Eina o amenaça? La intel·ligència artificial irromp amb força en la música i el cinema

N'hi ha que veuen la intel·ligència artificial (IA) com un perill que pot transformar-ho tot. I n'hi ha que veuen aquesta transformació com tota una oportunitat.

El sector cultural no s'escapa de la seva irrupció, que afecta directament a la creativitat. La IA farà que els humans deixin de crear perquè ho facin les màquines? O és només una nova eina al servei dels artistes?

De la relació de la intel·ligència artificial i cultura se'n va parlar, i molt, en el marc del Sónar. El festival de música avançada també és un gran espai per al debat i la reflexió sobre l'evolució de la música i de les arts en general.

Per això, la comissària del Sónar +D, Antònia Folguera, tenia clar que aquest any era inevitable que la IA ocupés un espai central al festival. Encara que ho haguessin volgut impedir, explica, s'hauria colat per qualsevol escletxa: 

"La IA transpira a totes les àrees. Segurament, no hi ha tecnologies tan transversals que afectin tants sectors, tantes indústries, tants àmbits i tants mons."

Al festival es va poder sentir una de les veus més autoritzades del món en temes de robòtica i IA, sobretot en tot el que té a veure amb la jurisprudència i l'ètica.

Kate Darling, investigadora del MIT Media Lab als Estats Units, afirma que no hi haurà una substitució de la creativitat humana, sinó que es complementarà amb la IA i que podrem tenir el millor de tots dos processos creatius. "La IA és capaç de fer coses molt interessants":

"Pot generar art, música, cinema.., però el que està fent és combinar coses del passat. Hi ha el debat sobre si això és innovació genuïna o si és creativitat com la dels humans. No tinc la resposta. Crec que el que fa la IA és creatiu, però no crec que sigui el mateix que fan els humans. En el futur el millor serà tenir totes dues formes de creació."

Cocreadora d'art 

Un exemple d'aquesta cocreació entre humans i màquines és el tema musical de nou minuts fet amb IA que vol captar l'ADN de l'artista Leïti Sène. L'ha liderat la investigadora Magda Polo, del Departament d'Història de l'Art de la UB.

La idea era capbussar-se en la música del raper i actor Leïti Sène, però, també, en els espais de la seva vida com el Born de Barcelona, Tiana, o el Senegal. I tot plegat, sense deixar de banda les seves creences espirituals i religioses.

La IA ha processat totes aquestes dades i ha creat "The right way", un treball que va més enllà del paisatge sonor de l'artista i recull tots els aspectes de la seva vida.

A la feina de la IA s'hi ha afegit la dels humans, que han fet els arranjaments necessaris per acabar de construir la peça musical. Com la professora i investigadora UB, Magda Polo, que està convençuda que la IA:

"Ha vingut per quedar-se, però, sobretot, per ajudar. No prescindirem de la creativitat artística humana, sinó que la IA és una eina que ens permet millorar moltes coses i que, de vegades, quan un no té inspiració, li serveix per trobar-la."

IA i el setè art

"Eina" és una de les paraules clau quan es parla d'IA. Quan parlem de disciplines artístiques, s'entén fàcilment quan ens diuen que estem davant d'un nou instrument, d'un nou pinzell, d'una nova càmera.

Jorge Caballero és cineasta i investigador i fa anys que hi treballa des de les seves productores Artefacto i Gusano. Amb Anna Giralt han codirigit "Aphantasia", una pel·lícula generada completament amb IA (excepte el doblatge de la versió en català).

El treball es planteja si, amb la nova revolució tecnològica que estem vivint, som davant d'una externalització de la imaginació, si s'està creant una imaginació col·lectiva i si, en un futur pròxim, les màquines deixaran de col·laborar amb les persones per cocrear amb nosaltres. Caballero és del parer que:

"La IA continua sent una eina, que obre dimensions molt potents als que ens dediquem al cinema. Genera milions de possibilitats i hi ha tot un procés per esbrinar quina és la millor, estàs tot el temps decidint. Potser no de la mateixa manera que ho feies amb els dispositius òptics, però igualment continues prenent decisions."

