El 92% de les imatges d'abús sexual infantil a internet són fetes pels mateixos menors

El 92% de les imatges de menors de caràcter sexual que hi ha a internet -és a dir, imatges d'abús sexual infantil- són autogenerades. Això significa que les han fet ells mateixos, sovint víctimes d'enganys, coaccions o extorsions.

És el que es desprèn de l'últim informe de l'associació internacional Internet Watch Foundation, una entitat que es dedica a denunciar i eliminar aquest tipus de contingut a la xarxa. Segons la portaveu de l'associació a Espanya, Ángela Muñoz, darrere d'aquestes imatges hi sol haver un depredador sexual que manipula la víctima.

"El terme autogenerat engloba menors coaccionats i adolescents que es fan fotos d'ells mateixos, però en la majoria de casos les víctimes són manipulades o víctimes de grooming i estan incitades per un depredador sexual que accedeix a elles a través d'Internet"

El nombre d'imatges autogenerades no ha deixat de créixer els últims anys i afecta cada cop infants més petits. En total, el 2023, la Internet Watch Foundation va detectar 254.000 imatges autogenerades a tot el món, un 14% més que el 2022.

Més de la meitat d'aquestes fotografies, el 55%, són de menors d'entre 11 i 13 anys, i el 41% són d'infants que en tenen entre 7 i 10. De fet, aquesta franja d'edat és on més creix aquest tipus de material, gairebé un 65%.

Captació a través dels xats dels videojocs

Segons els Mossos d'Esquadra, a Catalunya la major part de les imatges d'explotació sexual infantil també són autogenerades. En aquest cas, el lloc més comú on els agressors capten els menors  és a través dels xats dels videojocs.

Segons el cap de l'àrea central del Cibercrim dels Mossos, Josep Antoni López Garzón, l'agressor es fa passar per un menor d'edat i ofereix a la víctima recompenses del mateix joc a canvi que li enviï imatges sexuals.

"Moltes vegades els menors estan jugant amb una tablet i és el lloc on els agressors fan la pesca. A vegades demanen fotos sexuals a canvi només d'una moneda del videojoc que permet passar una pantalla. L'infant accedeix per continuar jugant, no és consicent de la gravetat que està vivint."

Xarxes socials hipersexualitzades

Els experts alerten que també hi ha imatges autogenerades que poden provenir de casos de sexting, en què els menors, normalment adolescents, intercanvien imatges íntimes que de vegades pengen a internet o es difonen sense el seu consentiment.

Irene Montiel, psicòloga i professora de Criminologia i Ciberdelinqüència de la UOC també adverteix que a les xarxes socials es comparteixen imatges cada cop més sexualitzades que poden acabar convertint-se en material d'abús sexual infantil.

"Les xarxes socials estan dissenyades per ser més exitoses com més hipersexualitzades estan les imatges. Hi ha plataformes amb anuncis per captar noies joves i els diuen com han de fer-se les fotos i quines poses fer per aconseguir més subscriptors per al seu canal. Són vertaderes màfies d'explotació sexual infantil"

Montiel alerta que l'accés primerenc a les xarxes socials i la manca d'educació afectivosexual són factors que posen en risc els menors, que moltes vegades no són conscients del caràcter sexual de les imatges. Noemí Pereda, professora de Victimologia de la UB, deixa clar que en cap cas s'ha de responsabilitzar el menor.

"Hem de plantejar-nos aquestes dades no com a culpabilització als infants sinó com a responsabilitat dels adults, que no hem cuidat o protegit aquests infants a l'entorn virtual. És una negligència social no haver-los preparat dels riscos"

I explica que els menors que han estat víctimes d'aquesta situació poden patir conseqüències psicològiques importants en l'edat adulta, com ansietat, por o vergonya i, fins i tot, fòbia social.

"Hi ha estudis on s'ha vist que es pot generar fins i tot  fòbia social. És a dir, són nois i noies que al créixer no volen sortir, no volen conèixer noves persones, perquè mai saben qui ha vist aquestes imatges o vídeos seus"

Per tal de reduir els riscos proposen retardar l'edat d'accés a les xarxes socials "fins que les empreses garanteixin que són espais segurs i protectors amb els menors d'edat", diu Montiel. També creuen que cal millorar la supervisió per part de les famílies i fer una tasca pedagògica -també des de les institucions- que doni eines als infants per detectar conductes de risc.