El 2024 polític: any de negociacions, taules i... eleccions al Parlament?

Negociar i negociar. A Catalunya i a Madrid. Al Parlament i a les taules de diàleg.  Així es presenta políticament el 2024.

Els deures més immediats del govern són els pressupostos, uns comptes per afrontar el dia a dia i donar resposta als reptes més immediats de Catalunya com són l'educació -- amb l'ombra dels mals resultats de l'informe Pisa-- i la sequera. Si no milloren les reserves d'aigua aviat, la fase d'emergència afectarà la majoria de la població.

De moment, el govern comença l'any amb els comptes prorrogats. Els partits que li van donar suport l'any passat, PSC i Comuns, ja han posat les seves condicions per tancar nous pressupostos.

El suport dels socialistes també pot dependre de la necessitat de Pedro Sánchez dels vots republicans pels comptes del govern espanyol tot i que els dos partits neguen que hi hagi un "intercanvi de cromos". Junts i Cup  s'han mostrat disposats a parlar, amb recels.

I és en aquest context que Pere Aragonès, en el seu missatge de Nadal, feia una crida a la responsabilitat dels grups polítics perquè hi hagi nous comptes el 2024.

Una llarga campanya electoral​

Sense comptes es podria esgotar la legislatura però el cost social i també polític seria elevat. A més de la sequera i l'educació, pel davant hi ha un any carregat de cites electorals.

Les catalanes encara no tenen data al calendari però les eleccions europees sí, el 9 de juny. I també n'hi haurà a Galícia, el 18 de febrer, i a Euskadi, encara per convocar.

La gestió del govern en solitari d'Esquerra està i estarà sota la lupa i en examen continu en una llarga precampanya de les catalanes, que, com a molt tard tocarien al febrer del 2025.

També els pactes aconseguits entre els partits independentistes i Pedro Sánchez seran diana de totes les campanyes: gallegues, basques i europees.

L'oposició de dreta i extrema dreta espanyola ha portat l'amnistia, a Europa. Serà, de ben segur, tema de campanya i lluita política aquí i entre les famílies polítiques europees.

Els exiliats i les europees

La llei d'amnistia s'haurà d'aprovar al Congrés, haurà de superar el bloqueig dels populars al Senat i s'haurà d'esperar que els jutges la vagin aplicant. Serà un llarg recorregut, que pot durar tot l'any. Si es resolgués abans de les europees, serà Carles Puigdemont de nou candidat i farà campanya, ara sí, trepitjant Catalunya? Quin paper tindran la resta d'amnistiats, entre ells Oriol Junqueras?

El retorn dels exiliats i la fi de les inhabilitacions sacsejaran la vida política. Pedro Sánchez va anunciar que amb l'amnistia en vigor es reunirà amb Carles Puigdemont i també amb Oriol Junqueras. Les imatges d'aquestes reunions ompliran portades.

Fins a tres taules de negociació

El diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya també seran protagonistes del nou any. De fet, es podria dir que una altra cursa, no electoral, serà la de les taules de negociació.

N'hi ha una entre governs, al desembre Pere Aragonès i Pedro Sánchez van acordar reprendre la taula de negociació el primer trimestre de l'any. El president Aragonès marcava el 2024 com l'any en què s'ha d'abordar la "segona fase del procés de negociació amb l'Estat", en referència a l'autodeterminació.

Dues taules més són entre partits, PSOE amb Esquerra i PSOE amb Junts, amb mediadors internacionals.  Tant els republicans com els de Puigdemont volen treure rèdit d'aquestes reunions, fer valdre avenços perquè ningú pugui dir que van regalar els vots a Pedro Sánchez a canvi de res.

Cadascú posa l'accent en els acords que van firmar amb el PSOE.

Per Esquerra hi ha el diàleg institucional entre partits sobre el futur polític de Catalunya i que els acords siguin refrendats per la ciutadania, el  traspàs de rodalies i un nou finançament.

Per Junts hi ha el català a Europa --encara no s'ha aconseguit l'oficialitat-- i posa l'accent en què els socialistes accepten el mediador internacional per acompanyar, verificar i fer el seguiment de tot el procés de negociació partint de les profundes discrepàncies i desconfiança entre els dos partits. Junts també reclama la cessió del 100% de tributs que es paguen a Catalunya.

Caldrà estar atent als efectes que tot plegat pot tenir en la lluita entre Esquerra i Junts per liderar l'espai independentista o els efectes en el PSC de Salvador Illa que les enquestes situen com a opció més votada.

I encara, caldrà veure si les eleccions catalanes s'acaben celebrant aquest mateix any o, com ha dit fins ara el president Pere Aragonès, s'esgota el termini i no siguin fins a començaments del 2025.