La IA generativa revoluciona el cine

Fa dècades que es treballa amb intel·ligència artificial de forma analítica, és a dir, buscant patrons de comportament dins de les dades. Després d'anys i anys d'experiència en aquest àmbit, arriba la IA generativa, que permet aconseguir un text, una música, una imatge o un vídeo a partir de la petició que se li fa un programa informàtic. 

I un d'aquests programes capaç de generar vídeos, és Runaway. Cristóbal Valenzuela n'és cofundador i ha estat a Barcelona al RAIN Film Festival, el primer festival de cinema creat amb IA d'Europa que ha organitzat la UPF a Barcelona i que també s'ha fet sota el paraigua del Sònar.

Valenzuela defineix Runaway com una nova càmera capaç no només de gravar una realitat sinó realitats infinites. Accedir a aquesta tecnologia no convertiria ningú en cineasta, com tampoc ho faria prémer el botó de gravació d'una càmera.

És l'ús que es fa de l'eina, el que en fa l'artista, no pas l'eina en si mateixa, assegura. I conclou que sempre hi ha hagut por de les noves tecnologies perquè són diferents. Ja va passar amb la càmera quan va aparèixer fa 150 anys i ara està passant ara amb la IA, que previsiblement ha de canviar moltes coses. Així ho explica Valenzuela: 

"En l'analogia de la càmera, som als anys vint del segle passat. Ara estaríem veient pel·lícules en blanc i negre, molt curtes, però estem veient l'inici d'una revolució creativa. Estem veient cineastes que estan empenyent la tecnologia d'una manera molt radical. I això ja va passar fa més de cent anys amb la invenció del cinema. Estem veient la segona reinvenció del cinema amb aquesta tecnologia però encara som en un moment molt incipient."

Festival RAIN

Per la seva banda, Jordi Balló, escriptor i professor de la UPF, és el director del festival RAIN i té molt clar que el cinema mai no ha donat l'esquena a la tecnologia o a la innovació. La televisió, les càmeres lleugeres, el so en directe…, podia semblar que canviaven el sistema de producció, però han generat nous moviments creatius. Així, diu Balló:

"Sense el descobriment de les càmeres lleugeres i del so en directe, la 'nouvelle vague' no existiria. Els nous cinemes europeus van ser fruit d'una innovació tecnològica que va trobar els autors que podien reinterpretar aquesta qüestió."

La IA pot obrir nous camins de llibertat creativa. Però, pot tancar-los si els humans deixem d'utilitzar la ment per crear i només donem ordres a una màquina? En qui recaurà l'autoria de l'obra? En la màquina? En l'humà?

Estat d'ànim, IA i creació artística

L'últim giny de l'empresa Neuroelectrics permet recollir, gràcies a la IA, el nostre estat d'ànim a través de neurotransmissors i pot crear una imatge artística. Som davant d'un nou pinzell? Però, qui està pintant aquesta imatge? La nostra ment aporta les emocions, tot i que la tècnica fa l'obra. Qui en té l'autoria?

Julio Ruffini, director tecnològic Neuroelectrics, ho explica:

"El nostre cervell funciona amb electricitat i el que sentim, en realitat, son patrons elèctrics al nostre cervell que es poden recollir, interpretar-los i traduir-lo en art gràcies a la potent tecnologia computacional que ara està emergent. Al final, la IA és una nova eina que tenim per crear i per desenvolupar tota la nostra capacitat artística."

La rapidesa amb què la intel·ligència està arribant és aclaparadora. Un exemple: el primer festival de cinema organitzat amb aquesta tècnica es va celebrar al febrer a Nova York i s'hi van presentar una dotzena de pel·lícules d'una duració d'entre dos i tres minuts.

Quatre mesos més tard, per a l'edició del RAIN de Barcelona, s'hi van presentar 50 treballs, bona part de més de deu minuts de durada. Davant d'un avenç tan accelerat i tan rellevant, segurament, el que cal és posar-hi ordre.

Ordre individual, perquè cadascú en faci un ús adequat. I col·lectiu, perquè els legisladors marquin línies que no s'han de traspassar. La IA és una eina, no hi ha dubte, però encara s'han d'esvair molts dubtes perquè es deixi de percebre, també, com una amenaça.