Quin és l'origen del Braille, el codi de 6 punts que compleix 200 anys
Aquest sistema de lectoescriptura ha estat clau a l'hora de facilitar l'accés a la cultura de les persones cegues, però des de l'ONCE demanen que s'estengui també a l'etiquetatge dels productes d'alimentació
"El braille pot suposar la diferència entre pitjar un botó o un altre en un ascensor, pot suposar l'oportunitat de jugar amb els amics a un joc de taula o tenir l'oportunitat de fer una carrera universitària o gaudir d'un llibre". La cap de la Unitat de Braille de l'ONCE, Marina Rojas, no pot ser més gràfica a l'hora d'explicar la importància del sistema braille per a les persones cegues o amb molt poca visió.
Sis punts que donen molt de joc
Cada 4 de gener es commemora el Dia Mundial del Braille, però enguany aquesta data pren un significat especial, perquè es compleixen 200 anys de la invenció d'aquest sistema de lectoescriptura tàctil.
Són sis punts que, amb 64 combinacions diferents, serveixen per formar paraules, números i, fins i tot, partitures musicals.
El braille ha estat clau en l'accés de les persones cegues a l'educació, la cultura, l'oci i la vida diària en general. A Catalunya i en el conjunt de l'Estat, l'ensenyament d'aquest sistema --ja sigui a infants o a persones adultes-- el fan els mestres de l'ONCE, que també s'encarrega de transcriure al braille tot el material d'estudi o de feina diària de les persones cegues.
Es calcula que actualment l'utilitzen 285 milions de persones a tot el món.
L'origen del Braille
El sistema Braille porta el nom del seu inventor, el pedagog francès Louis Braille. Va néixer l'any 1809 en un petit poble a prop de París. Quan només tenia tres anys, es va clavar un punxó a l'ull mentre jugava al taller del seu pare.
La ferida es va infectar i li va acabar afectant l'altre ull, de manera que als cinc anys va quedar completament cec.
Quan va ser més gran, el seu pare, que era tapisser, li va ensenyar a llegir fent servir eines i material que tenia al seu abast. Va agafar trossos de fusta sobre els quals va clavar claus en forma de lletres que, a la vegada, formaven paraules.
El nen recorria aquelles marques amb els dits fins a aprendre tot l'alfabet. Sense saber-ho, el seu pare el va posar sobre la pista del seu famós sistema.
L'etiquetatge, l'assignatura pendent
Tot i que el seu ús s'ha estès a molts àmbits, el braille encara té algunes assignatures pendents. La cap de la Unitat de Braille de l'ONCE, Marina Rojas, posa l'exemple de les etiquetes dels aliments que trobem als supermercats.
Explica que el 2022 es va aprovar una llei adreçada precisament a avançar en l'accessibilitat de les persones cegues a les etiquetes dels productes.
Ara estan a l'espera que la normativa passi de les paraules als fets. Diu que "ja hi ha algunes empreses que de manera voluntària etiqueten en braille, però el que volem és que amb aquesta llei això sigui obligatori":
"D'aquesta manera, les persones cegues podran saber què compren i evitaran riscos per a la seva salut en casos d'al·lèrgies o intoleràncies."
Un cop a casa, els productes alimentaris etiquetats en braille també els permetrà saber en tot moment si el que tenen a la mà és una llauna de tonyina o de musclos:
"No haver de dependre d'una tercera persona ni jugar a saber què em trobaré quan obri un determinat producte."
Sortosament, tots els medicaments ja estan etiquetats en braille, i des de fa dos anys els veterinaris també.
Rojas afegeix que encara queda molta feina per fer: "Treballem cada dia perquè la gent entengui que per nosaltres el braille és el mitjà per accedir a tot. Si no hi ha braille, no podem accedir a la informació".
