
Panxo, defensa per l'esquerra
De laterals, Toni Sánchez, Panxo, el carismàtic líder de Zoo. De moment, punt final d'un grup de referència al País Valencià. Sempre incisiu pel carril esquerre.
Han estat deu anys de vida i deu concerts per dir adeu. Aquest estiu, Zoo va pujar per última vegada a l'escenari a casa seva, a Gandia, al Pirata Beach Festival, precisament el festival que els va veure néixer.
Tancaven un cercle que els ha portat a ser un dels grups de referència al País Valencià amb una gira de deu concerts amb què tanquen els deu anys de vida del grup.
Miriam Moukhles, per la dreta de la defensa
I, a l'altra banda, un gran descobriment de la temporada: la fermesa i la llum inesgotables de l'actriu Miriam Moukhles.
La van veure brillar, primer, els pocs espectadors que van poder gaudir de "Nodi, de gossos i malditos", al Maldà.
Després, va sorprendre a l'escenari de la Biblioteca de Catalunya sent la Wahida de "Tots ocells" amb La Perla 29 i compartint escenari amb primeres espases del teatre català.
I ha acabat l'any enlluernant-nos a "Anna Karènina", a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, de la mà de tòtems com Ariadna Gil i recollint elogis.
El 2025 que li espera no serà gaire menys intens, ben ple de gires: primer per Catalunya amb "Tots ocells" (una trentena de funcions programades), i després a la primavera amb Anna Karènina a set ciutats europees.
HArquitectes, distribuint el joc
Al mig del camp, amb premis i projectes, l'estudi HArquitectes. Construeixen la jugada i mesuren amb alta precisió les línies de joc.
El jurat dels Premis FAD d'arquitectura i interiorisme ha atorgat el Premi FAD d'Arquitectura 2024 al projecte Casa 1736 (Barcelona) dels arquitectes David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó i Roger Tudó Galí, del despatx sabadellenc HArquitectes.
Segons el jurat, Casa 1736, un habitatge situat al barri de Sarrià de Barcelona, desafia les convencions de l'arquitectura domèstica unifamiliar tradicional i estableix una relació única amb la llum i l'aire, i es revela hereva de models tradicionals mediterranis característics de la ciutat de Barcelona, com són els patis gòtics i els seus valors bioclimàtics i de benestar.
Maria Jaume, migcampista ofensiva
I esponjant la línia de mitjos, entonant una crítica punyent al turisme de masses, des de Mallorca, Maria Jaume.
L'àlbum "Nostàlgia Airlines" (Bankrobber), de Maria Jaume, ha estat una de les grans sorpreses d'aquest any.
Venia d'un primer disc folk, "Fins a maig no revisc", i amb el segon, "Voltes i voltes", ja va virar més cap al pop. Amb "Nostàlgia Airlines", l'electrònica ha picat a la porta i n'ha sortit un disc per ballar a les pistes però també per escoltar atentament.
L'evolució i l'explotació del turisme a Mallorca s'hi escola més o menys subtilment per totes bandes. L'acompanyen les veus de Julieta, Mar Grimalt, Renaldo & Clara i Pau Debon, el cantant d'Antònia Font.
Miquel Barceló, migcampista polifacètic
Trencant els esquemes del rival, més denominació d'origen mallorquina: Miquel Barceló. Migcampista prolífic, i amb una trajectòria que ja dona per a retrospectives i llibres de memòries.
Aquest any, Miquel Barceló ha inaugurat la seva primera retrospectiva ceràmica a Barcelona amb una vuitantena de peces ceràmiques i també pintures i quaderns de l'artista mallorquí.
Ha estat l'encarregat de dissenyar el cartell de celebració dels 125 anys del Barça, una obra rupturista. Barceló ha seguit el llegat de grans artistes com Joan Miró i Antoni Tàpies.
I ha publicat "De la meva vida", un llibre de memòries a través de carnets, pintures, dibuixos i textos.
Lorena Nogal, extrem desequilibrant
I al davant, una extrem desequilibrant. Lorena Nogal dribla i fa ballar el cap al contrincant amb canvis de ritme dignes d'un premi nacional de dansa.
La ballarina i coreògrafa barcelonina Lorena Nogal fa més de deu anys que forma part activa de l'equip artístic de La Veronal, treballant al costat de Marcos Morau com a assistent en la coreografia i ballarina.
Treballa tant en les coreografies pròpies de la companyia com en les creacions externes per a companyies com The Royal Danish Ballet i la Beijing Dance Theater, entre moltes d'altres.
Aquest 2024 el Ministeri de Cultura li ha atorgat el Premi Nacional de Dansa "per la seva influència i impacte cultural al panorama dansístic". Nogal ha estat fonamental en l'èxit de creacions com Firmamento, Opening Night i Sonoma.
Oriol Pla, extrem polivalent
I l'acompanya Oriol Pla, davanter acrobàtic i polivalent, amb energia desbordant, feta per conquerir tots els papers protagonistes que se li posin davant.
A Oriol Pla la professió li ve de naixement. És fill de Núria Solina, una de les fundadores del Circ Cric, i de Quimet Pla, un dels fundadors de Comediants.
Fa teatre des dels sis anys. Aquest any l'hem vist en papers principals a la sèrie "Yo, adicto" i a la pel·lícula "Salve Maria".
Ha acabat l'any amb l'obra de teatre "Gola", un "one man show" que parteix de la idea de la gola entesa com a necessitat i vici d'engolir en excés tot allò que desitgem o que ens fan desitjar, i aborda la crisi vital dels trenta anys.
Els germans Muñoz, de número 9
I a la punta d'atac, infal·libles, Estopa. No hi ha estadi que se'ls resisteixi. Vint-i-cinc anys després continuen de titulars. Són els killers de l'àrea d'un equip imbatible.
El 1999 Estopa va publicar el seu primer disc homònim i des de llavors ha estat un no parar. Els germans Muñoz poden presumir d'una de les carreres més prolífiques i exitoses del panorama musical estatal.
Aquest any han recollit uns quants reconeixements com el Premi Catalans de l'any, la medalla d'or al Mèrit de les Belles Arts que concedeix el Ministeri de Cultura, i l'homenatge a la seva ciutat, Cornellà.
La seva gira dels 25 anys ha batut rècords, com el repte de tocar per primera vegada a l'Estadi Olímpic Lluís Companys amb les entrades exhaurides: 60.000.
