El Besòs, un riu condemnat? Incidents i accidents en el centenar de polígons que l'envolten

El Besòs neix a Montmeló, a la confluència dels rius Mogent i Congost. Amb una longitud de 17 quilòmetres, abans no desemboca al mar, és un dels rius més curts del país. Que sigui curt, però, no el salva de ser un dels cursos fluvials que en els últims anys ha patit més desastres ambientals.

La mort d'un miler de peixos el passat dissabte 20 de juliol, conseqüència de l'incendi de l'empresa d'emmagatzematge de productes químics Barnastock de Polinyà, posa de manifest la fragilitat del riu. Un riu, el Besòs, on els esforços per recuperar-ne la viabilitat ecològica es frustren de forma recurrent. 

El problema és que les 3 depuradores que aboquen les aigües al riu, que són a Montornès del Vallès, la Llagosta i Montcada i Reixac, depuren les aigües residuals urbanes de les dutxes, cuines i sanitaris, cadascuna de la seva zona d'influència (en total, gairebé 500.000 habitants). A més, també els arriba el que aboquen a la claveguera les indústries de la zona. I si tothom no ho fa bé, hi ha accidents.
 

Fan falta més tancs de vessament i més grans 

La depuradora d'aigües de la Llagosta continua emmagatzemant 9.000 metres cúbics d'aigua tòxica en una gran piscina de ciment. És una mescla de substàncies químiques i aigua utilitzada per l'extinció del foc. És el còctel que va començar a arribar a la depuradora la nit del 19 de juliol pel clavegueram.

És un tipus de producte per al qual no està preparada cap instal·lació com aquesta. De fet, les empreses que fan servir líquids en els seus processos de producció estan obligades a tenir una depuradora pròpia. És només després d'aquest procés que l'aigua es pot enviar al clavegueram.

Però la nit del 19 de juliol els sensors situats a l'entrada d'aigües de la depuradora van detectar que passava alguna cosa. Per la claveguera no fluïa només aigua residual d'origen urbà, que és el que s'ha de depurar normalment. Immediatament, es va desviar el vessament cap a un dipòsit que es coneix com a tanc de tempestes, pensat per a casos com aquests.

Hores més tard, quan fins i tot aquest dipòsit va ser ple, l'aigua es va haver d'abocar al riu i els peixos van començar a morir. Abans, però, els productes químics havien deixat fora de joc el reactor biològic, el cor de la depuradora. És on els bacteris capturen la matèria orgànica de l'aigua i fan que recuperi la transparència.

A conseqüència de vessament, el Consorci Besòs Tordera, que és qui gestiona totes les EDARs (estació de depuració d'aigües residuals) de la conca del Besòs, ha obert un expedient informatiu a Barnastock pels danys provocats.

"Tant se val que es tracti d'una empresa sense antecedents, o que compleixi la normativa de seguretat industrial o que tingués les autoritzacions ambientals en regla. L'accident ha passat i els efectes són els que tots hem vist", denuncia el president del consorci, Oriol Sierra, que insisteix que s'han de planificar més infraestructures:

"Cal dotar els sistemes de sanejament de mitjans per pal·liar accidents similars. Cal inversió en tancs de retenció addicionals, perquè cap normativa, avui en dia, exigeix que les empreses tinguin volums d'emmagatzematge de les aigües d'un hipotètic incendi com el de Barnastock o el de Ditecsa." 

El cas Ditecsa també esquitxa la Generalitat  

Ditecsa és l'altre nom que aquests dies torna a estar en boca de tothom. És l'empresa de reciclatge de dissolvents i residus industrials que es va incendiar el desembre del 2019 al polígon de Can Bosquerons, a Montornès del Vallès. Va provocar un dels pitjors episodis de contaminació dels últims anys al Besòs.

És un incendi que continua portant cua des del punt de vista judicial. La Fiscalia es va querellar contra els responsables de l'empresa per irregularitats ambientals.

Però l'any 2022, després d'una llarga investigació, a més, es va acusar 6 responsables de la Direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat per delicte ambiental continuat contra els recursos naturals i el medi ambient.

