El 8,8% d'adolescents catalans expressen ganes de morir-se, segons una macroenquesta

Notícia editada per Joana Borrell i Mónica Valencia, alumnes de 3r d'ESO de l'Institut 3 d'Abril de Móra la Nova. 

La pandèmia va tenir un gran impacte en la salut mental dels adolescents de Catalunya. En els últims mesos, les condicions de benestar emocional han anat millorant i, per a la majoria, ja tot és com abans de la covid. Però hi ha un grup de joves que s'ha quedat enrere, i que encara manifesta seqüeles preocupants, segons un macrosondeig fet a alumnes d'entre 10 i 18 anys, i que avança el 324.cat.

La més greu: un 8,8% dels alumnes diu que cada dia o gairebé cada dia sent que té ganes de morir-se o d'adormir-se i no tornar-se a despertar més, i un 5,9% pensa amb la mateixa freqüència a fer-se mal o lesionar-se de forma voluntària.

La directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, ho interpreta així: 

"Això no vol dir que tinguin pensaments suïcides amb probabilitats de concretar-se, perquè els nens i nenes o els adolescents en edat de formació no tenen el concepte de la mort que tenim els adults, però sí que és evident que expressen desesperança i falta de sortides, i hi hem d'estar atents."

A finals del curs passat, els departaments de Salut i Educació van enviar a les escoles i instituts un qüestionari de 27 preguntes per avaluar el benestar emocional de l'alumnat, des de 5è de primària fins a batxillerat, en edats compreses entre els 10 i els 18 anys. La van respondre 267.000 joves d'uns 2.000 centres i és el sondeig més gran que s'ha fet mai a Catalunya sobre la salut mental dels adolescents. 

Quatre de cada 10 alumnes hi diuen que la pandèmia els va provocar por, tristesa, ira o ràbia.

La majoria ho van superar a mesura que van anar tornant a la normalitat. Però preocupa un grup d'adolescents que s'ha quedat encallat en aquests sentiments: encara avui un 13% de l'alumnat se sent trist o expressa que té ràbia, i un 7% manté el sentiment de por.

Suport emocional de l'entorn

L'enquesta també pregunta sobre els suports que tenen els adolescents quan noten desequilibris del benestar emocional. Poc més de la meitat, un 50,4%, diuen que, durant la pandèmia, la relació amb la família s'ha mantingut estable, i són més els que expressen que ha millorat --27,7%-- que no pas els que es queixen que ha empitjorat --11,8%.

Els amics també són importantíssims: per al 73%, són el principal suport dels adolescents dins dels centres educatius, tot i que també hi destaca la figura del tutor o tutora, amb qui un 35,9% dels estudiants diuen que poden comptar quan tenen un problema personal. 

Però també hi ha joves que se senten desemparats: un 8,6% expressen que no poden comptar amb ningú quan tenen un problema personal greu, i un 14% asseguren que les persones del seu entorn --família i amics-- mostren poc interès en allò que els passa. 

La directora general de l'Alumnat, Anna Chillida, admet que aquests alumnes, els que no tenen ningú en qui encomanar-se, poden passar per alt de l'atenció dels mestres i professors: 

"Els joves necessiten acompanyament i escolta, i pot ser que, amb la inèrcia del dia a dia, i amb el ritme elevat dels centres educatius, a vegades ens oblidem d'aquest acompanyament i d'aquesta escolta." 

Eines per a la gestió emocional

Al gener, Educació enviarà els resultats de l'enquesta a cada centre, amb el diagnòstic del seu alumnat, de manera que cada escola i institut pugui adoptar solucions individualitzades. Està en marxa un Pla de Benestar Emocional, però la conselleria aclareix que caldrà veure bé què s'està fent ja als centres i quines eines caldran a la llum dels resultats de l'enquesta. 

Salut també té previst enfocar l'app GestióEmocional.cat, que va llançar durant la pandèmia, al públic adolescent. L'objectiu és que parlar-ne i demanar ajuda sigui el més normal del món, diu Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut: 

"El 25% de la població té malestar emocional, és molt freqüent, cal reconèixer-ho i saber afrontar-ho, trencar els tabús, i parlar-ne, i sobretot fer prevenció."