El 80% dels municipis hauran de tenir un pla d'incendis: nova estratègia davant l'alt risc

L'alt risc d'incendis que es preveu d'ara endavant, pel context actual, ha fet canviar l'estratègia per a la gestió dels focs. La Generalitat ha actualitzat els plans Alfa i Infocat i també s'ha decidit que el 80% dels municipis catalans hauran de tenir un pla especial contra els incendis.

El govern ha revisat el pla especial d'emergències per combatre els focs forestals, l'Infocat, per adaptar-lo als nous escenaris que estan fent augmentar el risc d'incendis. Són el canvi climàtic --amb onades de calor més llargues i més sequera-- i el creixement de les masses forestals --boscos més secs i densos-- i de les urbanitzacions disperses entorn d'aquests boscos mal gestionats.

Aquest cúmul de circumstàncies comporta escenaris de risc extrem cada cop més freqüents, on és més probable la simultaneïtat d'incendis forestals, l'aparició de focs de ràpida evolució, que aquests arribin a la població de forma sobtada o que afectin grans extensions de territori que condicionin la capacitat de resposta dels serveis d'emergència.

La revisió d'aquest pla implica, a grans trets:

- Ampliar les mesures de protecció a la població i millorar la seva capacitat d'autoprotecció, obligant el 80% dels municipis a tenir un pla de prevenció d'incendis i recomanant al 20% restant que també el facin.

- Canvis interns de tipus organitzatiu en el cos de Bombers, per millorar la seva capacitat operativa i també la coordinació amb altres cossos, com les ADF --les Agrupacions de Defensa Forestals--, els Agents Rurals o els Mossos.

- La creació d'un nou nivell al pla Alfa, el nivell 4, per a risc extrem, que comportarà tancar massissos i vetar l'accés a entorns forestals i suspendre activitats de lleure en determinades zones.

Cada municipi hauria de tenir un pla d'emergència

El nou Infocat contempla que els 947 municipis catalans intentin tenir un pla d'actuació d'emergència en cas d'incendi forestal. De fet, el 80% (757 municipis) estaran obligats a tenir-lo (ara l'han de tenir per força el 72%) i al 20% restant (190 municipis) se'ls recomanarà dissenyar aquest pla de prevenció i actuació en cas d'incendi. Fins ara, el 16% dels municipis catalans no tenien cap obligació ni recomanació de tenir un pla previst si es declara un foc al bosc.

Dels 151 municipis que passen a tenir obligació de fer un pla, la majoria són al Pirineu, al Prepirineu i a les comarques de Lleida. I els 154 a qui se'ls recomana són també a Lleida, al sud de les Terres de l'Ebre, al Baix Camp, a comarques de Barcelona i al golf de Roses. Els ajuntaments tindran un any per adaptar aquests canvis al PAM (pla d'actuació municipal).
 

En la següent taula pots buscar si el teu municipi està obligat a tenir un pla d'emergències abans d'un any o només se li recomana tenir-lo:

L'Infocat també amplia les mesures de protecció a la ciutadania en situacions de risc extrem o grans incendis forestals. En concret:

► Estableix criteris clars sobre quan cal confinar i quan evacuar la població. Segons ha explicat David Borrell, subdirector general operatiu de Bombers de la Generalitat al programa "Els Matins" de TV3, "en l'evacuació és quan exposem més les persones, quan estan al cotxe o caminant. I a casa seva és on estan més segures". Per això, quan Bombers pren la decisió d'evacuar algú, ho ha de fer en coordinació amb els altres cossos, com Mossos o Protecció Civil, "per poder-ho fer d'una manera segura".

► Limita la mobilitat interurbana en situacions en què cal buidar de trànsit carreteres i camins, especialment les vies secundàries, per facilitar la feina als equips d'emergència i evitar noves situacions de risc amb gent desplaçant-se durant l'evolució de l'incendi. Això pot evitar confinar la població si encara no està justificat fer-ho.

► Amplia el sistema d'alertes de Protecció Civil a la població amb avisos i instruccions als telèfons mòbils.

► Reforça l'atenció a la població especialment vulnerable.

► Revisa les pautes tàctiques sobre com actuar en les urbanitzacions i evita el col·lapse operatiu.

"En les urbanitzacions, la demanda de recursos és alta per actuar davant habitatges aïllats. Però si tots els recursos anessin cap allà ningú apagaria l'incendi perquè tothom estaria protegint la urbanització i el problema encara es faria més gros. Això és el que col·lapsa el sistema."

El subdirector general de Protecció Civil, Sergi Delgado, ha insistit que aquesta és la primera revisió del Pla Infocat --"l'eina jurídica i tècnica per respondre a situacions d'emergència"-- feta expressament per adaptar-se al canvi climàtic després que s'hagi fet evident, ha dit, l'augment del risc d'incendis forestals a Catalunya:

"La probabilitat d'un incendi important amb afectació a la població és més gran que fins ara i això requereix més coordinació."

