El Bayona més impactant i emotiu, camí dels Oscars

Juan Antonio Bayona acaba de complir tres somnis: enllestir una pel·lícula que li ha costat 10 anys d'aixecar, presentar-la a un festival de primera magnitud com és la Mostra de Venècia i veure-la convertida en l'escollida per l'Acadèmia de Cinema Espanyol en la cursa dels Oscars.

I des d'ara comença a caminar, amb pas molt i molt ferm, un quart somni, el d'arribar fins a la cerimònia del 10 de març del 2024 i endur-se l'estatueta a millor pel·lícula internacional.

I no només, perquè no seria d'estranyar que, com li va passar l'any passat a una altra aposta de la plataforma Netflix, l'alemanya "Res de nou a l'oest", "La sociedad de la nieve" tingués altres possibles nominacions.

La reacció dels espectadors, commoguts després de la projecció del film com a cloenda del Festival de Venècia, va ser un bon termòmetre. Una ovació de traca durant els crèdits finals i amb l'equip del film sense poder contenir les llàgrimes, amb les emocions a flor de pell i fonent-se en abraçades.

Escenes que, segur, tornaran a produir-se els pròxims dies al festival de Sant Sebastià i al de Sitges, que li concedirà el Premi La Màquina del Temps, el dimarts 10 d'octubre. A casa, al festival que el va veure néixer com a director, acabat de sortir del forn de la primera generació de la factoria de l'ESCAC.

I és que aquest ha estat el seu projecte més anhelat i complex de tirar endavant, des que va llegir fa 11 anys "La societat de la neu", de Pablo Vierci, i va quedar profundament colpit. "Pensava que coneixia la història i l'havia vist al cinema, però no, i menys amb la intensitat del llibre. Vaig parlar amb els supervivents i les famílies dels qui van morir a l'accident i tots vam necessitar fer aquesta pel·lícula. Hi havia una mena de sentiment de culpa, una necessitat de tancar ferides. I les hem tancades tots", ens deia a Itàlia, on Netflix es va bolcar en la promoció del film.

Una aposta estratègica de la plataforma, que ha confiat des del principi en ell per narrar aquesta història, amb els terminis i pressupost que ha necessitat (es parla d'uns 65 milions d'euros). Sense presses i respectant la precisió, rigor i perfeccionisme que sempre busca imprimir Bayona a les seves històries.

La visió de Bayona d'uns fets ja coneguts

I sí, la tragèdia aèria d'aquell equip de rugbi uruguaià als Andes i els dramàtics 72 dies que van passar a la muntanya ja l'havíem llegit en altres llibres i vist al cine, a "Viuen", el 1993. Però l'enfocament del cineasta barceloní és un altre, com ho és el de l'escriptor Pablo Vierci al llibre, company d'escola dels supervivents.

"Si 'Viuen' explicava què va passar, nosaltres ens hem centrat en què els va passar. La gran transgressió de "La sociedad de la nieve" és posar el punt de vista no pas en el personatge que ha de menjar el cos del seu amic per sobreviure, sinó en el de l'amic que dona el seu cos perquè el company pugui tornar a casa. La decisió passa de ser un acte morbós a ser un acte d'amor".

La pel·lícula, si se'm permet, fa empal·lidir aquella "Viuen" de Frank Marshall, on ni el protagonisme d'Ethan Hawke es troba a faltar a "La sociedad de la nieve", que des d'ara ja és la referèncial per explicar aquella corprenedora barreja de tragèdia i miracle. Per l'exhibició de recursos fílmics, de sensibilitat, de maquillatge i efectes especials, per les actuacions d'un elenc d'actors uruguaians fantàstics i per un so espectacular.

I, sobretot, per la mirada de Bayona, que aconsegueix un altre miracle: rodar una història de més de dues hores, gairebé sencera dins de l'avió sinistrat i els seus entorns d'alta muntanya i sempre trobar els recursos per fer-la atractiva i mai repetitiva.

I encara més meritori si tenim en compte que des del primer minut ja coneixem l'argument i el desenllaç. I malgrat tot, Bayona sosté 144 minuts de pel·lícula sense donar treva. Amb una història que et deixa glaçat, i que és la més emotiva, sensible, impactant i profundament humana de la seva filmografia. I, segurament, la més rodona.

Experiència emocional i sensorial

Una experiència fílmica que cal viure en la pantalla de cine més gran possible. Fer-ho garanteix, com ens va passar en primera persona, poder gaudir --i sobretot patir-- del gran ritual del cinema viscut en comunitat. Feia temps que no experimentava un silenci sepulcral de més de dues hores coronat per una catarsi final, amb llàgrimes i aplaudiments generalitzats com els d'aquesta pel·lícula.

I serà possible perquè, tot i tractar-se d'una producció de Netflix, el director català ha pactat amb la plataforma que, abans no s'hi estreni --segurament al llarg del pròxim mes de desembre-- es podrà veure en alguns cinemes.

Una odissea de supervivència que ha convertit en tot un viatge emocional i físic, a molts graus sota zero. Durant 140 dies de rodatge, a Sierra Nevada i als Andes, l'equip de Bayona ha aconseguit fer sentir a l'espectador el fred, la gana i el drama. Però també la llum que van ser capaços de crear aquells joves enmig de la foscor i la tragèdia, la d'una societat de la neu molt especial, guiada per l'amistat, l'altruisme, la perseverança i una fe cega en la vida. "Hollywood sempre ens ha venut la història dels herois que tornen, però el nostre film parla de l'heroisme de qui es queda a l'avió cuidant els altres".

El film més rodó de Bayona

Aquest cineasta, petit en alçada física però altíssim en talent, ha anat construint trajectòria de fita en fita, amb l'ambició per bandera.

Des de la seva òpera prima, "L'orfenat" (guanyadora de 7 goyes) fins al salt internacional que van suposar "Lo imposible" (amb Naomi Watts, Ewan McGregor i Tom Holland), "Un monstre em ve a veure" (amb Sigourney Weaver i Felicity Jones) i, sobretot, els seus projectes més planetaris, "Jurassic World: el regne caigut" (Steven Spielberg el va escollir personalment per dirigir la pel·lícula) i la sèrie "El senyor dels anells: els anells de poder" (convertida en l'estrena de més èxit de la història de la plataforma Prime Video).

"A mi ser a la cursa pels Oscars em fa molt feliç perquè la faig amb una pel·lícula que ha suposat tornar a casa després de 7 anys dedicat a projectes molt grossos, rodant aquí, amb el meu equip i 16 anys després, de nou, en castellà."

Juan Antonio Bayona es mostra molt optimista sobre les seves possibilitats. "Crec que és una oportunitat molt única de demostrar al món que aquest tipus de cine gran i de qualitat es pot fer des d'aquí, i no en anglès", diu.

I encara rebla el director: "En una projecció de la pel·li que vam fer fa uns dies a Los Angeles i després que veiessin els 13 minuts de títols de crèdits amb noms foranis, un acadèmic em va dir: "Sembla una pel·lícula de Marvel, però feta íntegrament per espanyols."

El 2008 el seu exitós debut "L'orfenat" va quedar fora de la cursa a la primera criba. El pròxim 21 de desembre sabrem si ara la supera, 15 anys després, amb cinc pel·lícules i carregat de trajectòria, prestigi i maduresa.

Ja està en marxa el quart somni del director barceloní: l'operació "La societat de Bayona als Oscars".