El 74% dels alumnes que reben una "acollida accelerada" parlen català en 3 mesos

L'Armand és del Paquistan. Té 14 anys, parla urdú, panjabi i, ara, també català. Comparteix Aula d'Acollida Accelerada amb l'Alona, que és russa, i la Camila, que ha arribat fa poc del Brasil. Són tres dels 134 alumnes que aquest curs han passat per aquesta modalitat d'acollida intensiva que s'ha posat en marxa en 8 instituts de la ciutat de Barcelona.

Les procedències dels alumnes són molt diverses, però tots tenien en comú que no parlaven ni català ni castellà quan van arribar a classe. Van començar al setembre i les primeres setmanes del curs les van passar junts -separats de la resta del grup- i centrats a aprendre la llengua. Hi van dedicar 30 hores a la setmana. Al gener, 3 de cada 4 van aprovar l'examen que acredita que tenen un nivell bàsic de català, l'A2.

Un nivell bàsic de català que, amb el sistema d'acollida habitual --quan l'alumne nouvingut només hi dedica un terç de les hores lectives--, trigarien un curs sencer a aconseguir. Carme Vieitez és la professora de l'Aula d'Acollida Accelerada de l'Institut Teresa Pàmies, al districte d'Horta-Guinardó:

"Estem guanyant mig any, més de mig curs. I això farà que en el futur hi hagi menys fracàs escolar, perquè com més aviat et pots incorporar a l'aula per fer les matèries ordinàries, més aviat assoleixes el nivell acadèmic"

Vieitez explica què són les aules d'acollida accelerada d'una manera molt fàcil d'entendre:

"És com si nosaltres enviéssim els nostres fills a Dublín per fer una immersió lingüística en anglès"

La directora d'ensenyaments postobligatoris del Consorci d'Educació de Barcelona, Gemma Verdés, assegura que aquest tipus d'aules són la millor manera d'acollir l'alumnat adolescent nouvingut.

Explica que l'entrada d'aquest tipus d'alumnes durant tot el curs és "una realitat que hem d'afrontar". I afegeix que "l'experiència demostra que si no hi ha l'instrument bàsic per a l'aprenentatge de les competències, que és la llengua, la resta d'aprenentatges van coixos".

L'Alona i la Camila tenen clar que el seu pas per aquesta aula els ha anat molt bé:

"M'ha ajudat a parlar amb els meus amics en català. Als professors els entenem bé, però la resta de la gent parla massa ràpid"

Els alumnes que no superen la prova

Només 1 de cada 4 alumnes que passen per l'Aula d'Acollida Accelerada no supera la prova que acredita que tenen un nivell bàsic de català. Un terç d'aquests nois i noies, però, o bé tenen necessitats educatives especials o arriben amb un nivell d'alfabetització molt baix. Un altre terç dels que no arriben a l'aprovat es queden a les portes amb un 4.

Continuïtat i ampliació d'aules el curs que ve

El curs que ve es mantindran les 8 aules d'acollida accelerada que ja estan en marxa i se n'afegiran dues més centrades en els alumnes de parla hispana, on creuen que el ritme d'aprenentatge del català encara serà més ràpid que el de l'alumnat de llengües no romàniques.

Els centres que enguany han acollit aquestes aules han estat l'Institut Verdaguer, l'Institut Martí Pous, l'Institut Angeleta Ferrer, l'Institut Joan d'Àustria, l'Institut Barcelona-Congrés, l'Institut Menéndez i Pelayo, l'Institut Teresa Pàmies i l'Institut Lluís Vives.

Tots aquests centres han tingut en compte experiències similars implementades amb èxit en altres comunitats espanyoles, com Madrid i La Rioja, i altres països europeus com Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos.