Lagarde durant la roda de premsa on ha explicat la pujada històrica dels tipus i també anomenat TPI (Reuters/Wolfgang Rattay)

El BCE posa condicions per ajudar Itàlia o Espanya si se'ls dispara el cost del deute

El pla del Banc Central Europeu per ajudar els països més endeutats els exigeix acreditar abans que tenen els números en ordre

Francesc SerraActualitzat

Mentre amb una mà apujava tipus d'interès i enduria les perspectives pels pròxims mesos, amb l'altra, el BCE ha volgut reduir l'ansietat al voltant de les finances italianes, espanyoles i, en definitiva, dels països més endeutats. Acostumats a anar de la mà del BCE des de fa anys, ara aquests països han de finançar-se sense el suport, entre bastidors, del Banc Central.

Amb el daltabaix italià, a més, s'han disparat encara més els dubtes. És per això que el BCE ha aprovat l'anomenat TPI (Transmission Protection Instrument), que li permetrà tornar a intervenir si es dispara el cost del deute de qualsevol membre de la zona euro.

Per no lligar-se de mans ni peus, el BCE assegura que la seva intervenció no tindria límits i la seva presidenta, Christine Lagarde, ha volgut convèncer els més escèptics amb la seva pròpia versió del "whatever it takes" (el que faci falta) de Mario Draghi, en plena crisi de l'euro el 2012:

"Preferiríem no haver de fer servir aquest instrument. Però, si l'hem de fer servir, no dubtarem. No dubtarem."


El TPI, com altres plans anteriors semblants, topa amb les recances de països com Alemanya o els Països Baixos; segons la seva lògica, un xec en blanc per part del BCE encoratja els estats més endeutats a malbaratar recursos i els allunya de la disciplina pressupostària. A més, recorden, els tractats prohibeixen al BCE finançar els estats membres imprimint euros.

Davant d'aquests arguments, el Banc Central examinarà prèviament als estats abans d'ajudar-los, d'acord amb el sistema de regles fiscals de la UE.

Un pla amb condicions

Per intervenir comprant deute d'un determinat estat, el BCE haurà d'acreditar que té els comptes en ordre. I això vol dir que no podrà estar sota un procediment de dèficit excessiu per part de la Comissió Europea, ni tenir desequilibris econòmics severs (també d'acord amb el diagnòstic de Brussel·les).

A més, el seu deute haurà de ser "sostenible" a llarg termini, i acreditar que s'està complint amb el pla de reformes que acompanya el fons de recuperació europeu.

A la pràctica, ara, tant Espanya com Itàlia, o la resta de països del Sud, compleixen tècnicament aquests criteris, perquè amb la pandèmia s'ha suspès l'aplicació de les regles més dures. És cert que tampoc hauria tingut sentit aprovar un nou pla per calmar els ànims si no pot aplicar-se immediatament.

Però són criteris que, més enllà dels números, estan subjectes a un grau d'interpretació política, de manera que tampoc hi ha una garantia absoluta d'ara endavant.  De fet, segons com, el seu compliment pot convertir-se en un nou cavall de batalla entre els socis de l'euro, com ja va passar amb la crisi del 2012 o amb el rescat de Grècia.

ARXIVAT A:
Banc Central Europeu
Anar al contingut