33

El 33 mostra diumenge els jardins penjants de Barcelona

El 33 mostrarà el Diumenge de Pasqua unes imatges inèdites de Barcelona: les de les terrasses d'alguns edificis, convertides en autèntics jardins en el documental "Retorn a l'Edèn: Els jardins penjants", que s'emetrà el dia 11, a partir de les 22.45, i al llarg de 30 minuts. El documental mostra imatges d'una vintena de jardins penjants de Barcelona, ben variats, on es poden trobar fonts o estanys de peixos, arbres de gran envergadura plantats en jardineres (pins, xiprers, tarongers), horts que donen tomaquets i altres hortalisses a l'interior, per exemple, d'una illa de l'Eixample.

Actualitzat
El documental, realitzat per Alonso Carnicer i Sara Grimal, s'inspira en la idea dels jardins penjants de Babilònia, una de les set meravelles del món antic i un símbol de l'Edèn, fet en una terra desèrtica i pobre, i somiat per totes les civilitzacions posteriors. Però, mentre que els jardins esglaonats de Babilònia són un símbol mític, els jardins que ocupen algunes terrasses d'edificis barcelonins són una realitat difícilment visible des del nivell del sòl, són el particular edèn dels ocupants dels habitatges privilegiats d'aquests edificis, i són, també, el resultat d'una especialitat professional per a arquitectes i paisatgistes. Un fruit de la conjunció de desitjos i avanços professionals i tecnològics són els jardins elevats que, a més, modifiquen la línia del cel de les ciutats i faciliten, als ciutadans, nous espais amables. Tal com va dir l'arquitecte alemany Walter Gropius, "des del cel, les teulades verdes de les ciutats del futur semblaran interminables vessants de jardins penjants"; i, segons l'arquitecte francès Jean Le Corbussier, els jardins penjants, els jardins de coberta, són una manera de recuperar l'espai perdut amb l'expansió de la ciutat. Els jardins penjants podrien ser els jardins del futur de les ciutats, per fer-les més habitables. En aquest sentit, urbanistes i paisatgistes fa temps que en projecten i a Alemanya i al Japó és ja obligatori fer jardins a les cobertes dels edificis, perquè les ciutats siguin més fresques i habitables. L'equip del documental ha treballat al llarg de tres mesos en la recerca dels jardins, la gravació i la postproducció. A més del treball de documentació prèvia sobre les tècniques utilitzades per a la construcció i manteniment de jardins en espais elevats i els treballs de localització, l'equip va haver de resoldre la manera de gravar les imatges, per mostrar tota la riquesa d'aquests espais de difícil accés i observació. L'helicòpter i una grua lleugera han tingut un paper fonamental en la gravació de perspectives insòlites dels jardins situats a 20 metres o més del sòl, uns espais aeris convertits en oasis de calma. El documental mostra imatges d'una vintena de jardins penjants de Barcelona, ben variats, on es poden trobar fonts o estanys de peixos, arbres de gran envergadura plantats en jardineres (pins, xiprers, tarongers), horts que donen tomàquets i altres hortalisses a l'interior d'una illa de l'Eixample, etc. Les càmeres han entrat als jardins penjants dels edificis dissenyats per José Antonio Coderch en l'espai de les antigues cotxeres de Sarrià; al jardí oriental dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí a la terrassa d'un nét del doctor Andreu; a l'hort que el lleidatà Joan Carulla fa créixer a l'Eixample barceloní com si fos al seu poble; al jardí de dos nivells que el mestre jardiner francès Jean Claude Forestier (l'autor dels jardins de Montjuïc per a l'Exposició Internacional del 1929) va fer per encàrrec de Francesc Cambó a la teulada de l'edifici que es va construir a la Via Laietana que s'acabava d'obrir; al jardí amb què Joan Miranbell va rematar l'edifici Tecla Sala; als jardins esglaonats de les torres dels turons de la ciutat, o als jardins i façanes vegetals amb què entitats bancàries i empreses adornen les seus socials. Com a complement, mestres jardiners, arquitectes i ciutadans que disfruten d'aquests petits edèns al mig de la ciutat expliquen als espectadors les seves vivències i quines tecnologies modernes barregen amb les tècniques clàssiques de la jardineria per resoldre, amb èxit, un dels grans problemes dels jardins penjants: el reg i la seguretat estructural de l'edifici.
Anar al contingut