El Brexit augmentaria les emissions del Regne Unit i agreujaria la crisi climàtica

El Brexit pot tenir un impacte negatiu en les emissions de CO₂ i, per tant, en l'escalfament global. El Regne Unit haurà d'importar més productes de fora de la Unió Europea i això augmentarà les emissions degudes al transport.

Així ho exposen Luís Costa, de l'Institut de Recerca en l'Impacte Climàtic de Potsdam (Alemanya), i Vincent Moreau, de l'Institut Federal de Tecnologia de Lausana (Suïssa), en un article publicat a la revista Environment Research Letters.

Els autors expliquen que en els darreres dècades el Regne Unit ha acumulat un dèficit important d'emissions, degut a la importació de molts productes. Les emissions generades al Regne Unit han disminuït en els darrers anys, però aquest càlcul només considera l'energia consumida directament en el país. Per tant, no compten les emissions generades en la producció d'articles en altres països que després són consumits al Regne Unit. De fet, això fa que els britànics "externalitzin" la producció i deixin que les emissions es comptabilitzin en els altres països.

Emissions degudes a la producció

En un article publicat l'any passat a la revista Energy Research & Social Science, Lucy Baker, de la Universitat de Sussex, assenyalava que les emissions "importades" pel Regne Unit de països de fora l'OCDE (Organització per al Comerç i el Desenvolupament Econòmic), que agrupa 36 països, van créixer vora un 60% entre 1993 i 2010. I la cinquena part d'aquestes emissions es generen a la Xina.

Per a Costa i Moreau, un cop fora de la Unió Europea el Regne Unit no tindria un accés preferent o un interès especial en importar i exportar béns a aquests països. En compraria i vendria molts més a la resta del món i això significaria més emissions degudes al transport. Però també més emissions degudes als processos de producció menys eficients que tenen alguns països de fora de la UE.

Els autors calculen que després del Brexit les emissions del Regne Unit degudes a la producció i consum de béns augmentaria un 38% respecte al 2014. En termes absoluts, això equival a les emissions totals d'Holanda el 2017. L'impacte més elevat el tindrien la importació de d'aliments i components per a les indústries aeroespacial i automobilística.

Per als 27 països que es quedarien a la UE, més Noruega i Suïssa, que tenen acords preferents, el Brexit també implicaria un augment de les emissions si les importacions del Regne Unit cap a la UE es supleixen amb productes d'altres parts del món. Però per als autors aquest augment podria ser molt petit si els països de la UE augmenten la producció i els intercanvis interns i milloren l'eficiència energètica de la seva economia. L'augment podria ser un 10% del que es produiria al Regne Unit.

Conseqüències sobre el consum d'electricitat

El Brexit tindria altres conseqüències ambientals per al Regne Unit. Un informe publicat per la Cambra dels Comuns sobre el Brexit i l'energia explica que, si el país també abandona Euratom (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica), perdria la possibilitat de cooperar en temes com subministrament dels combustibles per a les centrals, tractament de residus i recerca en aquest camp.

Més important podria ser abandonar el Mercat Intern de l'Energia de la UE. Segons l'informe, el govern britànic estudia formes de relació que evitin una disminució de l'eficiència i una alça dels preus.

Les conseqüències encara podrien ser pitjors per a Irlanda del Nord, que des de fa molts anys opera en el mercat de l'electricitat que integra tota l'illa d'Irlanda.

I concretament pel que fa a la crisi climàtica, l'informe assenyala que si bé el govern ha confirmat el seu compromís amb els esforços per fer front a l'escalfament global, caldran negociacions per veure la relació amb el sistema de comerç d'emissions i com això afecta els impostos sobre el carboni.

L'ocell del Brexit

La sortida del Regne Unit de la UE, amb acord o sense, es presenta plena d'incerteses també en el camp ambiental. I potser ja ho tenien en compte, perquè l'informe del govern britànic sobre l'impacte d'una sortida sense acord porta nom d'ocell. Es diu operació Yellowhammer.

I "yellowhammer" és l'ocell anomenat en català verderola -o hortolà groc a les Balears-, de nom científic Emberiza citrinella. Es troba a la llista d'espècies en perill i el seu declivi s'ha relacionat, almenys en part, amb una política agrària europea que ha primat, diuen, la productivitat per damunt de la conservació dels ecosistemes.