El BCE abaixa els tipus fins al 2,5% i deixa en l'aire futures rebaixes
Amb aquesta disminució, d'un quart de punt, el BCE ha rebaixat els tipus d'interès sis vegades des de l'estiu del 2024
El Banc Central Europeu ha tornat a abaixar els tipus d'interès aquest dijous, per sisena vegada des de l'estiu del 2024. La rebaixa, de 0,25 punts bàsics, deixa els tipus oficials en el 2,5%.
Aquest recorregut a la baixa dels tipus té una influència directa en la cotització d'índexs com ara l'Euríbor, que anticipa la rebaixa i es mou al voltant del 2,37% aquest inici de març.
Ara bé, de la mateixa manera que tots els analistes preveuen aquesta retallada, també cada cop més veus dins i fora del banc central veuen a venir una pausa en l'estratègia del BCE, que ha retallat dràsticament el preu del diner des del juny del 2024, un cop el brot d'inflació va estar controlat.
Futures rebaixes, en l'aire per les "condicions actuals d'incertesa"
En el seu comunicat d'aquest dijous, el BCE deixa en l'aire futures rebaixes dels tipus d'interès, i insisteix que dependrà dels indicadors econòmics que es vagin sabent, per exemple la inflació o el creixement de la zona euro. Més encara "tenint en compte les condicions actuals d'incertesa", remarca el banc.
Ara bé, del text sí que es pot interpretar que comença a plantejar-se frenar futures retallades de tipus.
El text diu que la política monetària cada cop és "significativament menys restrictiva"; una manera de dir que els tipus d'interès ja són prou baixos i estan donant oxigen a empreses i famílies.
"El crèdit és cada cop menys car", diu el comunicat. Un comentari que el BCE no havia posat per escrit fins ara, i que dona a entendre que considera que la seva política és prou laxa.
Ara bé, el banc també admet que l'activitat econòmica encara és decebedora i, per tant, es deixa la porta oberta a abaixar encara més els tipus d'interès si ho considera necessari.
L'economia de la zona euro, estancada
Fins ara, l'estratègia ha buscat, sobretot, "normalitzar" el crèdit per impulsar l'activitat econòmica de la zona euro, pràcticament estancada a excepció d'economies com l'espanyola.
Una estratègia que, de moment, té un èxit relatiu, perquè la zona euro només va créixer un 0,9% l'últim trimestre del 2024, comparat amb el mateix període de l'any anterior.
La xifra, bastant fluixa, amaga una realitat molt diferent segons quin sigui el país membre. De les principals economies, només Espanya registra un creixement robust, del 3,5%. La resta de locomotores han frenat en sec. Per exemple Alemanya, que ha vist com el seu PIB va caure un 0,2% l'últim trimestre de l'any. França i Itàlia amb prou feines han crescut un 0,7% i un 0,5%, respectivament.
La gran preocupació dels bancs centrals --d'acord amb la seva missió oficial-- és l'estabilitat de preus. El brot d'inflació del 2022 els va forçar a apujar tipus d'interès per refredar l'economia i els preus. I ara, amb l'IPC més controlat a la majoria d'estats membres, s'ha pogut permetre abaixar-los cinc vegades (sis si comptem la d'aquest dijous).
Aquest febrer, segons Eurostat, la inflació de la zona euro és del 2,4%, un valor prou baix per donar marge per a noves rebaixes dels tipus d'interès.
Canvi de rumb
Ara bé: el que semblava un camí més o menys definit ha trobat obstacles. I les perspectives han girat de cop. El canvi de rumb a la Casa Blanca ha forçat la Unió Europea a replantejar-se la seva estratègia industrial i militar, sobretot en països com Alemanya, que aposten per una inversió de gairebé un bilió d'euros per posar-se al dia.
Això vol dir capgirar les regles europees i donar marge als estats. Tota aquesta despesa pública es traduirà en més activitat econòmica, circulació de diners i, en definitiva, inflació. Això fa pensar que els tipus d'interès hauran d'anar cap amunt, encara que sigui a mitjà termini.
Almenys és el que interpreten els mercats financers, que estan disparant el cost del deute dels estats de la zona euro amb la perspectiva que aviat començaran a demanar més i més diners a crèdit. Aquest dimecres, el cost del deute alemany a deu anys s'ha enfilat un 11%.
El BCE, davant el dubte
Per tot plegat, cada cop més veus avisen que la caiguda de tipus d'interès està a prop de tocar terra.
D'entrada ho diu algú amb tant de pes com Isabel Schnabel, membre del consell executiu del BCE, que ja ha dit que el Banc Central haurà de començar a debatre si ha arribat el moment de fer una "pausa" en les baixades de tipus d'interès o bé "aturar-se" de manera definitiva.
