El Brexit fa perillar un castell emblemàtic d'Anglaterra, l'escenari de Downton Abbey

La pesada i encarcarada porta principal de Downton Abbey et permet accedir a molts dels tresors i relats de la història britànica.

Quan arribes, ja fora mateix al pati del castell, t'adones de com és de difícil separar la realitat de la ficció. Intentes, amb poc èxit, que les imatges de la sèrie no enterboleixin la realitat. Però és impossible. Fins i tot, creuant la plaça amb la càmera, el micròfon i els estris de gravació, em sembla sentir el soroll dels cotxes d'època trepitjant les pedres.

Inclús, el meu imaginari cinematogràfic, espera tenir una rebuda semblant a la de la sèrie, amb tota la família esperant-me en filera a la porta. Amb davantals blancs i amb una jerarquia social britànica que no voldria veure ni viure.  

Però el meu és el Downton Abbey real, el del 2023. El magnífic castell victorià que moltes generacions de la família Carnarvon han consentit durant anys. El Castell de Highclere que té més històries per explicar que anys de vida, i que ara intenta sobreviure al Brexit.

El servei, ara, porta texans, res d'uniformes formals com fa uns segles. I en comptes de rebre'ns en filera davant de la porta principal, ens guien d'un lloc a l'altre de l'extensa finca, avisant-se amb els walkie-talkies. Hi ha més 170 jardins i no entra en els plans de la propietat que ens perdem pels prats o boscos que envolten l'edifici principal.

Un cop ens deixen a la plaça principal surt del castell lady Fiona Carnarvon, la comtessa de Highclere. Somrient, ben vestida però amb botes de muntar cavall. Els botons de l'abric són daurats, amb emblemes diferents, com volent recordar sempre l'origen de tot plegat. Recordant l'origen de la influent aristocràcia britànica. I també reivindicant la titularitat d'una de les propietats més emblemàtiques d'Anglaterra. Lady Fiona, la comtessa, té més a veure amb el meu present que amb aquell passat mitificat i fa anys que lluita perquè el castell sobrevisqui.

Amb la Fiona Carnarvon entrem a Downton Abbey. Abans de travessar la porta per accedir al vestíbul principal, repasso la façana. Caldria repintar-la, penso, com també veig algunes finestres en mal estat.

La Fiona m'explica que amb Downton Abbey el van poder reflotar, però que en alguns moments va pensar que no se'n sortirien. Quan entrem al vestíbul busco instintivament la perfecció que tantes vegades he vist a la pantalla. Però no hi és. La fusta del terra està gastada, i també ho estan els colors dels teixits de les parets i les finestres.

El Downton Abbey real necessita una inversió gairebé impossible per semblar tan perfecte com el de la sèrie. Amb la comtessa seiem en uns sofàs de color granat, col·locats damunt de dues catifes de flors, i comencem l'entrevista. Em despisto uns segons mirant els quadres d'avantpassats, els escuts dels comptats, les flors o les fotografies de la família. La Fiona em somriu i veig clarament que m'agrada més aquest Dowton Abbey, el real.

Als seus encants tampoc s'hi han resistit Harrison Ford, George Clooney o la reina Isabel II.

El secret del Castell de Highclere no són els seus objectes sinó la seva història. Va ser hospital a la Primera Guerra Mundial; orfenat durant la Segona; lloc de refugi per la reina Isabel II; o punt de sortida pel 5è comte Carnavaron per anar a Egipte amb Howard Carter on van descobrir la tomba del faraó Tutankamon.

120 milions de persones se n'han enamorat seguint una sèrie, Downton Abbey, que ha rebut gairebé tots els premis possibles, i que comença l'endemà de l'enfonsament del Titanic. I també s'hi han rodat pel·lícules com "Robin Hood" o "Eyes Wide Shut", d' Stanley Kubrick.

En perill pel Brexit

"Tot això, que ens ha costat tant de conservar, perilla ara pel Brexit". Explica la Fiona.

Dowton Abbey no pot fer casaments aquest any perquè amb la sortida de la Unió Europea no hi ha prou treballadors al Regne Unit. "Abans teníem estudiants o universitaris i ara no poden, no poden treballar aquí. És trist. No ho puc arreglar. Així que ens acabem d'adonar que si un casament és per a més de 20 persones, no les podem acollir. És massa estressant per a nosaltres. No hi ha prou gent per treballar. Afecta molts sectors de la nostra economia, i això vol dir que el nostre negoci s'ha encongit".

Vol dir, que han hagut de renunciar a aquesta aposta econòmica, que la façana de la casa haurà d'esperar més temps a ser repintada, o que algunes de les 300 habitacions no es podran rehabilitar.

Sentir crítiques sobre el Brexit és molt poc habitual al Regne Unit, i menys si les valoracions negatives provenen de polítics o de l'aristocràcia britànica. La falta de personal, provocada per la sortida de la Unió Europea, està fent trontollar molts negocis, sobretot a l'hostaleria.

Sortim del castell per la mateixa pesada porta de fusta. La comtessa en ajuda amb els trastos. Agafa el trípode i ella, i els seus gossos, ens acompanyen fora. La Fiona ens recomana una ruta pels prats, resseguint les passes de les ovelles. Però això serà un altre dia. Abans de marxar es gira, ens dona les gràcies, retrocedeix i ens abracem. Coses de Downton Abbey, penso, o potser és per la por al record, sempre present, de l'experiència del Titanic.