El "rescat" de Credit Suisse genera dubtes i el BCE surt a calmar els ànims

El Banc Central Europeu està preparat per fer "el que calgui" per preservar l'estabilitat financera i de preus, segons ha dit la seva presidenta, Christine Lagarde, en una compareixença al Parlament Europeu. Lagarde insisteix en el missatge de tranquil·litat que ha volgut transmetre en els darrers dies, que s'ha traduït també en un nou acord amb la resta de principals bancs centrals per garantir liquiditat a les entitats financeres.

Com que moltes operacions del mercat es fan en dòlars, tant la Reserva Federal com el BCE i d'altres organismes garanteixen als bancs que tindran crèdit disponible en aquesta divisa per evitar que hagin de malvendre's inversions per fer front a les seves obligacions diàries.

Són missatges per intentar calmar els ànims després d'un cap de setmana i una arrencada de dilluns amb molts dubtes. Les accions dels bancs europeus han començat el dia a la baixa, però, a poc a poc, han girat cap al color verd un cop ha parlat el BCE.  

El "rescat" de Credit Suisse 

Les autoritats suïsses es van afanyar aquest cap de setmana per resoldre la crisi del Credit Suisse de la manera més expeditiva possible per evitar un efecte contagi. Una rapidesa que li demanaven també la Unió Europea i els Estats Units. En teoria, no és un rescat pròpiament dit, sinó una operació "comercial"; un banc, UBS, se'n menja un altre, Credit Suisse, a canvi de 3.000 milions d'euros i el compromís d'assumir un forat de fins a 5.400 milions d'euros més. 

Això havia de tranquil·litzar els ànims a les borses, però paradoxalment, ha obert nous interrogants. Perquè la fórmula que ha elegit Suïssa per repartir les pèrdues no ha agradat a molts inversors. Fins al punt que tant el Banc Central Europeu com el Banc d'Anglaterra han hagut de sortir al pas per desmarcar-se'n i assegurar que seguiran les regles del joc que hi havia fins ara.
   

Canvi de regles

Què ha passat? Doncs que les autoritats suïsses s'han "saltat" les regles del joc. En un cas com aquest, la norma diu que les pèrdues s'han de repartir en un determinat ordre. A dalt de tot hi ha els dipositants, teòricament intocables. Però la resta de participants en el joc poden perdre-hi.

D'entrada, els accionistes, que inverteixen en el banc a canvi d'un dividend anual, acceptant un risc. Després vindrien determinats inversors, els que han comprat deute del banc convertible en accions; tot i que no és exactament el mateix, és una música que aquí ens pot resultar familiar, perquè són productes d'inversió que podrien recordar-nos les preferents o el deute subordinat. En cas de necessitat per mantenir viu el banc, es converteixen en capital i l'inversor passa a ser accionista, segurament amb menys diners dels que hi va posar inicialment.

El problema és que Suïssa ha decidit que els accionistes recuperin alguna cosa, els 3.000 milions d'euros que pagarà UBS. És una xifra molt baixa comparat amb el que valia el banc a borsa ara fa un any (20.000 milions), però els permet rescabalar mínimament la inversió.

En canvi, s'ha decidit "esborrar" dels comptes uns 17.000 milions que tenien els inversors en deute del banc, l'anomenat "Tier 1 Addicional"; és un producte financer que en cas que vagin mal dades, permet bescanviar els bons per accions, de manera que la inversió manté part del seu valor. En aquest cas en concret, però, les autoritats han decidit reduir-lo a zero; no valen res.

El BCE es desmarca de la "fórmula suïssa"

Aquest moviment ha provocat nervis a les borses, perquè és un tipus d'inversió que els bancs necessiten per disposar de capital, el pulmó que els permet continuar vius fins i tot quan tenen pèrdues. Si s'estableix el precedent que aquesta mena d'inversors són els primers a caure, a partir d'ara serà molt més complicat que acceptin participar en el joc.

És per això que tant el BCE com el Banc d'Anglaterra han sortit ràpidament al pas per rebutjar la fórmula suïssa i garantir que mantindran les regles actuals en el cas hipotètic que un dels bancs que supervisen hagi de passar pel mateix tràngol. El BCE també insisteix que el sector bancari europeu "és resilient, amb nivells robustos de capital i liquiditat".

Polèmica a Suïssa

A Suïssa, els sindicats han fet una crida per mantenir els llocs de treball a Credit Suisse, tot i que hi ha informacions que ja apunten a futures retallades de plantilla. També dos dels partits polítics més representatius han criticat l'operació, perquè també implica suport financer per part de l'Estat, en forma de garanties en cas que UBS trobi un forat més gran del previst.

La derivada nord-americana

Els intents europeus d'instal·lar tallafocs topen també amb l'altre vessant de la crisi, la nord-americana. Perquè els nervis no s'esvairan fins que els Estats Units resolguin els dubtes al voltant de la seva banca regional, en el punt de mira després de la fallida del Silicon Valley Bank.

Aquest dilluns torna a caure amb força el banc First Republic, després que les agències de qualificació li hagin tornat a rebaixar la nota malgrat haver rebut 30.000 milions de dòlars d'ajuda financera.