Hissada de la bandera espanyola per primer cop a les portes del Congrés en el Dia de la Constitució aquest 2022 (Europa Press/Eduardo Parra)

Batet, el Dia de la Constitució: "Que les paraules serveixin per proposar i no per ofendre"

Després de la crispació dels últims debats al Congrés, Batet demana que a la cambra s'exhibeixin "les millors virtuts de la paraula"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Constitució espanyola

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha aprofitat el Dia de la Constitució per clamar contra els insults i la crispació política a la cambra.

Batet ha defensat que en els debats parlamentaris s'ha "d'exhibir les millors virtuts de la paraula".

Després de les últimes esbroncades al Congrés, amb la "violència política" que ha denunciat la ministra Irene Montero pels insults masclistes que ha rebut, la dirigent socialista ha afirmat:

"Des de la tribuna es parla a la ciutadania, oferint les opinions que cadascú considera més ben fundades, donant raons que apel·len al bon sentit de tots. Això és el que esperen els ciutadans i ciutadanes dels seus representants. Que la paraula s'utilitzi per argumentar, no per ferir; per proposar, no per ofendre; per construir, no per humiliar."

En un final d'any marcat per la reforma del delicte de sedició, la presidenta del Congrés ha considerat que "res és per sempre i allò que és valuós s'ha de protegir i cuidar", i ha afegit que a la generació política actual els toca "actualitzar la força normativa de la Constitució" a partir d'un "debat lliure i raonat".

Al mateix temps, ha fet una al·lusió a la llei del "només sí és sí" apel·lant al principi de la igualtat entre homes i dones.

"Existeix un consens bàsic sobre la necessitat de garantir el lliure desenvolupament de les dones davant tota mena de discriminació. I, amb més contundència, davant les manifestacions violentes d'aquesta discriminació. Un consens medul·lar en la construcció d'una societat justa. Hi hem de perseverar per dignitat i per pura democràcia."

Batet ha presidit els actes del Dia de la Constitució (EFE/ Kiko Huesca)

 

"Greu preocupació" del Consell d'Europa per manca de renovació del CGPJ

Tots aquests temes han planat en una celebració que ha arribat en un clima preelectoral i ha estat marcada, un any més, pel bloqueig del Poder Judicial (CGPJ).

Precisament aquest dilluns, el Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d'Europa ha expressat una "greu preocupació" pel bloqueig del CGPJ.

En un informe sobre el compliment per part d'Espanya de les recomanacions del Greco publicat aquest dilluns, l'òrgan ha lamentat la manca d'avenços d'Espanya sobre la recomanació de deslligar del poder polític l'elecció d'alts càrrecs judicials:

"Els quatre anys de punt mort en la designació del CGPJ és un tema de greu preocupació que s'ha d'abordar com un assumpte prioritari."

L'òrgan del Consell d'Europa urgeix les autoritats espanyoles a "prendre accions decidides" sobre el que considera "una situació altament insatisfactòria".

Meritxell Batet i Ander Gil, que ocupen la presidència del Congrés i el Senat, respectivament, en l'acte institucional (Europa Press/Alberto Ortega)

 

Un acte sense els independentistes ni Vox

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha presidit l'acte institucional del 44è aniversari de la Carta Magna a l'escalinata de la Porta dels Lleons, acompanyada pel president del Senat, Ander Gil, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, entre d'altres.

Sánchez ha instat el PP a no donar lliçons de constitucionalisme, en referència a la manca de renovació del Poder Judicial: 

" Tenim l'oposició conservadora i la ultraconservadora que estan situats fora de la Constitució. (...) Per això faig una crida més a la responsabilitat als partits conservadors de l'oposició perquè compleixin amb les seves obligacions constitucionals."

També hi han assistit el president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, i Rafael Mozo, president interí del CGPJ en substitució de Carlos Lesmes, que va dimitir a l'octubre per la falta de renovació de l'òrgan.

Hi ha hagut la presència de la majoria de ministres del govern del PSOE i Unides Podem, a més dels líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i Ciutadans, Inés Arrimadas.

Feijóo ha retret al PSOE que governi amb el suport dels partits que "se'n volen anar d'Espanya". "El que és nou és que aquests partits que mai han acceptat la Constitució, partits anticonstitucionalistes, lamentablement formen part de l'agenda de la política espanyola i avui són els aliats del govern d'Espanya", ha manifestat. 

Diversos militars porten la bandera espanyola en l'acte del 6 de desembre (Europa Press/Eduardo Parra)

Qui no hi ha anat, com és habitual, són representants de formacions sobiranistes i independentistes basques i catalanes.

Com a novetat, aquest any també hi ha hagut l'absència de l'extrema dreta de Vox, que no vol coincidir amb els que consideren que "violen" la Constitució i "busquen destruir-la".

L'acte ha començat a les 10 del matí amb la hissada de bandera. A partir de dos quarts d'una del migdia s'ha fet l'acte institucional, amb el discurs de Batet davant la resta d'autoritats i convidats.

En acabar, ha arribat la recepció al Saló dels Passos Perduts del Congrés.

Per tercer any consecutiu, la celebració s'ha fet al carrer. Aquest any, però, no per les restriccions per la covid, sinó per fer-la extensiva a tota la ciutadania.

La hissada de la bandera s'ha fet al Congrés en comptes de la plaça Colón (Europa Press/Alberto Ortega)


Crispació política creixent

Aquest diumenge ha fet quatre anys que el màxim òrgan dels jutges està en funcions i es manté com l'únic òrgan constitucional no renovat.

Pel que fa a la sedició, La Moncloa preveu tancar abans que acabi l'any, i la possibilitat de reformar també el de malversació, com reclama Esquerra al PSOE, també centraran les converses de passadís.

Una altra reforma pendent és la de l'article 49 de la Carta Magna, per eliminar-ne el terme "disminuït", tot i que tant el PSOE com el PP s'hi han compromès.

Tot plegat, enmig d'una crispació política creixent, que s'ha posat de manifest en les esbroncades que hi ha hagut darrerament al Congrés per la llei del "només sí és sí", incloent-hi insults masclistes a la ministra d'Igualtat, Irene Montero.

 

ARXIVAT A:
Constitució espanyola CGPJ
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut