El 20% d'infants i adolescents tenen trastorns d'aprenentatge i 8 de cada 10 no ho saben

Al voltant d'un 20% dels alumnes catalans tenen trastorns d'aprenentatge. És una de les conclusions dels hospitals Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu, després d'estudiar 12.000 alumnes de 50 centres educatius de primària i secundària al llarg de deu cursos acadèmics.

La xifra d'alumnes afectats per trastorns és semblant a la de la majoria dels països rics. Amb la diferència que, a casa nostra, només a 2 de cada 10 dels afectats els diagnostiquen i els tracten adequadament, tal com ha explicat el doctor Miquel Casas a "Els matins" de TV3:

"Hi ha escoles sense ni un sol infant diagnosticat amb problemes d'aprenentatge. La informació científica diu que un 20% de la població infantil i juvenil als països desenvolupats té trastorns del neurodesenvolupament. L'escola que no els localitza vol dir que no va bé."

L'estudi se centra en trastorns del neurodesenvolupament que són 100% reversibles o gairebé, com el TDAH (trastorn del dèficit d'atenció i hiperactivitat), la dislèxia, la discalcúlia o els trastorns en la comunicació, entre d'altres.

Aquests trastorns són una de les causes principals del fracàs i l'abandonament escolar, que a Catalunya és molt elevat (20%) respecte, per exemple, als països nòrdics (menys del 7%). En països europeus amb millors resultats escolars, la majoria d'alumnes amb aquests problemes estan correctament diagnosticats i tractats, segons l'estudi.

Els responsables de l'estudi asseguren que són trastorns infradiagnosticats: "Som un dels països d'Europa que menys mediquem i menys tractem", segons el doctor Casals.

Si un 20% dels alumnes de primària i ESO de Catalunya tenen aquests trastorns, la xifra d'afectats estaria al voltant dels 140.000, però actualment només se'n tracten uns 30.000.

El problema s'agreuja a partir de l'adolescència

Les conseqüències de tenir un trastorn no detectat passen pel baix rendiment o el fracàs escolar, però també, a partir de l'adolescència, per l'ansietat i depressió a causa de la pressió rebuda i la pèrdua d'autoestima.

El doctor alerta que els joves en aquesta situació tenen més risc de consumir cànnabis com a potent ansiolític i antidepressiu:

"Sovint, aquests joves porten deu anys sentint: 'Per què no fas els deures?', 'Com és que m'ha cridat el tutor?', 'Mira el teu germà que bé que ho fa', 'No faràs res quan siguis gran'... La pressió familiar no para mai: cada dia, durant anys, caps de setmana i vacances incloses. Als 14 o 15 anys estan realment esgotats d'aquest suplici i molts es marginalitzen o comencen a consumir cànnabis"

Amb un bon control de la patologia,l'alumnat pot viure amb normalitat i fins i tot poden ser brillants. John Lennon, Agatha Cristhie o Bill Gates, per exemple, tenien trastorns del desenvolupament, explica Casas.

En canvi, no identificar i tractar aquests trastorns acaba comportant que, a l'edat adulta, moltes de les persones que els pateixen acabin desenvolupant addiccions i alteracions de la conducta que interfereixen en la vida personal i laboral. Sovint, de grans se'ls diagnostiquen trastorns del comportament o trastorn límit de la personalitat.

Així ho ha explicat el doctor Miquel Casals a "Els matins":

Un dels principals factors d'inequitat

Els trastorns detectats afecten de manera similar alumnes de totes les classes socials i tant de centres privats com concertats. On hi ha diferències, però, és en el tractament i diagnòstic: la falta d'atenció a la sanitat pública fa que les famílies que ho poden fer acabin recorrent a recursos privats per fer-hi front, segons Casas:

"Si tens un fill dislèxic, o pagues la sanitat privada o es queda dislèxic."

La sanitat pública només tracta els trastorns més greus. Per diagnosticar-los tots caldria –segons l'estudi– un abordament conjunt entre mestres, pediatres i psicòlegs o psiquiatres –cosa que ara falla– i també una detecció precoç, idealment des de l'escola infantil.