El BCE avisa que les criptomonedes comencen a convertir-se en un "risc sistèmic"

"Si sembla un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, possiblement és un ànec." Així respon el màxim expert en criptoactius i euro digital del Banc Central Europeu, Ignacio Terol, quan li demanen si l'eufòria al voltant de les criptomonedes ha derivat en bombolla financera.

Des del BCE creuen que, efectivament, reuneix totes les característiques d'una bombolla, i avisen del seu risc per a tot el sistema, en una entrevista que recull el "30 minuts" d'aquest vespre, "La febre del bitcoin".

Ignacio Terol assegura:

"Els criptoactius són clarament un actiu especulatiu d'alt risc. El valor que tu puguis treure d'una criptomoneda depèn solament que darrere teu hi hagi més gent que vulgui comprar que gent que no pas que vulgui vendre. En aquest cas, tu guanyaràs diners. Si és el contrari, llavors hi perdràs."

D'acord amb la filosofia que atia el fenomen de les criptomonedes, els bancs centrals són l'epítom de tots els mals. Comanden un sistema centralitzat i poden "imprimir diners" a voluntat, mentre monedes digitals com Bitcoin són independents i per disseny immunes a les devaluacions. En teoria. Els grans gegants com la Reserva Federal o el Banc Central Europeu s'ho han mirat de reüll durant molt temps, fins i tot amb certa condescendència. Fins ara. Perquè s'ha sumat tanta gent a la festa que les criptomonedes poden esdevenir un risc per a l'estabilitat financera.

Ofensiva dels bancs centrals

És, almenys, el que diu el darrer informe del BCE, que passa a l'ofensiva.

Considera que els criptoactius "no tenen valor econòmic intrínsec" perquè no serveixen com a mitjà de pagament ni com a pot per acumular-hi estalvi.

El BCE els qualifica d'instruments "altament arriscats" per l'especulació que arrosseguen, l'alta volatilitat i consum d'energia, així com l'ús en activitats il·lícites.

Fins ara, els inversors han estat capaços de pair una caiguda de valor d'aquests actius de més d'un bilió de dòlars des de novembre de l'any passat, però el BCE avisa que "el risc sistèmic s'incrementa" a mesura que el sector financer tradicional s'interconnecta amb les criptomonedes. I diu que si aquest fenomen continua, pot representar "un risc per l'estabilitat financera".

Per evitar-ho, proposa més regulació i supervisió, tot i que, de moment, la Comissió Europea i els estats membres encara no s'han posat d'acord en com fer-ho.

El BCE calcula que les criptomonedes representen menys de l'1% del sistema financer global, però també recorda que la seva mida és semblant a la que tenien les famoses hipoteques subprime abans de la crisi de Lehman Brothers.

De fet, el volum d'operacions financeres amb actius com Bitcoin, Ether o Tether ha arribat a superar, algun dia, al de mercats "convencionals" com ara la borsa de Nova York, el NYSE. Moltes d'aquestes operacions són "palanquejades", és a dir, finançades a crèdit, i això en multiplica el risc.

"Hi ha un risc sistèmic quan ja no és una cosa marginal, quan ha aconseguit una certa capitalització que arriba al mateix punt que tenien les hipoteques subprime al començament de la Gran Recessió", diu Terol.

Un Lehman Brothers en potència?

Frankfurt identifica dos riscos potencials: l'àmbit dels inversors particulars i, sobretot, el sistema financer.

Perquè cada cop institucions més grans pugen al carro; segons una enquesta que cita el BCE, el 56% dels inversors institucionals europeus tenen alguna mena d'exposició als actius digitals, i la seva intenció és continuar sent-hi presents. I el risc és que, com va passar amb les hipoteques l'any 2008, eventuals pèrdues en les inversions en criptomonedes obrin un forat en els seus comptes, que posi en perill la seva solvència. L'efecte en cadena d'aquesta sotragada l'acabaria notant tota l'economia.

