El braçalet blau per a infants amb trastorns, protecció durant el confinament o estigma?

Els nens i nenes necessiten sortir, diuen els experts, i més encara si són menors amb autisme. Aquests ja tenen permís per sortir de casa. Alguns van identificats perquè no els increpin, però hi ha veus en contra d'assenyalar aquests infants amb cap distintiu.

Algunes famílies han rebut insults de persones que les increpen en veure-les al carrer. Una mare va creure que identificar el seu fill amb un braçal blau, el color de l'autisme, seria una bona manera de frenar els atacs. Però moltes famílies creuen que aquest gest, lluny d'ajudar els seus fills, els perjudica.

L'Arnau està diagnosticat de trastorn de l'espectre autista i té una gran passió i habilitat per a la música. Aquests dies de confinament es passa hores tocant instruments, però necessita sortir al carrer, perquè no sortir el neguiteja.

Viuen en un poble petit, i a diferència d'altres famílies, ara que han d'estar a casa, ningú els ha increpat quan els han vist passejant. La mare de l'Arnau, la Teresa Escobar Vaquero, diu que si vinguessin els Mossos i li demanessin explicacions, porten els justificants, la targeta de discapacitat i el justificant mèdic conforme el nen està autoritzat a sortir.

La iniciativa de posar un braçal blau a les persones amb autisme i altres trastorns quan surten al carrer va sorgir d'una mare que després de rebre insults va penjar un vídeo a les xarxes socials.

Va pensar que identificant el seu fill podria evitar tornar a viure situacions incòmodes. En un primer moment, la iniciativa es va fer viral, però de mica en mica la majoria de famílies, com les de l'Arnau o en Josep, aposten per no assenyalar els seus fills i no estigmatitzar-los encara més.

La Gemma Vilanova Porqueres, mare d'en Josep, diu que no està d'acord a posar un distintiu al seu fill. Creu que no ajuda a normalitzar la situació de les persones que pateixen trastorns.

La majoria d'associacions que treballen amb persones amb trastorns de l'espectre autista, i també els professionals, asseguren que el que s'ha de treballar és la sensibilització de la població, i recorden que per a aquestes persones sortir al carrer és una necessitat, i no un privilegi.

La Marta Prat de la Riba Aymamí, de l'Associació Catalana d'Atenció Precoç, creu que la gent ha de ser molt comprensiva amb l'esforç que estan fent aquestes persones amb necessitats especials.

"Animem la ciutadania a ser comprensius amb les persones amb necessitats diverses i a poder empatitzar amb el patiment i amb el gran esforç que fan en aquests moments."

En Francesc Cuxart, de la Federació Autisme Catalunya, explica que els diagnòstics han de servir a la persona per ajudar i no per estigmatitzar i assenyalar.

El que és clar és que el blau seguirà tenyint moltes llars, ja que és el color que representa les persones amb autisme, però ho farà per reclamar inclusió i igualtat, i no pas com a distintiu per marcar diferències.