El bon moment del cinema en català: el perquè de l'èxit de "Casa en flames" i "El 47"

El cinema català i en català viu una bona temporada. Dues pel·lícules baten rècords de públic i de recaptació, "Casa en flames" i "El 47", dos fenòmens que mantenen una competència inaudita. Aquest últim cap de setmana, totes dues han continuat sumant espectadors.

Després de fites com l'Os d'Or d'"Alcarràs" o la nova fornada de joves directors i directores emergents, el cinema fet a Catalunya ha estat àmpliament reconegut en festivals. Ara l'èxit arriba a les sales. Són casos aïllats o el cinema a Catalunya i en català viu un canvi?

"Casa en flames", el film de Dani de la Orden, ha batut el rècord de recaptació d'una pel·lícula en català, amb 2,8 milions d'euros. Ja ha aconseguit més de 400.000 espectadors i ha superat fenòmens dels últims quinze anys com "Pa negre", d'Agustí Villaronga, i "Alcarràs", de Carla Simón. 

Ara bé, "El 47", de Marcel Barrena, que es va estrenar més tard, tot just fa un mes, la segueix de prop amb més de dos milions recaptats i més de 300.000 espectadors. 

No fa tant de temps que ens lamentàvem de les poques produccions en català que es feien al llarg de l'any. Què està canviant al cinema català?

TV3 ha preguntat als seus directors, també a Clara Segura, protagonista de les dues pel·lícules, i al periodista especialista en cinema Toni de la Torre com s'expliquen aquests èxits i què representen per al present i el futur del cinema català i en català.

Per De la Orden, pot estar canviant una tendència de fer pel·lícules "de caràcter més cultural" per comèdies més populars, que n'hi ha menys. Per Barrena, el talent hi era, però faltaven les eines: "pressupost que repercuteix en el públic i en impostos."

Per la seva banda, Segura parla de "desacomplexament" del cinema català i De la Torre apel·la a l'emmirallament del públic amb l'idioma.