El 52% dels malalts de Covid ingressats a les UCI al Brasil tenen 40 anys o menys

Per primer cop durant la pandèmia, més de la meitat dels malalts de Covid ingressats en UCI al Brasil tenen 40 anys o menys.

Segons un informe de l'Associació de Medicina Intensiva del Brasil (AMIB), amb dades procedents de més d'un terç de les UCIs del país, hi ha hagut un gran increment d'ingressos de joves o de persones de mitjana edat a les UCIs, i ara el 52% dels ingressats tenen 40 anys o menys. Això significa un augment del 16,5% respecte als que hi havia –d'aquesta edat– entre desembre i febrer.

Això encaixa amb altres xifres. Des de la primera setmana de gener i fins a mitjans de març, el nombre de casos de Covid al Brasil en les franges d'edat entre 30 i 59 anys ha augmentat més d'un 500%.

Són dades aportades pel Butlletí de l'Observatori Fiocruz (Fundació Oswaldo Cruz) Covid-19. Concretament, en la franja de 30 a 39 anys l'augment va ser del 565,08%; en la franja de 40 a 49 anys, del 626%, i entre els 50 i 59 anys els casos van augmentar un 525,93%.

En aquests moments, el Brasil ocupa el tercer lloc, al darrere dels Estats Units i l'Índia, en nombre de casos de Covid diagnosticats, amb 13.758.093. Amb 213 milions d'habitants, això significa 64.366 casos per milió, una xifra superada pels Estats Units, però també, per aquest ordre, per França, Espanya, el Regne Unit i Itàlia.

De morts n'hi ha hagut fins ara 365.954; és a dir, 1.712 per milió, xifra superada en aquest cas pel Regne Unit, Itàlia i els Estats Units.

Però on hi ha una gran diferència és, sobretot, en el fet que al Brasil la pandèmia sembla afectar molta mes gent jove o de mitjana edat, i fins i tot molts nens.

Una situació general dolenta

Els investigadors assenyalen que aquesta tendència es detecta des de l'inici de la segona onada, situat la setmana del 8 al 14 de novembre. L'augment entre la gent jove ha estat molt més important que entre la gent gran. Els més joves solen tenir menys comorbiditats –malalties o condicions de salut prèvies- i la seva evolució és més lenta. Com a resultat, solen estar més temps a les UCIs.

Les raons perquè això passi són diverses. D'entrada, encaixa amb una evolució molt dolenta de la Covid al Brasil. El 30 de març, per exemple, hi va haver vora 4.000 morts en un sol dia. Una de les causes deu ser la variant P.1, la detectada en primer lloc al Brasil. Es calcula que és entre 1,4 i 2,2 vegades més contagiosa.

Però també hi compta la política desenvolupada pel president Jair Bolsonaro, que primer va negar l'existència del coronavirus i que després ha impedit que al país s'implantessin mesures més estrictes per evitar el contagi, confiant a assolir la immunitat de grup i posant sempre al davant el manteniment de l'activitat econòmica.

Això li ha valgut moltes crítiques i potser la més contundent ha aparegut fa poc en un blog del British Medical Journal. Tres professors de la Universitat de Sao Paulo, Deisy Ventura, Fernando Aith i Rossana Reis, descriuen què ha portat fins al que anomenen "catàstrofe sense precedents" i acusen Bolsonaro de crim contra la humanitat:

"En la nostra opinió, l'actitud del govern federal pot constituir un crim contra la humanitat. Segons la jurisprudència criminal internacional, l'ús massiu i sistemàtic de pressió per induir el públic a comportar-se de certa manera, d'acord a un pla preconcebut, amb desplegament de mitjans públics i privats considerables, pot constituir un atac a la població civil".

Per als autors, si la decisió de deixar que la pandèmia s'hagi escampat com a mitjà per assolir la immunitat de grup queda sense càstig, "probablement esdevindrà un mitjà extraordinari per a futurs dirigents per danyar poblacions vulnerables tot negligint mesures de salut".

Per què hi ha més casos en joves i en nens

Això explicaria l'expansió de la Covid, però que ara la malaltia afecti més els joves pot tenir diverses explicacions, no excloents entre elles. Així, si es vacuna gent gran, aquesta franja queda més protegida, però els joves i de mitjana edat, no.

D'altra banda, la població més jove, comenta Raphael Guimarães, epidemiòleg de Fiocruz al British Medical Journal, pot estar molt més cansada de quedar-se a casa i ser menys procliu a practicar el distanciament físic. També pot estar més obligada a seguir treballant. I això fa que estigui més exposada que la gent gran.

Com que més joves o persones de mitjana edat han ingressat entre febrer i març d'aquest any –el triple que entre setembre i novembre– i la proporció de morts en aquestes franges s'ha doblat, això vol dir que els pacients poden estar molt greus, que ocupen molts més llits i equipaments i que, per tant, en queden menys per al conjunt de la població. És a dir, els serveis sanitaris queden col·lapsats.

Una altra característica de l'expansió de la Covid al Brasil és que també hi ha molts infants afectats. En un reportatge publicat a la web de la BBC per Nathalia Passarinho i Luis Barrucho,  s'inclouen declaracions de Fatima Marinho, doctora i assessora de l'ONG Estratègies Vitals, per a qui és un error pensar que els nens no tenen risc de contraure Covid.

Marinho s'ha trobat amb un nombre creixent de nens i nenes i de nadons afectats pel coronavirus. Segons dades oficials donades pel Ministeri de Salut, entre l'1 de febrer del 2020 i el 15 de març del 2021, havien mort 852 infants de fins a nou anys, 518 dels quals tenien menys d'un any.

Però la doctora Marinho creu que la xifra real és més del doble. D'una banda, perquè falten tests –i encara més per a infants. D'altra banda, perquè ha constatat que ara hi ha 10 vegades més morts per síndrome respiratòria que en els anys anteriors.

Afegint-hi aquestes dades, creu que el nombre real és de 2.060 infants de fins a nou anys morts, 1.302 dels quals tindrien menys d'un any.

Els pediatres també observen que molts dels nens afectats tenen altres condicions, com diabetis o malalties cardiovasculars. I com que el desenvolupament de la malaltia pot ser més lent, amb símptomes diferents que en els adults, hi ha pocs tests per a ells i poden trigar més a arribar a les consultes, sovint quan el seu estat ja és greu.

El nombre important d'infants afectats és un reflex de la situació general, comenta Renato Kfouri, president del Departament Científic d'Immunitzacions de la Societat Brasilera de Pediatria:

"Evidentment, com més casos hi ha i, per tant, més hospitalitzacions, més gran és el nombre de morts, nens inclosos. Però si la pandèmia estigués controlada, aquest escenari estaria evidentment minimitzats".

Pobresa i malnutrició

L'últim aspecte, però no el menys important, és la pobresa i la manca d'accés a l'atenció sanitària. Un estudi dirigit per Braian Sousa, de la Facultat de Medicina de Sao Paulo, fet amb 5.857 pacients de Covid menors de 20 anys, va permetre observar que tant les comorbiditats com la vulnerabilitat socioeconòmica eren factors de risc perquè els infants tinguessin Covid més greu. L'article encara no ha estat revisat, però es pot veure a la web MedXriv.

Aquest és un factor important, comenta Marinho:

"Els més vulnerables són els infants negres i els de famílies molt pobres, perquè tenen més dificultats per obtenir assistència. Són infants amb més risc de mort".

Afegeix que la malnutrició perjudica la capacitat de la seva resposta immunitària i que l'amuntegament i les condicions dels seus habitatges també dificulten mantenir el distanciament i altres precaucions. Tampoc tenen facilitat per accedir a les UCIs.

Per tant, el gran augment de casos en les franges d'edat entre els 20 i els 59 anys es deuria a una sèrie de condicions mèdiques i socials que també afavoririen l'expansió de la Covid entre els infants.

Pressió sobre els científics

Però una altra cosa que hauria de canviar és el control del govern Bolsonaro sobre la ciència. Segons un article publicat aquest divendres a la revista Science, l'Institut per a la Conservació de la Biodiversitat Chico Mendes –l'agència més important del Brasil en l'estudi i gestió de les àrees protegides– va rebre la notícia que les autoritats revisarien tots els manuscrits, textos i compilacions científiques abans de publicar-los.

Aquest control, diu l'article, afecta totes les àrees, inclosa la recerca sobre la Covid. Al febrer, l'agència anticorrupció va informar l'epidemiòleg Pedro Hallal, antic rector de la Universitat Federal de Pelotas, que podia ser acomiadat perquè havia criticat Bolsonaro durant un acte al gener.

Hallat coordina el principal projecte epidemiològic brasiler sobre la Covid i va jutjar Bolsonaro de "vil" per la seva retòrica contra les vacunes i la seva intromissió en el nomenament dels rectors.

Els científics, segons l'article, també han d'anar en compte amb què investiguen o publiquen. Posa com exemple Marcus Lacerda, especialista en malalties infeccioses de Fiocruz, que va ser interrogat per fiscals federals i que va rebre amenaces de mort per haver publicat un treball sobre els riscos d'administrar cloroquina als pacients amb Covid. Es tracta d'un medicament que s'ha mostrat ineficaç contra la malaltia, però del qual Bolsonaro n'ha promogut l'ús.

Molts col·legues, explica Lacerda, han abandonat la recerca sobre la Covid per no patir assetjament online per part de l'anomenada "milícia digital de Bolsonaro".