El 2024 es van excavar 28 fosses de la Guerra Civil a Catalunya, el rècord fins ara

L'últim any, el 2024, s'han excavat a Catalunya 28 fosses comunes de la Guerra Civil, cosa que ha permès exhumar 26 víctimes que havien estat enterrades de manera anònima, segons ha informat el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat. 

"Les intervencions són clau per garantir que les víctimes no caiguin en l'oblit i per avançar en el reconeixement de les famílies", ha dit el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez.

Des que van començar les primeres excavacions, fa 20 anys, s'han obert en total 123 fosses, al començament amb un ritme més lent. Durant 14 anys, del 2004 al 2017, només es van excavar 25 fosses, les mateixes que es van excavar en els tres anys següents, al pla 2017-2019. La xifra puja lleugerament, a 28, al següent pla triennal, el 2020-2022. En el pla actual, el 2023 hi va haver 17 actuacions i l'últim any va ser el rècord, amb 28.

En aquests anys, s'han pogut exhumar 236 restes mortals a les fosses, a més de les restes en superfície recollides als escenaris de la batalla de l'Ebre i altres indrets on es van registrar fronts de guerra. Es calcula que encara queden unes 900 fosses per obrir a Catalunya.

26 persones identificades 

El 2024 també s'ha aconseguit identificar el cos del soldat republicà Josep Bellet Pérez a Salomó, el primer de la fossa del cementiri de Salomó, al Tarragonès, intervinguda el 2020. A l'octubre va ser entregat a la seva família.

És la vint-i-sisena persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d'Identificació genètica impulsat el 2016 i que compta amb més de 4.000 mostres d'ADN.

El 2024 s'han inscrit 327 noms nous al Cens de persones desaparegudes, que ja supera les 8.000. "Cada vegada hi ha més famílies que busquen el seu avi, oncle o parent que va desaparèixer a la batalla de l'Ebre o altres escenaris i s'apunten a aquest cens i lliuren la seva mostra d'ADN", explica Xavier Menéndez.

Actuacions a una vintena de municipis

En el segon any del Pla de Fosses 2023-2025, les actuacions s'han fet sobretot a Ponent i les Terres de l'Ebre. Han estat a deu municipis lleidatans (Bovera, Artesa de Segre, Almatret, Bellaguarda, Alòs de Balaguer, la Granadella, Sant Romà d'Abella, Soses, la Baronia de Rialb i Artesa de Lleida), quatre de Tarragona (Móra la Nova, Corbera d'Ebre, Móra d'Ebre i Ascó), tres de Barcelona (Sant Joan de Vilatorrada, Gurb i Castellfollit de Riubregós) i un de Girona (Ventalló).

De cara al 2025, estan previstes actuacions als municipis de Vila-sana (Pla d'Urgell), Ascó (Ribera d'Ebre), Alentorn i Artesa de Segre (Noguera), Corbera d'Ebre (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), Cabra del Camp (Alt Camp), la Fuliola (Urgell) i Ullastrell (Vallès Occidental).