D'on venen el regiment Azov i els grups paramilitars nazis que anomena Putin
Fins al 2014 els neonazis eren molt marginals a Ucraïna, però l'ofensiva russa al Donbass els va donar força protagonisme
A més de "desmilitaritzar" Ucraïna, una de les principals justificacions utilitzades per Vladímir Putin per la seva "operació especial" en aquest país és "desnazificar-lo".
El motiu és l'existència a Ucraïna d'uns quants grups paramilitars d'ideologia neonazi que han actuat en el país els últims anys, sobretot en el conflicte del Donbass.
Aquests grups, però, van aparèixer entre el 2013 i el 2014 precisament durant la revolta anomenada Euromaidan, que va suposar la fi del règim prorús liderat per Víktor Ianukóvitx.
Marginals i ultres del futbol
Procedents d'àmbits més aviat marginals i d'aficions ultres d'equips de futbol, van tenir molt protagonisme entre els manifestants que van aconseguir fer front a les càrregues policials:
Aviat però, s'integraria alguns d'aquests batallons en la Guàrdia Nacional d'Ucraïna, un apèndix militar del Ministeri de l'Interior, i passarien a ser un regiment més de les forces armades ucraïneses
Quique Badia Masoni (@qbadiamasoni) February 26, 2022
El principal grup, a partir dels ultres d'un equip de futbol de Khàrkiv, es va constituir l'abril del 2014 a Berdiansk com a Batalló Azov, amb l'objectiu d'entrar en combat al Donbass.
Va agafar el nom del mar d'Azov, que separa Ucraïna de Crimea i Rússia, i des del primer moment va comptar amb el suport de l'exèrcit ucraïnès, que li va proporcionar armes i entrenament.
De batalló a regiment
Poc després el Ministeri de l'Interior el va incorporar a la Guàrdia Nacional acabada de reinstaurar, i el va convertir en el regiment Azov, i des de llavors s'han encarregat de la defensa de Mariúpol.
Precisament ara, que aquesta ciutat porta molts dies sota el setge de les tropes russes, el regiment Azov s'ha significat en els combats:
"L'Azov, a més de destruir els blindats enemics, també s'ha apoderat d'uns quants tancs T-72, que ja estan en servei defensant Mariúpol dels ocupants russos."
La justificació del govern ucraïnès per incorporar aquest regiment ple de neonazis va ser que dins de la Guàrdia Nacional estarien més controlats que anant pel seu compte.
De fet, l'estratègia sembla que va ser dispersar-los pel territori d'Ucraïna per evitar que agafessin massa rellevància i protagonisme.
Branca política amb poc èxit
Durant aquests anys en aquest regiment, que ha arribat a tenir 2.500 membres, s'hi han integrat voluntaris neonazis procedents d'altres països, sobretot Croàcia, però també Espanya o el Brasil.
El regiment Azov, però, no té només dimensió militar: també té una branca política, el National Corps, liderada pel fundador de l'Azov, Andrei Biletski.
Aquest partit polític, fundat el 2016, es va presentar a les eleccions del 2019 en coalició amb tres partits d'extrema dreta més, però van aconseguir només poc més del 2% dels vots.
Van ser les eleccions que va guanyar el partit fundat per l'actual president Volodímir Zelenski amb el missatge de deixar enrere les posicions radicals i també de negociar amb Rússia.
Intermarium i Centúria
L'Azov té una tercera pota, que és l'activisme internacional: integrat en el moviment Intermarium, s'està dedicant ara mateix a reclutar voluntaris a l'estranger per anar a lluitar a Ucraïna.
A banda de l'Azov, també hi ha alguns grups paramilitars no integrats a la Guàrdia Nacional ni a l'exèrcit que van més o menys per lliure, el més important dels quals és el Batalló Centúria.
Es dona la circumstància que el Centúria el lidera un neonazi rus, Aleksei Levkin, cantant del grup M8L8TH, que es va refugiar a Ucraïna fugint de les autoritats de Rússia.
En tot cas, la invasió russa els ha donat encara més protagonisme i més marge d'acció, i ara estan intervenint per tot el país. Per exemple, en aquestes publicacions al seu compte de Telegram asseguren que estan actius a Khàrkiv i també a prop de Kíiv:
"Mobilització l'Azov a Khàrkiv! Destruïm Rússia amb rapidesa i agafem experiència de combat!"
"Crema una mica... Així és com treballen AZOV i la 72a Brigada al districte de Brovari, prop de Kíiv."
En definitiva, és cert que hi ha nazis a Ucraïna, però ha estat l'ofensiva russa des del 2014 i la invasió actual les que els han donat un protagonisme que no tenien abans.
A més, difícilment es pot dir que, a banda del seu paper militar, ara mateix tinguin rellevància política: en les últimes eleccions, el 2019, el país va escollir un president jueu, Volodímir Zelenski, amb el 75% dels vots.
I a les legislatives posteriors del mateix any les branques polítiques neonazis van perdre gairebé tot el suport electoral que havien tingut el 2015.
