El BCE s'activa d'urgència per ajudar països amb el deute disparat, com Espanya i Itàlia

Amb el record d'anteriors crisis ben present, el Banc Central Europeu s'ha reunit aquest dimecres d'urgència, preocupat perquè el cost del deute d'Itàlia i Espanya s'està disparant una altra vegada.

L'organisme assegura que continuarà amb els plans previstos, que passen per apujar tipus d'interès i deixar de comprar deute públic. Però conscient del problema, ara diu que serà més flexible i ha anunciat que prepara un pla específic dissenyat per ajudar els països en més risc i el deute més disparat.

Però, conscient del problema, ara diu que serà més flexible i prepara un pla específic per ajudar els països amb el deute disparat.
 

Es calmen els ànims

Tan bon punt s'ha fet públic el comunicat del BCE i aquesta mena de "garantia", el cost del deute d'Espanya i Itàlia ha baixat un 7%, de manera que, d'entrada, sembla que els inversors han "comprat" el compromís del BCE amb els països més endeutats.

La intervenció del banc central per sostenir les finances públiques dels membres de la zona euro és controvertida, i ha portat a encesos debats i demandes judicials davant del Tribunal Constitucional alemany. Perquè els tractats europeus prohibeixen expressament que el BCE doni un xec en blanc als estats i els ajudi directament a finançar els seus comptes públics.

I aquí és on entra el concepte "fragmentació", que han utilitzat tant Mario Draghi com Christine Lagarde en els últims anys per justificar la seva intervenció en el mercat del deute; segons la seva doctrina, si la zona euro es fragmenta, i hi ha països que han de pagar molt més per finançar-se, el BCE té més difícil complir la seva missió.

I amb aquest argument, justifiquen que el banc central hagi entrat a comprar deute públic i ha garantir tipus d'interès raonables per a tots els estats membres. El seu compromís d'avui, encara que tènue, aniria en aquesta línia.

El cost del deute arriba a nivells del 2014

El fet és que el cost d'endeutar-se per a estats com Espanya i Itàlia s'havia enfilat aquests últims temps a uns nivells que no es veien des de feia 8 anys. Llavors hi va acabar intervenint Mario Draghi, en aquell moment president del Banc Central Europeu.

Ara, les xifres demostren que tornen a rebre els països del sud d'Europa, molt endeutats pel que han gastat per fer front a la pandèmia. En qüestió de pocs mesos i, sobretot, els últims dies, els interessos dels bons a 10 anys s'estan disparant. A principis d'any, Espanya els pagava al 0,5%. I en mig any, s'han enfilat al 3%.

I a Itàlia, ja s'acosten al 4%.

La prima de risc, la diferència amb el que paga Alemanya, a Espanya està als 127 punts, i a Itàlia als 228. Les turbulències s'han estès aquests dies a les borses i l'euríbor diari ja ha superat l'1% per primer cop en 10 anys.

Però el que realment preocupa el BCE és que es torni a repetir una crisi del deute.