El Baix Segura després de la gota freda: pèrdues milionàries, atur i culpables

Les pluges d'este setembre al Baix Segura han estat històriques i la reconstrucció de la comarca també ho haurà de ser. Una primera estimació de la Generalitat Valenciana apuntava unes pèrdues de 1.500 milions d'euros, una xifra que la Cambra de Comerç d'Oriola ha elevat al doble, 3.000 milions.

Els habitatges afectats es compten per milers. Al camp, les collites s'han perdut i el teixit empresarial trigarà molt a recuperar-se. La comarca està devastada i el president Ximo Puig ha reiterat la necessitat d'un pla Marshall que ajude a alçar-la de nou.

L'horta del Baix Segura, desfeta

L'agricultura és un dels pilars de l'economia del Baix Segura. La gota freda i el desbordament del riu Segura van negar i enfangar els camps, van arrencar arbres, murs, basses de reg i sèquies. L'Associació Valenciana d'Agricultors estima que les pèrdues als camps seran d'uns 555 milions: 305 milions en pèrdues directes i 250 en indirectes. A més a més, es deixarà de contractar uns cinc mil treballadors, perquè les collites no es recolliran.

L'hortalissa s'ha perdut tota i molts camps no tenien assegurança, com explica Jesús Bascuñana, llaurador d'Oriola:

"Com que no ho tinc assegurat, diu el Consorci que ací no hi té cap partida adjudicada."

Un 40% dels cítrics han estat afectats. Esta comarca és un dels centres productors principals de llimona de l'Estat, i de la producció d'este cítric se'n deu haver perdut la meitat. Melània Poveda havia invertit fa només dos anys més de 40.000 euros per reconvertir la seua parcel·la en una plantació de llimoners. Per sort, ella la tenia assegurada i ara espera que li periten el danys:

"Sort que ho teníem assegurat a Asaja, l'explotació també. I no sabem què cobrarem ni quan cobrarem."

Un 80% de les empreses del Baix Segura, danyades

Un altre pilar econòmic de la comarca és la indústria. Segons la Confederació Empresarial del País Valencià, un 80% de les 22.000 empreses de la zona estan danyades. Només cal entrar al polígon de Puente Alto, a Oriola, per trobar gasolineres fantasma, negocis enfonsats en fang i naus industrials completament destrossades que trigaran molt temps a recuperar l'activitat. El president de l'associació d'empresaris d'este polígon lamenta el temps que els costarà tornar a la normalitat:

"Ací hi ha 3 o 4 empreses que ja no obriran, i més avall la situació està pitjor. Caldran anys per solucionar-ho i que [les naus industrials] siguin més o menys habitables, perquè avui no és habitable, avui és un desastre."

Els desperfectes a Puente Alto seran milionaris i es perdran entre 600 i 800 llocs de treball.

L'aigua a este polígon va arrossegar centenars de cotxes. Molts eren del Grup Marcos, que van acabar apilats al costat de la carretera. Amb els dies, el seu propietari, Paco Marcos, els ha aconseguit posar en fila, l'un al costat de l'altre, perquè quan arribe el perit puga avaluar els anys. Per a ell, tots els vehicles han quedat  com a "sinistre total".

"Hem desmuntat un cotxe per veure'l per dins, que d'aspecte exterior estava bé, i hem desmuntat els seients i n'hem tret de dins un carretó ple de fang."

Les infraestructures també han patit, al Baix Segura. Desenes de carreteres es van tancar a la circulació, els camins eren plens d'aigua i ciutats com Oriola i Almoradí van quedar aïllades durant hores. La Conselleria d'Infraestructures i Territori xifra, en un primer balanç, en uns 9 milions d'euros les reparacions.

Cinc mil veïns evacuats i milers de cases afectades

La part més dura d'estos aiguats són les víctimes mortals: 3 persones van morir al País Valencià per este episodi de pluges torrencials històric. Feia 140 anys que la comarca no en vivia un d'igual.

José Antonio i Adoración Domínguez són dos germans dels Molins, una pedania d'Oriola que ha estat especialment afectada. El 1987 ja ho van perdre tot amb una gota freda, i aquell any només va caure la meitat de pluja que ara.

Jose Antonio: "No tenim res d'eixa edat (adolescència). Ni fotos, ni records, ni llibres, ni res."

Adoración: "La meua filla té uns 13 anys, la mateixa edat que jo tenia llavors, i tota la seva infantesa està al carrer. En el seu moment va estar la meua, i ara està la seua"

Cinc mil veïns van haver de ser evacuats de les seves cases per les pluges d'este setembre, alguns d'ells rescatats amb helicòpter. Milers de cases han patit danys en l'estructura i també en equipaments. Neveres, mobles, sofàs i matalassos estan fets malbé. A ciutats com Oriola, els apilen als afores en una mena d'abocador improvisat, dibuixant muntanyes de runes. Assegura l'Ajuntament que després els enviaran a plantes de reciclatge.

Les famílies que han patit la tragèdia ara fan cues per demanar els ajuts d'urgència que ha aprovat el govern valencià.

Rosa: "Ens queda un frigorífic una taula i quatre cadires. Ni llum ni aigua ni res. Portem ja els papers per presentar-los i a veure si tenim sort."

L'oficina central per tramitar les ajudes, situada a Oriola, es va col·lapsar el primer dia. Van atendre més de 1.300 persones en 24 hores i moltes altres rebien informació a l'entrada de l'edifici, perquè s'havien quedat sense número. Alguns feien cua des de les 4 de la matinada. En tres dies s'han admès a tràmit més de 1.200 peticions. Segons l'administració valenciana, el procés serà àgil i ràpid, i estes famílies rebran molt aviat ajudes de 1.500 euros, que es podrien ampliar fins als 4.500.

Els regants responsabilitzen la Confederació Hidrogràfica del Segura

Les pluges torrencials van deixar al Baix Segura 500 litres en poques hores, el riu Segura es va trencar per diversos llocs, l'aigua baixava amb força i es va endur per davant tot el que va trobar.

A Almoradí el mur de contenció del riu va caure per dos llocs, José Clemente viu just al costat del trencament i assegura que el mur no estava en condicions:

"Ací es va trencar perquè el van deixar trencat quan van fer les obres del pont. El riu porta cinc anys sense que li treguen cap canya i té canyes velles de fa 8 anys a muntons."

Les destrosses han estat esfereïdores i els regants apunten responsables. Afirmen que van informar fa un mes i mig la Confederació Hidrogràfica del Segura del deteriorament. El riu era brut, ple de canyes, les motes eren baixes i no estaven revisades i la inversió en manteniment era zero. Segons expliquen, no els van fer cas i, quan les pluges van arribar, tot va fallar.

Pedro Mazón, advocat del jutjat privatiu d'aigües d'Oriola: "Els va fallar tot. Tenien els murs del riu afectats des del 2016 i no estaven reparats."

Pedro Monpeán, president del jutjat privatiu d'aigües d'Oriola: "Fa un mes i mig els vam explicar en quines condicions estava el riu i la resposta d'ells va ser que no tenien diners per netejar-lo."

La Confederació Hidrogràfica del Segura es defensa argumentant que un episodi de pluges torrencials com este era difícil de contenir amb els mitjans habituals, que la inversió s'ha fet i que no es va cometre cap error de gestió durant l'episodi de gota freda. El seu president, que és en este càrrec des del 2018, trasllada les responsabilitats a l'equip anterior.

Mario Urrea, president de la Confederació Hidrogràfica del Segura: "Hem destinat fons propis de 2 milions d'euros per intentar pal·liar el que ens vam trobar."

Pensant en possibles episodis futurs de pluges torrencials, des de la Confederació tenen en ment algunes accions que ajudarien a pal·liar els efectes. Una seria desviar el Segura al pas per Oriola, un projecte que fa trenta anys que és damunt la taula sense que cap institució pose fil a l'agulla.