El CaixaForum Girona se submergeix en el món de l'arqueologia subaquàtica a través de l'exposició 'Naufragis'

ACN Girona - El CaixaForum Girona se submergeix en el món de l'arqueologia subaquàtica a través de l'exposició 'Naufragis'. La mostra recorre diferents derelictes, tant antics com moderns, per fer una panoràmica de tot el que engloba aquesta disciplina. Dividida en cinc àmbits temàtics, l'exposició aborda la història de la navegació, la vida a bord, l'arquitectura naval, el comerç, les batalles marítimes i els espolis, posant en relleu la importància de preservar aquest llegat submergit. 'Naufragis. Arqueologia submergida' també desvetlla el nom del vaixell de guerra anglès que es va enfonsar el 1813 a les costes de Deltebre. L'exposició, que inclou una banda sonora immersiva, es pot veure fins a l'agost i després itinerarà per altres CaixaForum.

'Naufragis. Arqueologia submergida' beu de l'exposició que, amb el títol gairebé homònim, es va inaugurar el 2022 a Barcelona per commemorar els 30 anys del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). La mostra del CaixaForum, però, en renova el discurs, l'amplia amb jaciments més enllà del litoral català i incorpora "materials nous i inèdits", com explica la seva comissària, l'arqueòloga i responsable del CASC Rut Geli.

Amb l'objectiu de posar en valor el llegat submergit, i la tasca que fa l'arqueologia subaquàtica per preservar-lo, l'exposició fa un recorregut per diferents naufragis, tant d'època antiga com moderna. En concret, l'embarcació grega del segle VI aC trobada sota les aigües de Pollença (illes Balears), el buc anglès de guerra que es va enfonsar a principis del segle XIX davant les costes de Deltebre i el vaixell romà del segle I dC Culip IV -trobat a Cadaqués- i que va ser el primer a excavar-se amb metodologia científica.

L'exposició, però, no s'estructura cronològicament. Sinó que ho fa a través de cinc àmbits temàtics diferents, que permeten recórrer la història de l'arqueologia submarina (i la curiositat per conèixer el fons marí), la importància del comerç de cabotatge, els conflictes navals, les tècniques de construcció de les naus romanes i gregues i el rol que juga la disciplina a l'hora de preservar el llegat submergit -sobretot, dels espolis- i descobrir què hi ha darrere cada naufragi.

Per resseguir cadascun dels àmbits, 'Naufragis. Arqueologia submarina' se serveix de diferents troballes per il·lustrar-ho als visitants. Com no podia ser d'altra manera, s'hi veuen àmfores. "Però també anem molt més enllà; incloem elements que ens expliquen la vida a bord, com botes i sabates de militars d'època moderna, ampolles de vi que preserven el contingut o fitxes de joc romanes, per exemple", concreta Rut Geli.

I entremig, també hi ha espai per a les curiositats i el joc. Com ara aprendre que, a l'hora d'entrar al pallol on es guardava la pólvora, els militars ho feien amb sabates recobertes de plom per evitar que saltessin guspires. O descobrir com un mariner romà, després de perdre una fitxa d'un joc, va optar per substituir-la per una pedra blanca.

'Magnum Bonum'

L'exposició, a més, també descobreix quin era el nom del vaixell de guerra anglès que es va enfonsar davant les costes de Deltebre. Un derelicte que es va descobrir el 2008, que inicialment es va batejar com a Deltebre I i que ara, després d'una meticulosa investigació, ja té nom propi: 'Magnum Bonum'.

Descobrir-ho, però, no ha estat fàcil. I ha portat anys. Rut Geli fa un símil amb "un joc detectivesc" per explicar com, de mica en mica, han anat encaixant les peces que han permès identificar-lo entre els quatre vaixells que, aquell 1813, les tropes franceses van enfonsar davant les costes tarragonines. Per una banda, un segell amb el nom 'D. Chambers' -que s'exposa- i que corresponia al capità; per l'altra, la troballa que el buc havia estat folrat amb coure, i finalment, aconseguir calcular-ne el tonatge (345 tones) i contrastar-lo amb els documents històrics de l'època.

Audiovisuals i banda sonora immersiva

"L'exposició posa en relleu tota la informació que ens aporten els vaixells enfonsats; perquè no tan sols ens parlen de comerç o de conflicte, sinó que també ho fan de tecnologia, d'idees, de cultures i de vides i històries personals", concreta l'arqueòloga. I per fer-ho, al costat de les troballes, 'Naufragis. Arqueologia submergida' es complementa amb audiovisuals i amb una banda sonora immersiva, obra de l'artista Clara Aguilar.

En total, la mostra reuneix 134 objectes originals recuperats de vaixells enfonsats de diferents èpoques. Des d'àmfores per transportar oli procedents de la Bètica (l'actual Andalusia) fins a un fragment de fusta del vaixell grec del segle VI aC o una ampolla de vi fondenoll -localitzada al vaixell de guerra anglès- que encara preserva el seu contingut. En gran part, els objectes procedeixen del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

Entre d'altres, el visitant podrà veure també recreacions en 3D que mostren en quin moment els tres vaixells es van enfonsar. L'exposició també inclou escenografies dels diferents jaciments i també rèpliques i maquetes per descriure alguns detalls (com els diferents sistemes de construcció naval en època antiga, que s'acompanyen amb peces com ara politges o quadernes).

A més, entre les curiositats, dins l'àmbit destinat a la història de l'arqueologia submarina, l'exposició recull documents com el 'Journal des Savants' (París, 1678), on apareix una il·lustració de l'anomenada 'campana de Cadaqués'. Es va construir el 1654 per encàrrec del virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria, amb l'objectiu de recuperar materials de dos galions que havien naufragat al cap de Creus.

Preservar el patrimoni

I del fons marí, a la superfície. Perquè l'arqueologia subaquàtica atresora el passat, i això és el que mostra l'últim àmbit de l'exposició. Aquí, se surt de l'aigua -metafòricament- per veure quins treballs fan els arqueòlegs al laboratori, a l'hora de conservar i restaurar les diferents peces perquè es puguin preservar.

Per parlar de la protecció del patrimoni, 'Naufragis. Arqueologia submergida' també posa l'exemple d'un espoli mediàtic: el de la fragata 'Nuestra Señora de las Mercedes' a càrrec de l'empresa nord-americana Odyssey Marine Exploration. Aquí, al costat de la història del litigi, s'hi exposen 280 monedes d'aquelles 17 tones que els caçatresors van espoliar.

'Naufragis. Arqueologia submarina' es podrà veure a Girona fins al 24 d'agost, abans no comenci a itinerar per altres CaixaForum. Durant aquests mesos, la mostra es complementarà amb diferents activitats (com un cicle de projeccions, conferències, tallers i visites guiades i dinamitzades).