Educació: acord entre govern i OCDE per millorar les competències dels alumnes en 4 anys

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dimecres un acord de col·laboració amb l'OCDE, l'organisme que gestiona les proves PISA, per revertir els mals resultats de Catalunya a l'informe del 2022.

La signatura s'ha fet a l'escola pública Marta Mata, de Barcelona, amb presència del director d'Educació i Competència de l'OCDE, Andreas Schleicher. 

Illa ha precisat que l'acord no busca resultats "per demà passat" sinó que s'ha fixat un horitzó de 4 anys (fins al 2028) per diagnosticar, implantar i consolidar mesures i fer-ne difusió: 

"El sistema educatiu català té bons professionals, però això no ens ha de portar al conformisme. Hi ha camí de millora i el volem recórrer aprenent de les pràctiques educatives que han funcionat en altres llocs."

En aquest sentit, el president ha ressaltat que no es farà "una còpia mecànica" de mesures implantades en altres països perquè "estem en un entorn diferent". 

Per fer-ho, Illa s'ha compromès a mantenir una actitud de diàleg i consens, però alhora prenent decisions:

"Creiem que és el camí correcte: treballar conjuntament aprofitant l'experiència d'altres països en una situació com la nostra."

Què farà l'OCDE a Catalunya

En la compareixença posterior a la signatura de l'acord, Andreas Schleicher ha explicat com es plantejarà la col·laboració entre l'OCDE i Catalunya.

El treball conjunt inclourà la visita de personal d'escoles d'arreu del món per explicar com han superat reptes i "aprendre els uns dels altres":

"El que pot aportar l'OCDE és l'experiència del món. No podem dir què és el que necessita Catalunya però sí el que s'està fent en altres llocs i que té èxit."

Schleicher ha assegurat que els reptes a què s'enfronten les escoles de Catalunya són molt similars als d'altres centres del món (més diversitat, migracions, tecnologia...) i que la qüestió és "treballar de forma conjunta":

"A Catalunya hi ha totes les eines per posicionar-se com a líders en educació. A vegades l'èxit no és fer més sinó ensenyar menys coses però amb més profunditat. I aprofitar al màxim els recursos per aportar la diferència."

El representant de l'OCDE ha dit que a les escoles fan falta docents especialistes en la seva matèria i també que facin de mentors. I que les famílies participin i s'interessin en el centre. 

En declaracions a TV3, Schleicher ha remarcat que l'horitzó de 4 anys és "habitual i positiu", perquè no s'ha de tenir pressa per revertir la situació. 

I ha assenyalat que el currículum educatiu és molt elevat, però que no s'aprofundeix de forma suficient en la matèria: 

"Els estudiants aprenen uns 20 experiments, però no fan l'experiment. No aprenen a pensar com un científic, un filòsof o un matemàtic. Ensenyar menys coses però amb més profunditat donarà millors resultats."

Des de l'OCDE també han detectat marge de millora en la gestió dels recursos i per fer atractiva la professió docent, sobretot per atraure els professors amb més experiència i talent a les escoles amb més reptes.

Schleicher ha indicat que acords com el que s'ha rubricat aquest dimecres són un fet habitual a l'OCDE i ha afegit que, a més de buscar experts internacionals, estaran en contacte amb experts i la comunitat educativa catalana. 

L'acord de col·laboració amb l'OCDE es va anunciar a l'inici de curs en una visita a una escola d'alta complexitat a Figueres amb l'objectiu de promoure l'equitat i la inclusió.
 

El sindicat USTEC reclama reunir-se amb Illa

El sindicat USTEC ha exigit una reunió urgent amb el president i la consellera Esther Niubó. Considera "un menyspreu" que Illa es reuneixi abans amb l'OCDE que amb els representants dels professionals de l'educació. 

En un comunicat, han reclamat a Illa un "diàleg real" amb la comunitat educativa i han considerat "especialment preocupant que el govern català opti per externalitzar l'assessorament en polítiques educatives" en organismes que "prioritzen criteris econòmics per damunt de les necessitats pedagògiques i socials". 

La USTEC reivindica una reducció de les ràtios, la millora de les condicions laborals del professorat i que es garanteixin els recursos per atendre tots els alumnes. 
 

A la cua d'Espanya en matemàtiques, ciències i lectura

Arran de la patacada de finals del 2023, la Generalitat es va marcar la millora de les competències bàsiques com "la principal prioritat educativa", i va explicar que ho volia fer amb un enfocament "participatiu" amb el conjunt de la comunitat educativa.

En concret, el Departament d'Educació es vol bolcar en les capacitats de lectoescriptura, les matemàtiques o el raonament científic, les tres disciplines analitzades per l'informe.

Els resultats a les últimes proves PISA van ser especialment dolents a Catalunya, on el rendiment de l'alumnat de quart d'ESO va baixar en picat. 

Catalunya va quedar per sota de la mitjana dels països de l'OCDE i va caure tres vegades més que el conjunt d'Espanya.

Només 31 dels 81 països analitzats van frenar el cop, i entre les causes hi figurava que havien tancat menys temps les escoles, estaven més preparats per a la digitalització i tenien més suport del professorat per retallar desigualtats.

Entre els que van resistir la davallada hi havia Austràlia, el Japó, Corea, Singapur i Suïssa.

Els del 2022 van ser els pitjors resultats de la història de l'informe PISA des que es va començar a fer aquest estudi, l'any 2000.

Algunes causes dels mals resultats

El Departament d'Educació del govern de Pere Aragonès va assenyalar que hi havia un biaix en la mostra de centres que havien fet la prova PISA, ja que hi hauria una sobrerepresentació dels centres d'alta complexitat.

L'executiu va argumentar que Catalunya és un dels territoris amb més complexitat social de tota la Unió Europea i l'OCDE, i que aquesta realitat va vinculada a la pobresa i a un alt percentatge de població nouvinguda.

Alguns experts van apuntar a altres factors que explicaven la patacada, com l'impacte de la pandèmia en l'alumnat o la falta d'inversió.

El professor de Pedagogia de la UB Enric Prat va indicar, per exemple, que després de quinze anys encara "no hem recuperat les retallades" i que, "si invertim poc, al capdavall, tindrem pocs resultats".

A part, el mateix informe PISA assenyalava un possible mal ús de les tecnologies digitals com a explicació dels mals resultats generals. 

Tot i això, establia una gran diferència entre les d'ús educatiu, que poden afavorir els objectius pedagògics, i les que distreuen, que tenen l'efecte exactament contrari.