Quan la música deixa de sonar

L'any 2007, quan s'albiraven els primers núvols de la crisi subprime, el president de Citigroup, Chuck Prince, explicava així com es movien llavors els mercats financers: "Quan la música s'aturi, en temes de liquiditat, les coses es complicaran. Però mentre soni la música, nosaltres hem de ballar." Quinze anys després, la lletra potser ha canviat, però la música té la mateixa melodia.

Un dels arguments per pensar que el fenomen de les criptomonedes té característiques d'una bombolla és que la seva cotització s'ha desplomat just quan s'ha endurit la política monetària dels bancs centrals per mirar de frenar la inflació.

Al llarg dels últims anys, els tipus d'interès en mínims històrics i el crèdit fàcil han funcionat com una mena de marea, que ajudava a surar tota mena de vaixells. Ara, la marea baixa i comencen a embarrancar les inversions més especulatives. I tal com l'eufòria alimentava més eufòria i pujades de preu, el pessimisme ha portat molts grans inversors a buscar precipitadament la porta de sortida, de manera que s'accentua encara més la caiguda i la sensació de vertigen.

Segons els seus defensors, Bitcoin i companyia funcionen també com a escut contra la inflació, una mena "d'or digital" que actua com a refugi quan la política laxa dels bancs centrals devalua la moneda.

També s'ha dit que és una inversió alternativa que ajuda a cobrir-se davant dels alts i baixos de la borsa. Però amb la inflació disparada, tipus d'interès a l'alça i liquiditat a la baixa, les criptomonedes s'han desplomat igualment, seguint una evolució similar a la d'altres actius més "convencionals", com ara les accions de les empreses tecnològiques del Nasdaq.

Grans i petits inversors

Més enllà dels grans inversors, el BCE també cita estudis per il·lustrar, amb certa preocupació, com aquesta mena d'actius han calat també entre els particulars.

Segons el BCE, prop del 10% de les llars tindrien alguna mena d'inversió en criptomonedes; la majoria hi tindrien menys de 5.000 euros. A l'altra banda, el 6% dels inversors hi tenen posats més de 30.000 euros.

L'enquesta, del novembre del 2021, es fixa també en el nivell de coneixements financers dels inversors en actius digitals i identifica els dos grups concrets més convençuts a l'hora de posar diners en les criptomonedes; els enquestats amb més cultura financera i, just a l'altre extrem, qui declara tenir menys coneixements.  

L'euro digital

El BCE, però també la Reserva Federal o fins i tot el banc central xinès, tampoc volen quedar-se enrere, i ja tenen plans per posar en circulació les seves pròpies monedes digitals.

Cau l'ús dels diners en efectiu, i ara només el 20% de l'estoc de bitllets s'utilitza realment per fer pagaments (era el 35% quinze anys enrere). I l'efectiu és l'únic diner "públic", que els consumidors poden utilitzar sense haver de passar per un intermediari (com ara bancs, o serveis de pagament).

El BCE, i la resta de bancs centrals, creuen que si s'acaben imposant els pagaments electrònics i les plataformes online com les úniques fórmules disponibles, unes poques grans multinacionals podrien controlar el mercat; companyies de targetes de crèdit, entitats financeres i, cada cop més, les grans tecnològiques com Google o Facebook que volen introduir-se també en el camp dels serveis financers.

I el BCE, en paraules del membre del consell executiu del banc, Fabio Panetta, no pot córrer el risc de deixar de ser "el cor del sistema de pagaments" a la zona euro.

Ho explica Ignacio Terol:

"Si una persona vol fer un pagament instantani a algú altre, imagina't que una té Bizum i l'altra PayPal, l'euro digital permetrà que pugui pagar-li instantàniament, fins i tot si no tenen la mateixa plataforma."

A més de tenir més control sobre els moviments de diners, un euro digital, centralitzat pel BCE, permetria assajar polítiques monetàries diferents.

Per exemple, quan el BCE vol estimular l'economia, ha de fer-ho donant crèdit a la banca, amb l'esperança que els diners acabin arribant a peu de carrer en forma de préstecs a empreses i famílies. Un euro digital permetria "connectar" directament amb la ciutadania sense intermediaris si, per exemple, el banc central decideix fer arribar directament liquiditat a la butxaca dels consumidors, sense passar per les entitats financeres.