Segons la Fiscalia, aquests funcionaris haurien autoritzat que l'empresa augmentés la producció, sense valorar que l'increment d'aigua consumida i les emissions contaminants superarien els límits legals, amb el perill que tot això comportava.

Querella pels canvis substancials 

A la denúncia de la Fiscalia, ara, s'hi ha afegit una nova demanda presentada per Ecologistes en Acció. Gira al voltant d'un concepte important en el món industrial, el del tràmit de "canvis substancials" que han de demanar les empreses si modifiquen els processos de producció.

Ecologistes en Acció demana a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui el que defineixen com a "corrupteles" entre els funcionaris i les empreses, quan l'administració ha d'autoritzar, per exemple, un increment de producció. Segons l'entitat ambientalista, ens trobem davant de tot un seguit d'irregularitats administratives que podrien desembocar en una querella per prevaricació.

Segons l'advocat Josep Hurtado, que coordina el departament jurídic dels ecologistes, "la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va autoritzant les sol·licituds de modificacions no substancials que realitzen les empreses d'aquest àmbit, quan en realitat encobreixen modificacions que sí que són substancials", explica.

Hurtado afegeix que s'haurien de tramitar amb un procediment administratiu molt més sever i garantista:

"De fet, estem convençuts que són els mateixos funcionaris del departament, que són els que assessoren les empreses perquè facin servir aquesta tramitació més simple, per evitar-se la feina. Són irregularitats que només surten a la llum en la investigació posterior a l'accident. I en el cas de Barnastock tornarà a passar."

La denúncia critica també que, si hi ha alguna multa, pagar-la surt més econòmic: A la denúncia es relaten "les greus irregularitats" que hi ha des de fa ja anys. Moltíssimes de les inspeccions ambientals que es fan a aquestes empreses surten amb defectes més o menys greus, però després ningú fa absolutament res o com molt hi ha alguna sanció econòmica irrisòria, segons explica Hurtado, que denuncia que "tot és un desgavell administratiu i aquestes empreses contaminants ho saben".

Des de TV3 hem demanat a la Conselleria d'Acció Climàtica una entrevista amb la Direcció de Qualitat Ambiental. La resposta ha estat negativa. Acció Climàtica afirma que encara no els ha arribat l'escrit de la Fiscalia i que per aquest motiu de moment no es concediran entrevistes. La conselleria sí que ha anunciat que s'ha obert un expedient de responsabilitat ambiental contra Barnastock per depurar responsabilitats. 

Accions de futur per protegir el Besòs 

Des del Consorci Besòs Tordera, actualment una de les prioritats és buidar el dipòsit de tempestes. Per aquest motiu han demanat a Barnastock que se'n faci càrrec i el buidi tan aviat com sigui possible. És una preocupació que comparteixen els ecologistes.

L'advocat Josep Hurtado ho té clar: "Si ara mateix hi hagués un altre vessament, aniria directament a la depuradora i des d'aquesta al riu. A l'administració, ara mateix, més d'un deu estar pregant al cel perquè no passi res més, perquè en aquests moments no hi ha ni la possibilitat d'activar aquesta mesura de prevenció." 

Una altra de les solucions de futur que apunten des de l'EDAR de la Llagosta són els Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament. Són uns plans aprovats a l'última modificació del Reglament de Domini Públic Hidràulic, que han de servir per detectar les necessitats dels sistemes de sanejament, tant en temps sec com en temps de pluja.

Des del Besòs Tordera esperen que quan es redactin aquests plans, que haurien d'estar acabats com a tard el 2027, aflorin els punts crítics del risc d'aquests vessaments. Pensen que serà la forma de planejar nous tancs de vessament, dels quals caldrà indicar la ubicació, la capacitat i el cost.

També s'haurà de decidir com es financen, una inversió que, en tractar-se d'un actiu per a la protecció ambiental, segons les depuradores hauria de venir a través del cànon de l'aigua. Mentrestant, el futur i la salut ecològica del Besòs sembla que continuarà penjant d'un fil.