Einstein tenia raó: tot cau a la mateixa velocitat sigui quin sigui el seu pes

Què cau més de pressa: un martell o una ploma? La inèrcia de les nostres percepcions fa pensar que el primer. Però en realitat, tots els cossos, per molt diferents que siguin les seves masses, cauen amb la mateixa velocitat.

És el que s'anomena principi d'equivalència i està en els fonaments de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. S'ha confirmat diverses vegades, però ara s'ha fet utilitzant objectes molt llunyans i complexos: un estel de neutrons i un estel nan blanc.

Aristòtil sostenia que els obejctes més pesants cauen a més velocitat. Galileu el va contradir i va llençar des de la torre de Pisa dues bales de canó de mides diferents, que van arribar a terra en el mateix moment. Era l'evidència de l'experiment contra el principi d'autoritat.

La demostració va sortir dels límits de la Terra el 1971, quan l'astronauta David Scott va deixar caure un martell i una ploma a la superfície de la Lluna. L'absència d'atmosfera eliminava el fregament i feia que tots dos caiguessin exactament a la mateixa velocitat. A més, la menor gravetat en el nostre satèl·lit ho feia més visible perquè l'acceleració de la caiguda era menor. 

Vídeo de Bruno van Wayenburg.

Experiment rera experiment, el principi d'equivalència s'ha anat confirmant. Però l'última ha estat la més espectacular: un equip amb investigadors d'Austràlia, Canadà, Estats Units i Holanda, encapçalat per Anne Archibald, de la Universitat d'Amsterdam, han utilitzat uns objectes que es troben a més de quatre mil anys llum de la Terra. Descriuen el seu mètode a la revista "Nature".

La clau és un sistema de tres estels: un estel de neutrons i un estel nan blanc, que orbiten junts al voltant d'un altre estel nan blanc. Dit d'una altra manera, els dos primers es troben sota l'atracció gravitatòria del tercer. Els astrofísics van plantejar que si tots dos no queien cap a l'estel central a la mateixa velocitat, s'observarien petites deformacions en les òrbites. 

Després d'analitzar sis anys de dades, han vist que aquesta deformació no existeix. Per tant, una vegada més es confirma que el fonament de la teoria d'Einstein és encertada. I que les previsions de les teories alternatives, segons les quals els estels caurien a diferent velocitat, no es compleixen. O sigui, que l'evidència que Einstein tenia raó cau pel seu propi pes.

L'experiment és interessant, perquè en el sistema solar les variacions predites per Einstein respecte als càlculs basats en la llei de la gravitació de Newton són molt petites. En sistemes d'estels com el descrit són molt més evidents.