Coordinació entre l'Infocat i el pla Alfa dels Agents Rurals

Entre els canvis interns per millorar l'operativa de tots els equips d'emergència destaquen:

► Un reforç de la capacitat de direcció del pla, amb la creació d'un Grup d'Assessorament Jurídic que doni suport a la definició de les ordres i mesures d'emergència a aplicar a la població i d'un Comitè Tècnic que ajudi en la valoració dels elements de risc.

► Una reestructuració dels grups d'actuació: en el cas del Grup d'Intervenció, s'ha recollit de forma específica les funcions de les ADF i també com s'han de coordinar aquest grup de Bombers, en la investigació del foc, amb Agents Rurals i Mossos. I en cas del Grup d'Ordre, s'han detallat les funcions de control de la mobilitat interubana i també s'han incorporat les funcions dels Agents Rurals en la vigilància de l'aplicació de les mesures d'emergència en el medi natural.

► Una millor coordinació entre l'Infocat i el pla Alfa dels Agents Rurals, en concret establint que el nivell 3 del pla Alfa pot comportar la prealerta de l'Infocat (i les restriccions d'algunes activitats) i que el nou nivell 4 de risc extrem s'equipara a la fase d'alerta, on s'aplicaran mesures preventives com el tancament de massissos o la suspensió d'activitats a l'aire lliure. Els nivells del pla Alfa queden així:

• Nivell 0: perill baix
• Nivell 1: perill moderat
• Nivell 2: perill alt
• Nivell 3: perill molt alt
• Nivell 4: perill extrem

🔴Aquest és el mapa del #PlaAlfa per avui, dia 15/4/24

📍Consulta el mapa interactiu per conèixer quin nivell hi ha activat al teu municipi o a la teva comarca⤵️

📲 https://t.co/4zt1cFzcJU pic.twitter.com/jEvDpeGAny

— Agents Rurals (@agentsruralscat) April 15, 2024

Com avançar-se a incendis més violents?

David Borrell creu que la d'enguany no serà una campanya més llarga que la de l'any passat, perquè les pluges del març "ens han donat una mica de coll", però sí que es preveu que sigui "de més intensitat, perquè tenim molta sequera i natura morta". Per això, els Bombers temen que els incendis d'aquest estiu siguin "més violents que l'any passat":

"Són incendis que o bé son més ràpids o poden afectar més hectàrees, i acaben sent més complicats d'extingir."

Per evitar-ho, aquesta temporada també s'està treballant molt per millorar "la capacitat d'anàlisi per predir què farà l'incendi i com l'afecta la interacció amb l'atmosfera" --el vent, la humitat, etc.--, que condiciona el foc i a l'inrevés. "Aquesta interacció és la que ens dona més o menys probabilitat de tenir un comportament extrem en els incendis, que corrin molt o que es formin pirocúmuls", explica el subdirector general operatiu dels Bombers:

"Això es pot veure cada dia, amb cada guàrdia, quina probabilitat hi ha de tenir comportaments violents, cosa que ens permet fer reforços interns de dotacions o moure'n d'un lloc a un altre, a nivell preventiu."

Borrell també ha explicat que, ara mateix, la zona que més preocupa és el terç sud de Catalunya, que és on menys pluges han arribat, i no tant l'aigua acumulada per a les tasques d'extinció:

"De moment tenim aigua per apagar els incendis. El 60% dels punts d'aigua estan accessibles per helicòpter o autobomba."

La situació dels pantans, en mínims, "condicionen només una tipologia d'eina d'extinció", aclareix Borrell. "Actuem amb autobombes, línies d'aigua, foc tècnic, helicòpters, avions de càrrega amb terra i amb hidroavions. La situació dels pantans només afecta els hidroavions, i la majoria de tasques d'estabilització dels incendis es fan per altres mitjans que no són aquests hidroavions."

Gestionar bé tots els incendis que hi pugui haver, sobretot els simultanis, no sempre suposa treballar en la seva extinció. A vegades cal "prioritzar", explica David Borrell "ser realistes" i deixar cremar un incendi --amb un perímetre delimitat-- quan no hi ha manera tècnica d'apagar-lo.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha reconegut que la revisió d'aquest pla va començar abans de la campanya de l'estiu passat però que "es va ajornar per discrepàncies":

"El pla Infocat és l'organització d'una orquestra, operen molts actors per prevenir i extingir els incendis. És bo revisar el pla per adequar-lo a les noves necessitats, emergències i també a la nova legislació."

El conseller ha agraït la col·laboració de tots els actors que han treballat en la revisió d'aquest pla, inclosos, ha dit, els ajuntaments, sobretot del 96% que tenien l'obligació de tenir un pla d'emergència i ja el tenen complert.