Els tipus d'interès, al 4%: el BCE els apuja per vuitena vegada i hi tornarà al juliol
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, assegura que l'objectiu és aconseguir fer baixar la inflació al voltant del 2%
El BCE apuja els tipus fins al 4%. Tal com s'esperava, el Banc Central Europeu ha apujat un quart de punt el preu del diner. La seva presidenta, Christine Lagarde, que en cap cas tanca la porta a noves pujades, assegura que l'objectiu és aconseguir fer baixar la inflació al voltant del 2%.
Fa setmanes que el BCE adverteix que la cursa per apujar els tipus d'interès encara té recorregut. La pujada d'aquest dijous situa el preu del diner al nivell més alt des del 2008, en plena crisi financera.
El Banc Central confia que aquest encariment "freni cada cop més la demanda" i contribueixi a donar estabilitat als preus. En un comunicat, el BCE anticipa que, en un futur, els tipus aniran a nivells "prou restrictius" per controlar la inflació.
Per prendre futures decisions, l'autoritat bancària assegura que estarà atenta a la inflació subjacent, perquè és un millor indicador estructural (exclou els elements més volàtils, sobretot l'energia i els aliments no elaborats).
"No hem arribat a la destinació"
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha explicat en roda de premsa que veu "probable" tornar a apujar els tipus d'interès al juliol, llevat que canviïn les circumstàncies.
"Ha conclòs el viatge? No pas. No hem arribat al nostre destí."
Lagarde apunta que encara queda "terreny per recórrer" per assolir l'objectiu de reduir la inflació al 2%.
Fermesa malgrat les crítiques
En les seves últimes aparicions públiques, com per exemple davant el Parlament Europeu, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja havia avisat que continuaria encarint el cost del crèdit mentre la inflació continuï per sobre del que es considera assumible.
Davant les crítiques d'alguns eurodiputats pels efectes que això pugui tenir en l'economia, empreses i famílies, Lagarde va insistir a principis de juny que "cadascú ha de fer la seva feina, i la nostra és recuperar l'estabilitat de preus, perquè la inflació castiga els més pobres i vulnerables".
També és cert que part de la "duresa" de Lagarde i el seu consell de govern és sobretot retòrica i que, en realitat, podríem estar davant les últimes pujades dels tipus d'interès a la zona euro.
Perquè part de la "màgia" d'un banc central es basa a mantenir la credibilitat. I el truc només funcionarà si el BCE convenç governs, empreses i consumidors que continuarà encarint el cost del crèdit tant com faci falta, passi el que passi, caigui qui caigui.
Si és prou convincent, i seguint el seu raonament, tothom ajustarà les seves expectatives de futur i s'estrenyerà el cinturó anticipant que arriben temps pitjors, de manera que el consum es reduirà i els preus finalment afluixaran. Problema resolt.
Com està la inflació?
Ara bé, això té un risc. Tibar tant la corda que l'economia s'acabi gripant fins a provocar una recessió.
Aquest és l'argument de les veus més crítiques, que acusen el BCE de ser massa dur. I recorden que, de fet, la inflació comença a afluixar a tota la zona euro. Aquest maig va ser del 6,1%, gairebé un punt menys que l'abril i lluny del pic de l'octubre del 2022.
En països com Espanya, Bèlgica o Grècia l'IPC ja està per sota del 4%. Però des del BCE s'insisteix que aquests números encara són molt lluny de l'objectiu teòric d'inflació, marcat en el 2%.
L'exemple nord-americà
El BCE no ha seguit l'exemple del banc central dels Estats Units, que ha decidit prendre's una pausa després d'apujar tipus d'interès deu vegades seguides des del març del 2022.
Després d'insistir durant mesos que el brot d'inflació seria temporal, la Reserva Federal va girar en rodó la primavera de l'any passat i va decidir endurir el cost del crèdit al ritme més ràpid de la seva història.
La inflació allà és del 4%, i això li ha donat arguments per frenar per primer cop. Ara bé, per cobrir-se, deixa la porta oberta a tornar al camí de les pujades.
De moment, a la reunió d'aquest dimecres el banc central dels EUA ha decidit mantenir el cost oficial del diner en el 5,25%. Però també s'ha filtrat que una part important del seu consell de govern obre la porta a tornar-hi els pròxims mesos, almenys dues vegades més. De manera que aquesta "pausa" potser només és un punt i seguit, i les pujades encara tenen camí per recórrer, tant als Estats Units com aquí.
- ARXIVAT A:
- BancaHipoteques