El boom dels aliments enriquits amb proteïna: "Ens l'estan intentant colar"

Pa proteic, formatge proteic, iogurt proteic, postres proteiques i, fins i tot, gaspatxo proteic. Els productes enriquits amb proteïnes s'estan multiplicant i ja ocupen prestatgeries senceres als principals supermercats. Algunes empreses encara van més enllà i prometen aigua --fins i tot, cervesa-- proteica.

Amb un simple cop d'ull, podem veure com les marques han creat una simbologia pròpia per destacar-los: etiquetes amb grans lletres negres on llegim "high protein", "fitness" o "healthy". 

Però realment tenen més valor nutricional o és tot màrqueting? "Només un de cada deu d'aquests productes té sentit, sent generosos", respon l'expert en nutrició i rendiment esportiu Àlex Yáñez.
 

La dieta proteica està de moda 

Primer van ser els aliments baixos en greixos, llavors els "light" i amb "0% sucres", i ara és el moment dels que contenen una dosi extra de proteïna. 

Els últims anys, aquest macronutrient ha deixat d'anar dirigit únicament a esportistes d'elit i ha conquerit el gran públic, que l'associa amb una vida sana, una dieta saludable i un cos musculat.

En part, és així. Les proteïnes són indispensables per a la nostra dieta: des de la digestió fins a la reparació de teixits, intervenen en un ampli ventall de processos biològics i hormonals.

A més, a diferència de temps enrere, l'alt consum d'aquest nutrient ja no es relaciona amb problemes al ronyó o al fetge. La qüestió és: cal prendre'n més?
 

Tenim dèficit de proteïnes? 

De mitjana, l'Organització Mundial de la Salut recomana ingerir 0,83 grams al dia per cada quilo de pes. És a dir, una persona que pesa 70 quilos hauria de menjar-ne uns 60 grams diaris.

Seguint aquests estàndards, l'estudi científic ANIBES publicat a la revista Nutrients el 2016 afirma que el consum de proteïnes a Espanya se situa "molt per sobre dels límits superiors recomanats".

"Actualment, no hi ha cap dèficit en la població general per haver-ne de potenciar el consum; jo ho relaciono tot amb la moda i el màrqueting", assenyala el dietista i nutricionista Àlex Blasco.

"Si tinguéssim dèficit d'algun nutrient, com va passar fa temps amb el iode, aquests articles tindrien un sentit i un propòsit, però amb el tema de la proteïna és totalment màrqueting." 

Per a altres experts, com Àlex Yáñez, el llindar establert per l'OMS ha quedat obsolet i es queda "molt curt" per a la majoria. Els esportistes, diu, poden arribar fins als dos grams diaris per quilo de pes.

Al món acadèmic també hi ha posicions divergents. Un estudi publicat fa pocs mesos a la revista Nature ha trobat evidències que una dieta amb excés de proteïnes pot augmentar el risc d'afectacions cardiovasculars, especialment en persones propenses a aquestes patologies.

"Augmentar cegament la càrrega de proteïnes en la nostra dieta està malament", ressalta la investigació.

Un estudi del Centre d'Investigació Biomèdica, en canvi, conclou que la ingesta d'aquest nutrient redueix la mortalitat en persones grans amb malalties renals cròniques. 

És un debat obert. De totes maneres, Yáñez, que acumula més de 100.000 seguidors al seu compte d'Instagram, on valora la qualitat dels productes dels supermercats, matisa que hem de mirar bé quin tipus de proteïnes comprem.

"Ens l'estan intentant colar" 

Sovint, els nous aliments enriquits amb proteïna són enganyosos, ja que destaquen només una part del seu valor nutricional, però no altres de més perjudicials, com la quantitat de sucre, edulcorants, greixos o additius que porten.  

"Hem de girar el producte i mirar l'etiqueta, perquè si no, no sabem què estem comprant", recomana Yáñez. Aquest doctor en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport assegura sobre les marques: "Molts cops ens l'estan intentant colar."

"Ara mateix, en el sector del màrqueting dels supermercats, el que té més èxit és l''alt en proteïnes' i el '100% natural'... Són reclams publicitaris agafats amb pinces." 

Hi ha un altre factor determinant: el preu. Els aliments proteics poden arribar a duplicar el cost dels seus equivalents naturals. 

Per exemple: el formatge fresc d'una coneguda cadena de supermercats val 1,90 euros, mentre que unes postres amb exactament els mateixos ingredients i composició --però amb un etiquetatge diferent-- es venen a 2,75 euros, pràcticament el doble.

"Ja és prou car el cistell de la compra per a sobre gastar amb productes innecessaris; potser val més la pena destinar els diners a un nutricionista o a comprar la proteïna en pols i afegir-la a un iogurt natural", afegeix Àlex Blasco, que és membre del Col·legi Oficial de Nutricionistes de Catalunya.

Consells per triar bé al supermercat 

Què hem de tenir en compte quan passegem pels passadissos d'un establiment, si no tenim un coneixement extens sobre dietètica i nutrició? Els dos professionals consultats ofereixen diversos consells pràctics.

D'entrada, una regla bàsica: hem d'entendre els ingredients que porta un aliment. Una etiqueta senzilla i comprensible és un bon senyal. I aplicar el sentit comú, en el sentit que si veiem que duu més de 50 ingredients, difícilment serà de bona qualitat.

Blasco aconsella comprar menjar "el més real possible" i evitar els ultraprocessats:

"Sempre recomanem més mercat i menys supermercat, perquè en un mercat difícilment trobaràs productes on mana el màrqueting. I si anem al súper, comprem com ho faríem en un mercat, optant per opcions fresques i de temporada."

"El que realment ens manca són les verdures, fruites, llegums i fruits secs", indica el dietista i nutricionista.

Yáñez, autor del llibre "Compra bé, menja millor" (Amat Editorial), coincideix en aquest punt i ofereix un exemple molt visual: "Una poma no la veus etiquetada com a 'alta en fibra, vitamines i minerals' i 'bona per al trànsit intestinal'".

"I sempre dic el mateix: anem a comprar amb l'estómac ple, perquè si no, som carn de canó de la brioixeria", ironitza el creador de contingut.

Amb tot, els experts recorden que amb l'edat perdem massa muscular --el que es coneix com a sarcopènia-- i la proteïna pot ser una bona aliada, així com per a les persones que estan fent tractaments agressius, com la quimioteràpia. 

Però insisteixen, una vegada més, que abans ho consultin amb un professional i sempre intentin aconseguir aquest macronutrient a partir d'aliments que en porten de manera natural, bé siguin d'origen animal --la carn, el peix, els ous i els làctics-- o d'origen vegetal --el llegum o els fruits secs.