El BCE avisa: l'era dels tipus d'interès al 0% es podria acabar aquest any

Primers senyals de canvi. El Banc Central Europeu ja no és tan explícit com a finals d'any sobre els tipus d'interès, i obre la porta a apujar-los. El desembre passat, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, considerava "poc probable" fer-ho al llarg del 2022. Era el discurs oficial del banc, repetit també pel seu vicepresident, Luis de Guindos, en discursos, entrevistes i conferències.

Però aquest dijous, quan li han demanat en roda de premsa repetir de manera explícita aquest compromís, Lagarde ha admès que "la situació ha canviat".

A diferència del Banc d'Anglaterra, que ja ha apujat tipus t'interès, i la Reserva Federal nord-americana, que ha anunciat que farà el pas aquest març, el BCE està aguantant la pressió per actuar immediatament. De moment, ha optat per mantenir els tipus d'interès al zero per cent.  Ara bé, Lagarde admet que potser cal revisar l'estratègia i que podrien decidir-ho en la pròxima reunió, el març.

La inflació de la zona euro d'aquest gener, un 5,1%, va ser una "sorpresa" (negativa) per al banc central, segons Lagarde, que podria obligar-los a accelerar el pla de sortida. De fet, ja s'ha filtrat que membres del consell executiu del BCE han pressionat en aquest sentit.

Borses i governs, nerviosos

La negativa a comprometre's de manera tan explícita com abans ha tingut un efecte directe a les pantalles dels operadors dels mercats financers: al mateix temps, Lagarde es mostrava ambigua davant d'una possible pujada de tipus d'interès, la majoria de borses europees començaven a baixar, i també queia el deute públic dels estats.

La mínima insinuació en el sentit que s'albira un canvi d'època posa nerviosos els mercats financers, després d'anys de política monetària molt laxa. També preocupa als estats de la zona euro, sobretot Itàlia o Espanya, acostumats a finançar-se pràcticament de franc.

Difícil abans del desembre

Per calmar els ànims, Lagarde també ho ha volgut matissar, durant la roda de premsa, i ha recorda que el calendari orientatiu marcat pel BCE es manté. I això vol dir que la pujada no és imminent. Serà un procés per fases. Primer es tanca l'aixeta dels estímuls financers [la compra de deute públic i privat] i després s'apugen els tipus d'interès. Aquest març s'acaba el pla d'emergència per la pandèmia, d'1,8 bilions d'euros.

Però encara estarà en marxa l'altre programa de compra de deute, a un ritme de 40.000 milions d'euros mensuals fins a l'octubre, quan passarà a 20.000 milions anuals. Tenint en compte aquest calendari, es fa difícil pensar en una pujada dels tipus d'interès abans del desembre, com a mínim.

L'era de tipus d'interès al zero per cent ha ajudat els estats, empreses i famílies a finançar-se a un cost històricament baix, més encara amb la sotragada de la pandèmia. Però al mateix temps ha inflat bombolles especulatives als mercats financers o a l'immobiliari; i això beneficia, sobretot, qui té patrimoni, les rendes més altes. Però davant del risc de provocar un daltabaix, els bancs centrals s'han resistit a posar el peu al fre.

Ara tenen menys arguments continuar com si res, perquè una de les seves missions és garantir l'estabilitat de preus, i la inflació està desbocada. La mateixa Lagarde ha admès que la inflació castiga especialment les rendes més baixes, amb menys ingressos per fer front a l'encariment del cost de la vida.


Tot dependrà de la inflació

Tècnicament, l'objectiu del BCE és mantenir la inflació a tota la zona euro al voltant del 2%. Quan els preus van començar a pujar, el banc central va canviar les regles del joc, i va fixar-se l'objectiu del 2% "de mitjana" en un període de temps; això li permetia abstenir-se d'intervenir encara que la inflació, a curt termini, anés a l'alça.

Ara, Lagarde admet que s'estan acostant a l'objectiu marcat, i això els podria obligar (ara sí) a apujar els tipus d'interès. Ho fa, en qualsevol cas, a contracor, perquè s'arrisca a prémer el pedal del fre massa fort i a provocar una aturada en sec de l'economia europea, que encara s'està recuperant de la pandèmia.

De fet, algunes veus apunten que l'actual episodi d'inflació està causat per problemes en l'oferta (falten semiconductors per abastir fabricants de mòbils, tauletes o cotxes, per exemple) i que això no ho resol una pujada de tipus d'interès.

El BCE preveu que els preus es comencin a moderar a partir de la segona meitat de l'any, amb l'esperança que això els estalviï haver de prendre mesures incòmodes.