El 74% dels catalans creu que s'ha de seguir fomentant el turisme: què pensem, segons el CEO
En ple debat a Catalunya sobre la massificació turística, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat la primera enquesta Òmnibus en què pregunta als ciutadans sobre qüestions com aquesta.
L'enquesta es va fer entre el 12 i el 19 de març a una mostra aleatòria de 2.658 persones majors d'edat i residents a Catalunya.
Analitzem nou aspectes per saber què en pensen els catalans.
Més turisme a comarques, però amb compte a Barcelona i el Pirineu
Pel que fa al model turístic, gairebé tres quartes parts dels enquestats, el 74% defensa que cal continuar fomentant el turisme i més de la meitat (54%) creu que la seva comarca hauria d'atraure més turistes.
Aquesta opinió està especialment estesa a Lleida (88%) i la Catalunya Central (65%). En canvi, a Barcelona, la situació és l'oposada: el 55% dels enquestats aposta per no atraure més turistes a la ciutat.
Ara bé, gairebé la meitat dels enquestats (49%) creu que el turisme limita les activitats i l'espai públic de la gent que hi viu i el 46% pensa que a la seva comarca s'està arribant al límit de la capacitat per absorbir el turisme.
Ho defensen principalment els qui viuen a la capital catalana (64%), però també a les Terres de l'Ebre (53%) i, sobretot, a l'Alt Pirineu (84%).
Sense consens sobre qui ha de decidir sobre els impostos
I enmig del debat del finançament singular, un dels elements que està marcant les converses per a la investidura, l'enquesta del CEO també mostra què en pensen els catalans del finançament.
El 90% dels catalans consideren que la Generalitat hauria de tenir més veu en la capacitat de decisió sobre els impostos que es recapten a Catalunya.
Tot i això, l'enquesta aporta opinions diferents sobre el grau de decisió. El 34% és més partidari que aquesta capacitat sigui equitativa entre la Generalitat i l'Estat. Per la seva part, el 33% dels catalans aposta perquè la Generalitat recapti tots els impostos. I el 23% consideren que el govern hauria de tenir més pes que el govern espanyol en la decisió sobre els impostos dels catalans.
Els enquestats afins a Junts, Esquerra i la CUP són majoritàriament més partidaris de recaptar tots els impostos. Hi ha més divisió als Comuns i al PSC. Dels simpatitzants socialistes enquestats, el 51% volen una gestió equitativa i el 44% aposten per tenir més poder de decisió.
Situació econòmica i habitatge
Sobre la situació econòmica, quatre de cada deu ciutadans consideren que no és bona ni dolenta, mentre que el 37% la perceben com a dolenta o molt dolenta, el 22% com a bona i l'1%, molt bona.
Sobre si el context econòmic ha canviat en un any, gairebé la meitat consideren que està igual.
Sobre habitatge, el 42% dels catalans admeten que han de destinar més del 50% dels ingressos de la llar a pagar-lo. En gairebé 4 de cada 10 llars l'esforç per pagar l'habitatge se situa entre el 25 i el 50% dels ingressos.
Per edats, entre els 25 i 34 anys, majoritàriament viuen de lloguer. En concret, el 56% de les dones i el 59% dels homes. És a partir dels 50 anys en què la propietat és clarament majoritària.
Per sobre dels de 50 anys creixen els que ja tenen l'habitatge completament pagat, sent a partir dels 64 anys en què hi ha més propietaris sense deute.
Entre els 35 i els 49 anys, l'opció que pren més pes és la d'un habitatge en propietat, que encara s'està pagant.
Sí al català a Europa
En plena campanya per aconseguir que el català, l'euskera i el gallec siguin oficials a la Unió Europea, 6 de cada 10 catalans estan d'acord que es faci el pas, el 39% dels quals diuen estar-hi molt d'acord.
L'altra cara de la moneda són els que s'hi oposen, el 26%. L'opció amb menys suports és els que hi estan totalment en contra, el 8%.
Ciberestafes i assetjament a menors, els problemes que més preocupen
Quant a la seguretat, les dues qüestions que es perceben com els problemes més greus són les estafes a través d'internet i l'assetjament a menors a través de les xarxes socials, que preocupen "molt" a més de sis de cada deu enquestats.
Els segueixen els problemes d'inseguretat ciutadana ―com robatoris o agressions―, les conductes incíviques ―brutícia, sorolls, grafitis―, la violència masclista i el cultiu i tràfic de drogues. En darrer lloc, se situa el racisme i la xenofòbia.
Parlar de sexe ja no és un tabú, i especialment els catalans opten per informar-se'n a través de les amistats tant en homes com en dones.
L'entorn familiar s'imposa en segona posició per abordar l'educació sexual.
Entre els homes creix l'opció d'informar-se sobre aquesta qüestió a través d'internet. Sent entre aquest col·lectiu la tercera font d'informació (15%) per sobre dels centres educatius.
En les dones l'ús d'internet per informar-se sobre sexe és 5% mentre que l'escola i l'institut és l'opció escollida pel 12% de les enquestades.