El Banc d'Espanya preveu que l'economia creixi encara cinc dècimes més pel turisme estranger
Creu que Espanya creixerà un 2,8% tot i que avisa de la debilitat del consum intern
Espanya és, ara per ara, l'excepció europea pel que fa a creixement i estancament econòmic. Mentre les grans economies europees pateixen l'apatia de pronòstics que amb prou feines superen creixements de l'1%, el Banc d'Espanya acaba de sorprendre amb una previsió dolça: un augment del PIB espanyol del 2,8%, cinc dècimes per sobre del seu últim càlcul.
La clau de volta ha estat la balança comercial, el que es ven i es compra a l'estranger. Històricament, aquesta balança havia estat molt negativa, Espanya comprava molt més a l'exterior del que hi venia. Però ara, s'importen menys productes i serveis de països estrangers i se n'exporten molts més. Com qui ingressa més al compte del que gasta.
El turisme, la gallina dels ous d'or
Un exemple d'aquestes "exportacions" és també el turisme estranger. És la gallina dels ous d'or i el motor que ha fet accelerar l'economia espanyola, amb rècord històric de visitants.
La realitat és que hi ha una demanda internacional a l'alça pel que fa a serveis turístics i Espanya compta amb un avantatge: està molt especialitzada en aquest sector amb un gran ventall tant geogràfic com de serveis. "Match", segons el Banc d'Espanya.
No té la mateixa vigorositat el turisme nacional, on el Banc d'Espanya alerta de les dades a la baixa de pernoctacions hoteleres per viatgers interns. De fet, és un dels avisos de la institució més enllà del turisme.
Consum a la baixa
Una economia es nodreix de la demanda interna i la demanda externa. Queda clar que l'externa rutlla, però la interna aguanta la respiració. El Banc d'Espanya ha rebaixat la previsió de creixement del consum privat en dues dècimes (2,2%) i la seva aportació al creixement de l'economia.
El consum no ha recuperat els números prepandèmia, des de les rendes altes fins a les baixes. De fet, les butxaques més acabalades són les que mostren una bretxa més àmplia en comparació amb el que gastaven abans de la covid. Segons la institució, una part pot anar a estalvi, que registra una taxa prou alta, però sobretot a inversió a través de productes financers.
Això, en principi, hauria de començar a canviar a partir de l'any que ve, amb la inflació trepitjant el fre i els tipus d'interès a la baixa. Amb més crèdit, més barat i els preus més estables, la confiança hauria d'anar a més i impulsar el consum, segons teoritza el Banc d'Espanya.
Dèficit fix amb noves regles
El que el Banc d'Espanya no ha tocat és la previsió de dèficit d'Espanya, el que gastarà de més en relació amb el que ingressa. Les projeccions són d'un dèficit del 3,3% pel 2024, un 3,1% el 2025 i un 3,2% el 2026, incomplint l'obligació de la Comissió Europea de no superar un 3%.
Adverteixen que s'hauria de fer un ajust fiscal per complir les noves normes europees del 0,5% del PIB cada any. Això vol dir quadrar números, ja sigui augmentant molt els ingressos (on veuen poc marge ja que la recaptació amb la inflació sembla que està tocant sostre) o retallar despesa.
