Educació: l'economia s'ho menja tot
Llegeix "La postdata", de Xavier Bosch, director i presentador d'"Àgora".
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
La idea era fer un "Àgora" sobre l'educació. La tesi era: ens hi juguem el futur. Els nens d'avui seran, d'aquí 15, 20 o 30 anys, els qui tiraran del carro i, per tant, mirem quins coneixements els farà competitius, com tenir-los motivats per aprendre, com reduir el 30% del fracàs escolar, com formar millor els professors…
Volíem fer un "Àgora" més basat en la pedagogia que no en l'economia. Però, tal com està el pati, ni era possible ni era periodísticament pertinent passar per alt la influència de les retallades a l'escola pública, ara i aquí. El curs que ve, que ja és a la cantonada, tindrà menys professors, més hores de classe per cada mestre, més alumnes per aula, menys subvenció per a les escoles bressol, tancament d'alguna escola, de moltes línies i així anar seguint per reduir 240 milions d'euros de pressupost fins a deixar-lo a nivells de l'any 2007. Aleshores, però, hi havia 140.000 alumnes menys que ara.
Periodísticament, i gairebé èticament, li havia de preguntar per tot això a una consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que té, pel cap baix, tres virtuts: coneix bé el tema, ho viu amb passió i dóna tantes explicacions com calgui. Que et satisfacin, o no, ja són figues d'un altre paner. Per això vaig dedicar, pràcticament, els vint primers minuts de programa a preguntar-li sobre tots aquests temes polèmics.
La sorpresa va ser quan un altre convidat, Gregorio Luri, pedàgog, filòsof, articulista admirat i autor de llibres molt venuts sobre el món de l'educació, em va tocar el crostó per les meves preguntes a la consellera. Ho va fer en directe i, també, després del programa. No tinc la sensació d'haver estat "agressiu" amb la consellera. Crec que em vaig limitar a fer la meva feina. És més, si no hagués fet aquella bateria de preguntes, potser me n'hauria anat a dormir pensant que no l'havia feta bé. És evident, però, que puc estar equivocat.
Volíem fer un "Àgora" més basat en la pedagogia que no en l'economia. Però, tal com està el pati, ni era possible ni era periodísticament pertinent passar per alt la influència de les retallades a l'escola pública, ara i aquí. El curs que ve, que ja és a la cantonada, tindrà menys professors, més hores de classe per cada mestre, més alumnes per aula, menys subvenció per a les escoles bressol, tancament d'alguna escola, de moltes línies i així anar seguint per reduir 240 milions d'euros de pressupost fins a deixar-lo a nivells de l'any 2007. Aleshores, però, hi havia 140.000 alumnes menys que ara.
Periodísticament, i gairebé èticament, li havia de preguntar per tot això a una consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que té, pel cap baix, tres virtuts: coneix bé el tema, ho viu amb passió i dóna tantes explicacions com calgui. Que et satisfacin, o no, ja són figues d'un altre paner. Per això vaig dedicar, pràcticament, els vint primers minuts de programa a preguntar-li sobre tots aquests temes polèmics.
La sorpresa va ser quan un altre convidat, Gregorio Luri, pedàgog, filòsof, articulista admirat i autor de llibres molt venuts sobre el món de l'educació, em va tocar el crostó per les meves preguntes a la consellera. Ho va fer en directe i, també, després del programa. No tinc la sensació d'haver estat "agressiu" amb la consellera. Crec que em vaig limitar a fer la meva feina. És més, si no hagués fet aquella bateria de preguntes, potser me n'hauria anat a dormir pensant que no l'havia feta bé. És evident, però, que puc estar equivocat.
