El camp de concentració nazi escenari de "La llista de Schindler" serà un museu
- TEMA:
- Nazisme
Situat en un suburbi de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració nazi de Plaszów van morir unes 150.000 persones, principalment procedents del gueto jueu de Cracòvia, d'altres ciutats poloneses i també d'Hongria.
Els nazis van construir més de 7.000 camps de treball forçat i de concentració i extermini. Però el camp polonès de Plaszów es va fer conegut mundialment per ser l'escenari on Steven Spielberg va situar l'acció de "La llista de Schindler".
Amb els edificis mig en ruïnes, aquest camp de concentració ha estat oblidat durant dècades. Ara, però, les autoritats de Polònia han obert un museu on es recorda i es rendeix homenatge als més de 6.000 persones que van morir afusellades i les desenes de milers que van morir de fam o d'esgotament després de maratonianes jornades de treball esclau.
La construcció del camp, originàriament pensat com a camp de treball, va començar l'estiu del 1940. Un any més tard, es va ampliar i va esdevenir un camp de concentració, amb deportacions massives de jueus del gueto de Cracòvia a partir de l'octubre del 1942.
El carnisser de Cracòvia
Al comandament del camp hi havia Amon Göth, un oficial de les SS de Viena conegut com el carnisser de Cracòvia, per ser especialment sàdic en el tractament dels presoners.
El 13 de març del 1943 Göth va supervisar en persona la liquidació del gueto de Cracòvia i va forçar els habitants jueus a treballar en el camp de concentració. Els que no eren aptes per treballar van ser executats.
Amon Göth dividia els grups de persones que arribaven al camp de concentració en dos: els que per edat i condició física podien ser útils per treballar com a esclaus i els nens, ancians o persones amb problemes de salut, que enviava directament a Auschwitz, on eren exterminats.
Entre els horrors que s'expliquen d'aquest comandant de les SS, es diu que cada dia de bon matí assassinava algun presoner a l'atzar i entregava el seu cadàver als seus gossos dòberman perquè el devoressin.
La residència del botxí
Spielberg va filmar algunes escenes de "La llista de Schindler" a la mansió on vivia Amon Göth. En una d'aquestes el comandant nazi, interpretat per l'actor Ralph Fiennes, dispara des del seu balcó indiscriminadament contra els presoners del camp mentre fuma tranquil·lament una cigarreta.
Coneguda com la "casa gris", la residència de Göth va estar tancada i a l'espera d'un comprador durant molts anys. Fins que un arquitecte de Cracòvia la va comprar i s'hi va instal·lar amb la família, enmig de les protestes d'associacions jueves i de memòria històrica que demanaven que es mantingués com a museu per preservar el record de les víctimes d'una època infame.
I fins i tot els terrenys on es va instal·lar el camp de concentració han estat a punt de sucumbir a la pressió de l'especulació immobiliària. Entorn del camp s'hi ha construït un dels més grans centres comercials de Polònia.
La gent s'havia acostumat a fer passejades per l'esplanada on estan disseminades restes de làpides dels antics cementiris que hi havia al camp.
Quan l'exèrcit soviètic s'acostava al camp de Plaszów, el gener del 1945, en un intent d'esborrar les proves dels horrors que s'havien viscut al camp, el comandant Göth va ordenar enderrocar els barracons dels presoners, es van exhumar els cadàvers i es van cremar. Els dos milers de presoners que quedaven vius els van obligar a caminar fins al camp d'extermini d'Auschwitz, on els van executar.
Göth també va ordenar cremar tota la documentació que donés testimoni de les víctimes del camp abans de l'entrada de l'Exèrcit Roig.
Però això no el va salvar de pagar pels seus crims. Les tropes dels Estats Units el van detenir el maig del 1945. Acabada la guerra, el Tribunal Suprem de Polònia el va sentenciar a mort.
El van penjar el 13 de setembre del 1946 a prop d'on hi havia hagut el camp de concentració de Plaszów. Abans de morir, Göth va aixecar el braç per fer la salutació nazi, en un acte final de desafiament. El seu cos va ser incinerat i les cendres es van llançar a un riu.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Cinema Nazisme